ACTUALITZADA: L'alcalde confirma que la placa es reposarà després de les tasques de manteniment. Acció Cultural havia demanat a l'Ajuntament de Simat la reposició de la placa del 33é Aplec Excursionista dels Països Catalans

 

Simat reposarà al seu lloc la placa commemorativa del 33é Aplec Excursionista dels Països Catalans que s'havia retirat fa uns dies, i segons la informació de la regidora d'EU, Eva Miñana, que ha demanat informació a l'alcalde Sebastián Mahiques, del PP, aquest li ha confirmat que no hi ha cap motiu ideològic ni persecució en la retirada, sinó que es per fer una tasca de manteniment, atés que pel temps les lletres sobre marbre no es llegien bé.

Acció Cultural del  País  Valencià (ACPV) havia publicat un comunicat on rebutjat fermament la decisió presa pel govern municipal de l'Ajuntament de Simat, amb govern del PP per majoria absoluta, de retirar al cap de 15 anys sense cap  explicació,  la placa  que commemorava la celebració del 33é Aplec  Excursionista dels Països Catalans, un acte "que no  ha sigut consultat ni justificat públicament, i que representa una  manca  de  respecte envers una  iniciativa clau  per a la promoció de la cultura i la història  del  nostre país"

La  retirada de  la placa, indica ACPV, podia considerar-se una ofensa els organitzadors i participants de l'esdeveniment celebrat a Simat i Benifairó el desembre del 2009, que va ser un encontre de les terres que parlem la mateixa llengua i sobre tot, un gran aparador cultural en el qual hi participaren més de 1.000 persones.

L'aplec, com es tradició des de la seua primera celebració en 1977 fins a l'edició d'enguany, que serà la 46é, celebra en un ambient de germanor l'amor pel territori,  la natura , el patrimoni  dels nostres territoris, i sobre tot fomentar la germanor dels diversos pobles que  en formem part.

ACPV li havia demanat al govern de l'Ajuntament de Simat una explicació clara i transparent sobre les  raons de  la decisió, la reconsideració de l'acció i la restitució de la placa en el  lloc original, de  manera que es reconega la vàlua de l'aplec i es  respecte la voluntat de la ciutadanies. Aquesta demanda sembla ser que podem considerar-la com a realitzada amb les explicacions donades per l'alcalde i que també arreplega el diari Levante-EMV. 

 

Desembre del 2009: Quan l'Aplec Excursionista del Països Catalans es va celebrar a Valldigna

 El 33è Aplec Excursionista dels Països Catalans celebrat a la Valldigna  (i més en concret a Simat i Benifairó) va ser el seté celebrat a les comarques valencianes, va presentar un balanç de 1000 assistents, 800 inscrits i més de 100 voluntaris,  arribats de les diferents comarques de l'àmbit lingüístic, fins i tot de l'Alguer(Itàlia) i la Catalunya Nord (França).

La programació d'actes, atapeïda, comprenia excursions, visites, conferències, projeccions, teatre, de grups de cultura popular, correfoc i actuacions de grups musicals, ompliren cinc dies en un ambient d’amistat i apropament, al qual es va unir molts habitants de la Valldigna. 

 

 

L’acte inaugural de l’Aplec tingué lloc en els dos pobles, primer a Simat, amb una comitiva encapçalada per la banda i un grup de dolçainers que es va traslladar a peu a Benifairó, essent rebuts a l’entrada del poble per la banda i davant de l’Ajuntament es va fer el simbòlic traspàs de la senyera de l’Aplec.

Un total de tretze excursions, de diferents nivells i tres passejades culturals va preparar l'organització on es va recórrer la serra de Corbera, es va pujar al Penyalba, Mondúver, la serra de la Safor, el pla de Santoma, les Foies, el Toro, es visitaven les Neveres i el camí vell de Barx, es recorria el sender dels Amoladors, fins a les Creus, o el castell de Marinyén. Una mostra de l'èxit va ser que totes les excursions programades exhauriren les places disponibles, tant les eixides de muntanya, com també les visites culturals a Sueca i Gandia. 

Igualment exitoses foren les xerrades/conferències programades als dos municipis de la Valldigna que omplien l'aforament, tot i que la majoria eren simultànies. Recordem com referents l'expulsió dels moriscos i l'alta tensió i la política energètica en un temps on el pas de l'alta tensió per la Valldigna era candent actualitat. 

Molt emotiva va ser la inauguració de l'exposició de Paco Alberola al seu poble, Benifairó, seguida d'un concert de Pep Gimeno "Botifarra", i també les actuacions de Xavi Castillo, Andreu Valor, el Cor Quinze de Març, els grups musicals Batà (l'Alcoià), "Skak al Rei" (la Safor), Naia (l'Horta), Banda l'Entusiasta de Benifairó, Banda Unió Musical de Simat, xaranga de Simat, balladores de Santa Anna, Grup de Danses "Les Folies" de Carcaixent (La Ribera), Dolçainers de Gandia, Vilallonga i la Valldigna, Colles de Dimonis Fem Fredat de Simat i Correllops de Vilallonga.

 

Foren cinc dies intensos.  L’organització d’aquest 33è Aplec va anar a càrrec de les entitats Grup de Muntanya Viarany, Grup d’Esports de Muntanya de Benifairó de la Valldigna i el Grup Muntanya Valldigna, amb el suport dels ajuntaments de Benifairó  i Simat i el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València. 

Cal esmentar les entitats i persones que constituïren l'aparell logístic cultural de l'Aplec com l’Institut d'Estudis Comarcals del Camp del Turia, Club de Pilota Correllops de Vilallonga, Club de Pilota de Simat, Andreu Valor (cantautor -Cocentaina), Coral Quinze de Març, Josep Piera, Paco Alberola, Pep Gimeno "Botifarra", Daniel Calver (pirotècnic de sueca), Daniel Olmo (dissenyador de web),  i la col·laboració de Fundació Casal Jaume I, la Safor-Valldigna,  Acció Cultural del País Valencià, els ajuntaments de Sueca i Gandia, Universitat de València -Delegació d’Alumnes-, Escola Valenciana, Centre Social Terra, Associació Amics del Buscarró, Nacionalistes de la Valldigna i Valldigna, som i serem. (disculpes si ens hem oblidat d'algú)

Un conjunt impressionant de persones i entitats que, de manera altruista oferiren el millor, treballaren dur i amb il·lusió per oferir a la Valldigna un esdeveniment que va posar la nostra comarca, i a Simat i Benifairó, en els titulars i cròniques de centenars de publicacions i mitjans de comunicació. Només per respecte al treball i l'estima que demostraren a la Valldigna s'hauria de mantindre la placa que recorda l'esdeveniment. 

LES INSCRIPCIONS EN PEDRA A LES CREUS (IV de IV): Va participar Raboseta en l'atemptat contra Prim? La seua vida a Tavernes

 

Qui va matar Prim? Qui o quins foren els instigadors de l'atemptat? Qui va empunyar les armes? Estava Domingo Giménez Quintana implicat? Les investigacions de l'època sobre l'assassinat de Prim no donaren resultat, i el sumari amb de 18.000 folis - dels quals en van desaparéixer 1.500 - es va tancar en 1877 sense haver trobat cap culpable i  amb sospites contra el general Serrano i el duc de Monpensier. No obstant, el acusat principal va ser el republicà José Paúl Angulo, que va ser jutjat però malgrat els presumptes indicis, no es van reunir proves sòlides contra ell. L'assassinat del general Prim va quedar sense resoldre.

 

Antoni Pedrol Rius assenyala Paúl Angulo com a executor material de l'assassinat amb un grup de nou republicans, i la complicitat de Solís y Campuzano, ajudant del duc de Montpensier.  Cal dir que  capturaren i empresonaren homes de confiança de Serrano y Montpensier,  més de 20 homes, set moriren en presó i una dotzena va morir després de manera misteriosa.

 

L'historiador  Carlos Arenas, que escriu una completa biografia de Paúl Angulo, assenyala que va ser "el chivo expiatorio". Paúl Angulo es va exiliar a França, i sempre en negarà de ser l'autor. Anys més tard escriurà un llibre editat a Paris "Les assassins du Maréchal Prim et la politique en Espagne" (1886) on hi ha indicis d'un "valencià", un fugit de Madrid, que podia donar explicacions ¿Era Domingo Jiménez Quintana?. El llibre està editat el 1886, 16 anys després de l'atemptat, i Raboseta apareix fugit per Tavernes el 1874, quatre anys després,  i el cens del 1885 ja l'empadrona a una casa del carrer Convent, el mateix carrer on vivia l'alcalde Gabriel Hernàndez. 

 

 

Pàgines del cens del 1885

 

José Juliá Ibáñez, qui escriu sobre Raboseta en un llibre de festes de 1955 (no esmenta el nom complet, ni edat, com tampoc cita les fonts), afirma que arriba a Tavernes a mitjan 1874 i el descriu com a més bé baix, flac i ben vestit, que aparegué per les Fontetes de Cantus, i alguns llenyaters pensaven si era un roder o un carlista. Un dels llenyaters, que va parlar amb ell,  confirmava que era castellà, de molt bona cultura en contar-ho als amics, que vivia com una rabosa, del que caçava i collia dels arbres, i a partir d'ací per al poble era "Raboseta". 

 

No va voler mai baixar al poble, i aquesta colla d'amics volia ajudar-lo però només els va demanar un martell, un cisell i un tros de ferro, per fixar una anella per pujar millor a la cova on vivia, que passaria a nomenar-se "cova de l'Anella" damunt de les Fontetes de Cantus. Ací cal reprendre la transmissió oral, que conta que també va viure a la Cova del Colom, al Massalari, més lluny per tant de Tavernes i de curiosos, i fins i tot a la Sangonera i pla de les Creus.

 

 

Cova del Colom (Massalari)

 

La narració de Julià Ibañez coincideix amb la tradició oral: quatre o cinc anys després, va arribar a Tavernes un carruatge noble, on viatjava una dona, que es presentà davant l'alcalde, Gabriel Hernàndez, i preguntava per Domingo Giménez. Era la germana, de família acomodada de Madrid, que portava un indult per al seu germà, amb la qual cosa es va conéixer que havia fugit i refugiat a Tavernes per haver estat acusat de participar en l'atemptat de Prim. 

 

Raboseta va refusar tornar a Madrid, i aleshores Gabriel Hernàndez el va convidar a baixar al poble, on podia tindre una vida millor i viure del seu treball. Tot i que va acceptar, sempre  viurà una vida solitària, majorment pels afores de la que era aleshores vil·la, en els sequers i després en la sénia que duia el seu nom, avui desapareguda. Aquests llocs fa 150 anys estaven  als afores del poble. Tanmateix apareix censat en 1885 en el carrer Convent, amb altres 6 persones,  ens va pensar si eixe domicili no seria un  "préstec" per atendre l'acte administratiu. En el document no apareix censada en eixe domicili la persona que, segons l'acte de defunció, va ser la seua muller.

 

Abans de baixar de la muntanya, el nostre personatge va demanar vuit dies, i en aquests dies, els llenyaters que passaven per la zona observaren que gravava una pedra, i als vuit dies justos pogueren vore la inscripció en la pedra com a un homenatge a l'alcalde Gabriel Hernàndez que l'acollia en la nostra ciutat.  Ací ens aventurem a dir que eixa inscripció en la pedra, amb bona cal·ligrafia i bon tipus de lletra, confirmaria que tenia un bon nivell cultural, res estrany si era de família acomodada i treballava per al duc de Montpensier.

  

 

Acta de defunció del jutjat de Tavernes

 

Hi ha una altra història sobre Domingo Jiménez Quintana (Julià Ibáñez no en diu res) que ens arriba per tradició oral: formaria part del grup d'homes, i fins i tot dirigir-los, que amb una nit de treball passaren la canonada que des del Clot de la Font proveiria durant anys d'aigua potable a Tavernes per davall de les vies del tren. La companyia del Nord, propietària ja del ferrocarril Carcaixent-Dénia, va donar permís condicionat a un treball ben ràpid i els vallers creuaren la via en una nit! La cronista de Tavernes, Encarna Sansaloni, ha estudiat l'episodi, que és ben cert, però en la documentació no consta cap relació de les persones que hi intervingueren en el treball.

La vida de “Raboseta” degué trascòrrer a Tavernes solitària, vivint del treball d'arreglar perols i paelles, com un ermità que era la vida que va escollir. Els últims anys viuria amb bastant seguretat sense massa recursos en la sénia coneguda com a "de Raboseta", existent fins a la dècada dels 80 en el solar de l'actual Passeig Colom que ara ocupa un edifici (conegut un temps com a "la Zebra", per les franges en la façana), fins a la seua mort a l'hospital. 

 

Façana de l'Ajuntament de línia neoclàssica conservada amb la reforma integral

És el que podem aportar, fins ara, mentre continuem la tasca. En resum, una vida on la realitat i la llegenda s'entrecreuen, a l'espera de conéixer en algun moment més documents, com per exemple localitzar la partida de naixement a Toledo cosa que, tot i les recerques fetes, fins ara no han donat fruit. O també que es faça realitat la història que diu que va deixar amagats  uns documents en els murs de l'Ajuntament que es construïa, i que quan passarà el temps i es descobriren, canviaria la història d'Espanya. La façana de l'Ajuntament en la remodelació es va conservar integra. En la resta de l'edifici, demolit, no hi aparegueren.

 

Fins ara tot el que coneixem.

El nostre agraïment a Vicent Pons i Grau, que fa uns anys ens va parlar i posar sobre la pista del personatge

 

 

LES INSCRIPCIONS EN PEDRA A LES CREUS (III de IV): La llosa de "Raboseta" de 1887

La inscripció: va caldre resseguir el gravat per fer-la visible

 

La Muntanya de les Creus presenten vestigis dels primers habitants de Tavernes (pintures rupestres, abric de Mossèn Ricard Carles, Castellets...) però també s’hi troben altres restes, productes de l’activitat humana més recent. Fa uns dies parlàvem de la inscripció en la roca en idioma esperanto realitzada en 1933,  per Vicente Peris (qepd), funcionari i bibliotecari que va ser de Tavernes, quan només tenia 14 anys. 

 

Una segona inscripció sobre roca en la zona dels voltants de les Fontetes de Cantus ens parla d'un personatge, Domingo Giménez Quintana "Raboseta", del qual de vegades en podríem dubtar de l'existència, de no ser que hi ha  documents escrits, entre els quals hi ha la inscripció que esmentem.

 

La inscripció anomena la font com a Buenavista i les aigües de la qual, diu, són per a ús de la ciutadania. A més grava en la pedra el seu nom, i davall escriu a manera d'agraïment el nom de l'alcalde valler d'aleshores Gabriel Hernández (1887). La inscripció, feta amb martell i cisell i amb molt bona cal·ligrafia en el text que es pot llegir, està desgastada pel temps, és invisible a simple vista i cal resseguir el gravat sobre la pedra amb guix blanc o altre material semblant per descobrir les lletres que encara s'hi conserven. Una segona inscripció, segons ens indica el CETV, es troba sobre la font, desconeguda per ser pràcticament invisible, amb el nom "Bonavista". 

 
La pedra és un testimoni de la vida a Tavernes d’aquest personatge, conegut com a “Raboseta”, la història del qual entremescla la realitat i la llegenda, sense de vegades poder separar les dues coses, per la manca de documents escrits. Algunes de les referències que avui tenim són orals, de ciutadans vallers que ja han mort, i que ho contaren als familiars, i de vegades la memòria falla. La tradició oral sol tindre un fons de realitat, però tenim falta de documents escrits que concreten més els fets, que faciliten la comprovació i aquesta tradició oral ens remet a una vida amb llums i també amb moltes ombres.

 

 

 

Del personatge, Domingo Giménez Quintana, conegut en aquella època a Tavernes com a Raboseta, sabem el nom perquè el va deixar esculpit en una pedra en la zona de les fontetes de Cantus,  però també ens apareix en un cens de Tavernes del 1885, on s'assenyala que és nascut el dia 17 de març de 1830, diu de procedència de Toledo (no n'hem pogut localitzar encara la partida de naixement), ofici oficial manyà, i es censava al carrer Convent, 19 (actualment carrer Gabriel Hernàndez). 

