L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.717
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 33.776

dissabte, 5 de maig del 2018

"Elisabetta" de la Companyia dell'Anima, un espectacle de música i dansa, avui diumenge



Avui diumenge, 6 de maig, la Casa de la Cultura acull a partir de les 20 hores l’espectacle “Elisabetta” de la “Companyia dell’Anima”.



“Elisabetta” és un espectacle basat en la novel·la "La fuga del maestro Tartini", d'Ernesto Pérez Zúñiga, on es mostra com sonen les paraules en la veu d'Enric López; com balla el violí de Mireia Vila i com toca la ballarina Neus Elfa.

Giuseppe Tartini va ser un dels  grans compositors i violinistes italians del Barroc tardà. Va tenir un gran amor desaprovat, Elisabetta Premazore. Ella era una dona complexa, força més jove que el compositor i filla d’una família humil de Pàdua. La parella es va casar d'amagat, però el seu amor encara trobaria molts entrebancs...

Elisabetta era la preferida del cardenal de Pàdua Giorgio Cornaro, que va fer perseguir Tartini per haver-s'hi casat. Tartini es va amagar al convent de Sant Francesc, a la ciutat d’Assís; on es va separar d’Elisabetta, però es va retrobar amb la música. A partir d’aquell moment Tartini va escriure la preciosa Sonata nº 7 en La menor per a violí.

“Elisabetta” és un espectacle interdisciplinar on veure ballar un violí i tocar una ballarina; on la dansa ens explica el que la paraula ha insinuat, i la música ens fa viure els sentiments dels que parla la història. Elisabetta ens apropa la història d'un amor fosc i molt humà, basat en la novel·la d’Ernesto Pérez Zuñiga “La fuga del maestro Tartini”.

Un projecte fort, subtil i femení; un punt meravellós on s’han trobat els moviments d’ara i la música d’abans.