Si el capitalisme és un sistema
de successos portat per persones aventureres que han conquerit o inventat
sistemes que repercuteixen en les necessitats de la majoria de la població, hem
de recordar, d’immediat, que per a continuar un sistema
ha de tenir una contraforça, o contrabalança que porte a moderar eixe pes
excessiu d’una part l’economicament potent front a la consumidora.
I ací, radica la necessitat de la
part majoritària, la social-consumidora,
en erigir-se en la part de l’estat que pot portar a estos inventor
aventurers a respectar els drets socials mitjançant la democràcia, per a fer
canviar el model que imposa el mercat, els mercaders plens de fortuna, als
consumidors. Per això és tant important la democràcia com a sistema, un sistema que en la part general no destruirà el capitalisme, però si
que regularà la seua forma, ja que hi ha moltes: un sistema altament social i
equilibrat que tots hem aspirat com el de Suècia, la dura competència que volen
imposar-nos com el dels EEUU, on dir-se capitalista no està mal vist, l’ordre
patriarcal del Japó, o la tradició còmoda i funcional amb decisions comunes de
Suïssa.
Però ¿quina és la funció
d’aquestes mobilitzacions ciutadanes que no arriben a ser revoltes, tot i la
por que els fan , sempre, als representants del sistema més dur contra els
consumidors.? Comencen amb insults molt
durs, com dir nazis, i desconèixer que és el nazisme, sols per espantar i
paralitzar les protestes, dir terroristes , a qui ens les seues formes, ni fan
sang, ni fan servir la violència macabra que coneguem des de l’anonimat.
I ataquen d’immediat, o boten,
contra les persones que fan propostes prou encertades, atacant a la pròpia
persona, com la portaveu dels desnonaments, negant-li el dret a l’expressió als
mitjans públics, o contra expressions com xantatge, o no determinar que és i
que no violència o totalitarisme.
Doncs, bé la funció es demanar
més democràcia, i mentre no hi haja canvi la situació continuarà, ara bé, en
quan hi haja canvis, de segur que tots aquestos moviments es voran satisfets en
les seues demandes i tornarà una altra vegada, amb gent més jove a manar els
representants d’un mercat més moderat per les protestes. Com diria Keynes :
“Crec que el capitalisme , si fa servir la intel·ligència , pot arribar a ser
més eficaç de qualsevol altre sistema més conegut fins ara, per aconseguir
benestar per a la població”.
La necessitat és que al poder és
lligue la intel·ligència i això ho tenim a les mans els consumidors amb les
eleccions obertes i prenent la paraula sempre que siga possible per fer arribar
les nostres protestes. I en general, sinó és vol arribar a la revolta, com en
Paris del 68, cal fer molt de cas a les protestes i més quan són massives. Recordem Islàndia, tot democràticament
portat, després de quatre anys torna la dreta a manar amb un primer ministre de
trenta-tres anys, és amic dels banquers, i gràcies això els llevarà de les
hipoteques als consumidors el augment del quatre per cent de l’IPC.
Però tornen a tindre feina, tenen crèdit , els
jutges internacionals els han donar la raó, i poca gent a la presó. Ara si que
tenim noticies d’Islàndia a la premsa, de la seua protesta i canvi no
interessava a ningú, sols ens presentaven la sang d’altres revolucions.
Democràcia i intel·ligència al nostre poble.
T. Talens
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada