A l’acabar el plenari dels
pressupostos, el darrer que hem tingut a l’Ajuntament, vaig anar a saludar Karina, regidora que recuperava per auto
d’una jutgessa el seus drets a formar grup. Ho vaig fer perquè pensava que ho
havia fet passar malament a molta gent però em semblava que ella tampoc ho
havia passat massa bé. Li vaig donar dos besos.
A l’eixir fora del recinte de l’ajuntament
unes quantes persones d’Esquerra Unida del País Valencià, ara voldran
denunciar-nos per dir estes dos paraules últimes, van vindre a parlar amb mi, però la meua amiga Feli portava cara de pomes agres. Com si vulguera
recriminar-me que havia fet alguna cosa inesperada i incorrecta. Una de les
persones que l’acompanyava li va dir: “Abans de res, pregunta-li a Jaume que li ha dit. He he vist que li deies
unes paraules”.
Feli només em va dir que em tenia en molt bona
consideració i no entenia com una persona com jo havia fet el gest d’anar a
saludar a Karina. Al vore que tots i totes estàvem mirant-me , vaig aprofitar per
parlar-los de Jacques Doriot, el numero dos del Partit Comunista de França els anys
anteriors i posteriors de la Gran Depressió.
Va ser fill d’un proletari fundidor de Saint-Dennis, va pertànyer a la
secció juvenil del Partit Comunista i col·laborador de la Internacional
Comunista. Parlamentari francès des de 1924. Amb una ideologia pacifista i
antimilitarista. Oposat al líder del Partit Comunista francès Maurice Thorez,
proposava una unió antifeixista però
pacifista, cosa a la qual s’oposava ja en aquells moments la Tercera Internacional.
Pels seus enfrontaments, pacifista front a la
bel·licositat d’Hitler, va ser expulsat del Partit Comunista per oposar-se com
hem dit a eixa política de guerra que anava preparant-se. Va fundar el Partit
Popular francès, amb el seu periòdic “L’Emancipació Nacional “ que van tindre
un gran èxit al principi. Des de 1940 va participar com a membre de les SS en
la guerra i fou un dels més ferms
col·laboracionista de Hitler a França. Després
de l’alliberament dels aliats, en 1945,
encara va formar un front per a lluitar contra els demòcrates formant un govern a l’exili, va morir segurament en un bombardeig.
Tot açò vaig contar a les
persones que vingueren després del plenari cara meua per a voler saber que li
havia dit a la regidora. Una amiga de la infància, que vivia darrere de ma
casa, quan vivia al carrer Llevant, ho havia avançat: segur que li ha dit
alguna cosa positiva per a tots nosaltres. Li ho vaig agrair en la manifestació
del dijous dia 9 a la Plaça de l’Ajuntament.
Què què li havia dit ? “No ens mates “. Sempre en sentit figurat i
polític.
Un gran moviment de vallers i
valleres depenent d’una decisió que, a causa de la força d’un govern autonòmic
i central que ens esta desfent, cal ser
valent i fer-li front. Som gent d’ideals i per una coma ens podem posar en
desacord. La dreta no. La dreta sap i
coneix els seus interessos sempre els
dels mercats- serà per diners? - i , com
que no tenen res a perdre, fan el que siga.
El temps i la Cotorra diran.
J. Talens
-
8 comentaris:
Caldrà esperar que la història no es repetisca i que ara trobem una Karina "Doriot", de lider antiPP i antiPAI a col·laboradora del PP i els projectes PAIs.
Molt bona reflexió Jaume, com sempre.
Amb mes gent com tu Jaume este mon ple d,intolerancia aniria millor . A mi tambe hi ha qui m,esta mirant mal per escoltarla i fer bones migues amb ella, pero no podran en nosaltres doncs tenim la rao de la nostra part front a aquells que consideren al adversari politic com a enemic .
I el demane com a referent que se que eres del col.lectiu de compromis i entre ells de jj , que li aconselles flexibilitze la seua postura doncs en democracia quant u no te majoria absoluta te que tragar en certes coses , i de aixo tu en saps un rato .
Estic dacort en que és molt bona reflexió,pero realment qui ha de reflexionar...No pots pendre decisions que afecten a tot un poble d'una manera tan desairà i mengs en la situació politica que es troba la citada regidora.Si per altra banda a cedir li vol dir Senyor Esteuch a que facen tot el que ella vullga,adeu principis i benvinguts els xanxullos i tot el que pot vindre despres.Hia que ser coherents,hia masa en joc per a que una unica persona hens duga de carrer...Tots som humans i en la nostra condició està el fer ús de la reflexió.També a l'altra banda de la taula
Crec que Jordi ha demostrar ser molt, però que molt flexible. Si els que esteu al voltant de Karina la fereu entrar en raó es donaria un gran pas endavant. Pense-ho bé, la llavor de molt de temps está en joc. No doneu ales als peperos que ja en tenen de sobra
Que poc coneixeu a Karina. Es una bomba de rellotjeria i ningú acerta el filet que hi ha que tallar per a parar-la. El que está fent no te nom, representa 1 vot i du de cap a mig poble. L'altra mitat, per interesos personals, que no públics, l'espera amb les ales obertes.
Sr. Estruch quan diu tragar, a que es refereix??. Per a eixe tipus de política ja esta el pp. No crec que Jordi siga així. Dic més está demostrant que no és així. Es diferent, es aire fresc que bona falta fa. No el lleveu. Per que no negará no esteu posant-li les coses dificils. Jo encara no he tingut l'oportunitat de votar-lo, perque no el coneixia. Ara no ho dubtaria.
Escoltar-la i bones migues a qui está demostrant tenir una sola neurona i damunt li patina. Sr. Estruch, s'ha posat voste en el lloc d'un votat de EUPV de Tavernes a les ultimes locals. Jo soc un d'ells i sento que el meu vot esta segrestat. Com jo 800 més. Segons vosté aixó com es diu.
Publica un comentari a l'entrada