 

Coneixem altres detalls per l'acta de defunció del Jutjat de Tavernes: que era natural de Toledo, fill legítim de Mariano Giménez i de Antolina Quesada i va morir a Tavernes a les tres de la matinada del dia 19 de febrer de 1916 en l'Hospital com a conseqüència d'una enteritis disentèrica. L'acta de defunció ens assabenta que era vidu de Trinidad Oliva, sense esmentar cap descendent i que en el moment de la defunció tenia 90 anys, però el cens del 1885 indica que era nascut en 1830, per tant estaria a punt de complir els 86 anys. Hi ha un ball de vora 5 anys, res estrany en una època sense el rigor actual amb de les dades i les estadístiques.

 

Per l'acta de defunció podem deduir que els últims anys de la seua vida, no gaudiria de bona situació econòmica com demostraria la circumstància que va morir en l'Hospital, dedicat a persones malaltes i necessitades en aquell temps. Més segur és que els darrers anys els va passar en la caseta de la sénia existent fins als anys 1980 al Passeig Colom, en concret en el solar que ara ocupa un edifici de pisos, tot a continuació de les últimes cases del grup de cases protegides - el conegut com a Grupo Diego Salas Pombo-  bastides a finals de la dècada dels anys 1950. Aquesta sénia era coneguda popularment - fins fa unes dècades encara existien les restes i la caseta- com a la la "sénia de Raboseta". Després ja ve l'oblit de les noves generacions...  

 

Paratge de les fontetes de Cantus, en les Creus

A banda d'haver gravat aquesta pedra, la seua vida en conjunt és bastant novel·lesca pels fets que visqué, tot i que trobem llacunes per la falta de documentació escrita. Només José Juliá Ibañez, de la casa de València a Madrid, cap a la meitat del passat segle XX, ens dóna informació en alguns escrits de la seua vida i estada a Tavernes, reafirmant algunes històries transmeses oralment.

 

En conjunt i amb tota eixa informació, podem aventurar que, amb bastant probabilitat, a Madrid va ser empleat o estar relacionat amb el Duc de Montpensier, Antonio d'Orleans, casat amb la germana d'Isabel II,  que segons les últimes investigacions va ser un dels implicats en l'atemptat del 27 de desembre del 1870 contra el general Prim en el carrer del turc de Madrid (actual Marqués de Cubas) encreuament amb Alcalà, encara no aclarit totalment. 

 

Un grup de persones assaltaren el carruatge de Prim, el qual va rebre tres trets des del costat esquerre i dos trets del dret, que feriren greument al general. Prim no va morir i,  ferit greument, arribava a la seua residència, el palau de Bonavista, avui dia Caserna General de l'Exercit. Als tres dies, en circumstàncies no massa clares, però potser per les ferides, va traspassar. Quines persones foren els instigadors i/o autors materials de l'atemptat? Qui va empunyar les armes?

Continuarem en el darrer capítol, el IV de IV: Domingo Giménez Quintana, Raboseta, ¿estava implicat en l'atemptat contra Prim? La seua vida a Tavernes

 

L'Associació de Jubilats i Pensionistes ha visitat Toledo

 

L'Associació de Jubilats i Pensionistes dins de les activitats recreatives i culturals per als socis/sòcies que du a cap al llarg de l'any, ha efectuat fa uns dies un viatge a Toledo en el qual els participants han pogut conéixer la ciutat, així com passejar per tot el casc antic que és Patrimoni de la Humanitat en una visita guiada explicativa.

El viatge comprenia l'assistència als espectacles de "Puy du Fou España", un parc temàtic basat en diversos episodis de la historia antiga i edat mitjana peninsular, inaugurat l'any 2021.

El viatge ha estat molt del grat dels socis/sòcies, i l'entitat té previst repetir-lo el pròxim mes de setembre.

Remés.

