L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.279
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 52.813

dijous, 27 d’octubre de 2016

Entrem en els dies decisius per al PSOE i PSC. ¿Hi haurà divorci? I dels socialistes valencians que direm?


La decisió dels socialistes catalans de votar no a la investidura de Mariano Rajoy tindrà conseqüències. La presidenta de la junta d'Andalusia ja ha donat a conéixer als seus íntims col·laboradors que té a punt el full de ruta per trencar amb el PSC i ho farà a través de la revisió del protocol de l'any 1978 signat entre les dues formacions. 
 
 Susana Díaz no vol ara soroll ni mes follons dels necessaris. L'abstenció ja ha posat contra les cordes el PSOE i la fractura entre la militància i la dirección és més que evident, i encara pot generar més terratrèmols, a no ser que la militancia es tape el nas, però ben tapat, per no notar la flaire del “no es no” convertit en abstanció i regalar-li, sense res a canvi, el govern a Rajoy. 
 
 Díaz ara no vol follons amb el PSC i la jugada será en el pròxim congrés federal, amb la qual cosa s’evita la polèmica durant aquests dies de les votacions a la investidura però que generarà unes reaccions difícils de calcular. 
 
 La jugada de Susana Diaz es clara: Si el PSC deixa de formar part del PSOE, Susana Díaz es trau de damunt els quasi 18.000 militants del PSC i les joventuts, tots majoritàriament contràries a la seua candidatura com a secretària general del PSOE. Mort el gos s’ha acabat la ràbia, no hi ha PSC no hi ha crítica, perquè en el cas del PSOE valencià (això de PSPV no s’ho creuen ni ells) ni està ni se l’espera. 
 
 I en un futur, hi haurà un PSC i un PSOE català? Podria ser la pregunta del milió però tot apunta a que la que es veu ja com a futura secretària socialista ni s’ho planteja, perquè no tindria cap possibilitat electoral, a més de la mala imatge, i competiria per un espai que ocupa el PSC català, el de la terra, i fins i tot hauria de competir amb Ciutadans després del gir que ha donat ara el PSOE estatal amb la investidura de Rajoy. 
 
 I dels socialistes valencians què en direm? 
 
Doncs bé, com sempre, el que vulga Madrid. Això si el secretari general, Ximo Puig, vol que hi haja diàleg amb el PSC i no vol destruir tot el que ha costat tant construir. Puig, respecte a la resolució del Consell Nacional del PSC de votar no la investidura de Mariano Rajoy, afirma que cal diàleg i mantindre l’aliança efectiva amb el PSC, perquè sinó el PSOE perdria capacitat de ser alternativa. 
 
 I mentre tant, ell del braç de la Susana Diaz camí de l’abstenció. ¡És que Rajoy s’ho mereix tant, i sobre tot, dels valencians! Ni una sola menció, com veieu, al nostre amic Rajoy, el que ha estat i està encara matxacant els valencians i valencianes amb un infrafinançament que suma ja sobre els 14.000 milions d’euros en la darrer década, a més de la falta d’inversions en infraestructures, Corredor Mediterrani, Sanitat, Educació… El que està deixant la Generalitat sense recursos i pràcticament en fallida. 
 
I això el president de la Generalitat i el seu partit li ho paguen facilitant-li la investidura quan si hi ha algú carregat de raó per no votar-lo i dir ben fort "no és no" són els diputats valencians i més els que són del govern actual valencià.
 
 Vist això, ens trobem situacions com la d’ahir, quan el PP li insinuava a Ximo Puig en les Corts Valencianes que recolzara a Rajoy, i a canvi els prometien “el oro y el moro” a Madrid. Impresentable.