Creu el lladre que tots roben

Creu el lladre que tots roben i fent-li paròdia la canviem per “creu el partit que té centenars de casos de corrupció, que tots els partits són corruptes”, I no és cert. 

Ahir vam llegir als mitjans valencians  que el PP ha presentat una denuncia a fiscalia on qüestiona les despeses i fonts electorals de Compromís, s'ha iniciat una investigació arran de la petició del PP. 

Una més dins de la tàctica del PP de denunciar-ho tot a fiscalia per tal de fer creure a la ciutadania que tots són iguals i sobre tot tindre titulars contra els altres més cridaners en la premsa afí que té el PP. I ho denuncia a fiscalia que li és debades, però no posa demandes als jutjats que li costaria diners. O siga, damunt li ho paguem tots.

La denúncia es fa després que el Tribunal de Comptes haja donat conformitat a la comptabilitat electoral de Compromís, perquè no ha comés cap infracció i per això  no li va rebaixar la subvenció electoral ni va obrir cap expedient sancionador. 

És cert que hi havia un deute a proveïdors quan es tanca la comptabilitat. Eixe deute, completament pagat, es deu a que Compromís financia les campanyes electorals amb recursos propis, no demana mai préstecs als bancs com fan la majoria de partit. I el deute va ser liquidat quan Compromís va cobrar la subvenció electoral.

Compromís ha indicat que l’obertura de diligencies és el simple tràmit de demanar informació. O siga l’informe del Tribunal de Comptes que diu que no hi ha cap problema amb els comptes de Compromís i per això no redueix la subvenció que li pertoca. L’informe també confirma que Compromís no demana diners als bancs i per això paga un poc més tard segons el calendari acordat de pagaments: cobre la subvenció, pague proveïdors. 

Compromís afirma que “a diferencia del PP, no ens financen ni diners dels bancs, ni diners irregulars. Això és el que molesta al PP i per això l’intent desesperat de tractar de fer veure que la resta de partís som com ells, res més lluny de la realitat. Es tracta d’una cortina de fum. El PP es dedica sistemàticament a manipular la informació amb la finalitat d'aconseguir desviar l'atenció dels seus propis problemes”. 

I cal parar l’atenció en unes circumstàncies: què deuen els partits als bancs i quins partits són els que més deuen. I el resultat es demolidor: si els bancs demanaren els préstecs, en lloc d’oferir-los facilitats, més d’un partit desapareixeria en fallida econòmica. 54 milions d'euros deu el PP i 71 milions el PP.

Després passa el que passa,  i es reformen articles de la Constitució que posen per davant l’interés de la banca al de les persones.

En el quadre teniu el deute dels partits. Compromís hi apareix dues vegades: un com a la coalició valenciana que és, i una altra per la comptabilitat distinta per l’elecció europea on es presentava amb Equo. En els dos casos deute amb els bancs zero (0).