Juanjo Bosca, del CETV, aconsegueix efectuar la travessera de les Torres del Paine, en ple hivern austral.

Juanjosé Boscà, alpinista del Centre Excursionista de Tavernes, ha aconseguit un nou repte dins de l'Expedició del Massís Paine en haver efectuat amb èxit la "Travessia Torres del Paine" en ple hivern xilé. El Parc Nacional Torres del Paine està ubicat a la regió de Magallanes i Antàrtica xilena, en la comuna de Torres del Paine, província d'Última Esperança, de la nació de Xile on, per situar-se a l'hemisferi sud, ara mateix és rigorós hivern.

 

 

Juanjose Bosca ha estat diversos dies recorrent el Parc Nacional gaudint dels seus preciosos llacs, alguns dels quals per les baixes temperatures de l'hivern austral estaven congelats, cas del llac Sarment, la llacuna Amarga, el llac Noderjorn i el llac Peohe, abans d'endinsar-se en la vall Asensio, seguint el riu Paine amb increïbles vistes als Corns del Paine. 

 

Una experiència que necessitava d'una bona preparació perquè l'últim dia, després de passar tota la nit nevant i amb un fred intens, era el moment d'acostar-se a la base de les Torres del Paine, sens dubte un recorregut que et deixa sense paraules per l'increïble del paisatge, però que resulta molt dur per als alpinistes per l'enorme quantitat de neu i fred intens. 

 

I dins de la dificultat una més d'afegida: calia fer empremta perquè en aquests dies de l'hivern ningú no havia  transitat prèviament per la ruta, de manera que la intensitat de l'activitat creixia i creixia en els últims trams, fins al punt de no poder avançar perquè la tongada de neu de vegades era de més de metre i mig.

 

 

 Quan només faltava ben poc per aconseguit tot el tram i arribar al final, la  meteorologia adversa i la neu van decidir: no es podia avançar.. ara com diu Juanjosé Boscà ningú li traurà la satisfacció d'haver viscut aquesta enorme experiència en el paratge que podem qualificar per la seua bellesa la "Vuitena Meravella del Món".

 

L'Ajuntament prorrogarà 4 anys més el conveni amb “LABORA Servei Valencià d’Ocupació i Formació”

 Tavernes renovarà el conveni de col·laboració que va firmar i establir l'any 2020 amb “LABORA Servei Valencià d’Ocupació i Formació”, cosa que significa seguir amb la prestació conjunta de serveis d’intermediació laboral gràcies també a la implantació feta del servei Punt Labora en la nostra ciutat. L'aprovació de la prorroga  es va aprovar en el passat ple municipal per unanimitat.

Josep Llàcer, regidor de Compromís, com a responsable de l'àrea de Foment explicava que la terminal en les instal·lacions de Foment Local del Braç Treballador facilita major eficàcia i eficiència en les gestions i que molts veïns i veïnes no efectuen desplaçaments a l’oficina LABORA de Sueca.(entre aquestes gestions -indiquem nosaltres - cal considerar la informació general, renovació i tractament de la demanda d’ocupació).

La prorroga serà per un altre període de quatre anys, seguint els termes i condicions de l’acord subscrit entre LABORA Servei Valencià d’Ocupació i Formació i el govern de Compromís de l’Ajuntament de Tavernes al principi de la passada legislatura. 

El compromís de les dues parts serà continuar desenvolupant les actuacions necessàries per a donar continuïtat a la prestació objecte de l’acord, respectant els termes en els quals va ser redactat.

Millores en els W.C per als usuaris del poliesportiu municipal

 

Els treballs de millora en els serveis d'homes i dones, així com els dedicats a persones amb necessitats especifiques, iniciats fa unes setmanes en el poliesportiu continuen i ja estan bastant avançats, com hem pogut comprovar i es pot vore en les imatges que publiquem. Aquests serveis estan ubicats en els baixos de la tribuna coberta.

 

 

Els treballs realitzats majorment han estat la substitució i reparació d'alicatats, es procedira a la substitució de totes les portes, a més de millores en general en els elements sanitaris. En conjunt una reparació-remodelació de les instal·lacions per oferir uns millors serveis als usuaris.