L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.017
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 38.423

dissabte, 30 de gener del 2016

El ribot de Podemos i Pablo Iglesias


Nota prèvia: El ribot o plana és una eina de fuster que serveix per a rebaixar, allisar, etc. les peces de fusta.


Durant la transició dels anys 70-80 del segle passat el socialista Alfonso Guerra va usar el “ribot” amb l’Estatut de Catalunya i després el va tornar a usar en forma de pacte amb el ministre de la UCD, Fernando Abril Martorell, per liquidar l’accés del País Valencià a l’autonomia plena per l’article 151 de la Constitució. 

Tot el treball que havia fet el Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana, el també aleshores socialista Josep Lluís Albinyana, per conscienciejar la societat valenciana per accedir a l’autonomia plena ho va acabar ràpidament el ribot del socialista Sr. Guerra, amb l’ajuda “inestimable” del ministre Abril Martorell, de la dreta rància. 

Després hi ha hagut més ribots: la promesa de Zapatero i el seu: “apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya”? 

Ara mateix, Podemos l’ha utilitzat també: es va presentar el 20D com el partit, l’únic partit deien que defensava el referèndum a Catalunya sobre el dret a decidir i només ells garantien el referèndum. Un engany més de Podemos i ja ho estem veient aquests dies: amb la relació de forces del Congrés Diputats serà impossible celebrar el referèndum pactat. 

Podemos també ha utilitzat el ribot amb els grups parlamentaris promesos: Ni En Comú Podem, ni En Marea tindran grup parlamentari. Ni tampoc Compromís-Podem-És el moment. I això que els grups parlamentaris eren una prioritat per a Podemos. 

Per tindre grup parlamentari al Congrés de Diputats, cal complir la legalitat i arribar a un acord amb la resta de partits. Però Podemos no va estar present en cap acord i ni En Comú Podem, ni amb En Marea, ni amb Compromís-Podem tenen grup. El partit de Pablo Iglesias ha passat el ribot i els demés s’han quedat en blanc. 

Això sí, el Sr. Iglesias, en la seua “magnanimitat”, ha concedit a En Comú Podem i a En Marea (i també a Compromís-Podem) que s’integre (que queden absorbits o diluïts) en l’anomenat metafòricament, grup “plurinacional” i “confederal” de Podemos. Com el nucli de l’àtom i els electrons que giren al seu voltant. El ribot del Sr. Iglesias és semblant al del Sr. Alfonso Guerra amb l’Estatut de Catalunya i amb el que van aplicar al President Albinyana, i al País Valencià per tal que no poguera accedir a l’autonomia plena amb l’article 151 de la Constitució. 

Les “confluències” amb Podemos (¿tots hem de “confluir” amb Madrid?) s’han vist exclosos de tindre grup parlamentari, tot i la promesa de Podemos, quan altres vegades i en les mateixes circumstàncies, això no havia passat i altres partits havien aconseguit grup en condicions semblants. 

La promesa de Podemos de grups parlamentaris per als de “provincias”, ha acabat, com escriu el també periodista valencià Vicent Sanchis, “com el rosari de l’aurora”. Si Espanya és una, Podemos també ha de ser un sol grup, encara que siga traint el compromís que havia pactat de fer, o com a mínim, traint intentar un grup valencià propi al Congrés. 

Josep Nadal, diputat valencià a les Corts, ho ha dit amb valentia, clar i valencià: el que ha fet Podemos “ha estat una punyalà”! O usar el ribot que, per altra part, Pablo Iglesias sap utilitzar molt bé i a més, ningú no protesta. Sort que Compromís ha defensat amb dignitat el seu camí solitari, després que Podemos li negara poder formar grup parlamentari i acudir al Constitucional. 

Iglesias s’ha aficionat, com el Srs. Guerra i Abril, al ribot. Deu haver-li agarrat el gust. Fins i tot ha passat el ribot sobre la promesa que va fer de no participar en cap govern que no presidira ell. Perquè ja s’ha proposat ser vicepresident d’un hipotètic govern presidit pel PSOE i ja ha demanat la meitat dels ministeris. ¿Però no havia dit que el que importava era fer polítiques socials i no els càrrecs? 

Està ben clar que Podemos ha passat de Compromís. Certament és així. I quan algú ens enganya per primera vegada, la culpa és d’aquell que ens ha enganyat. Quan la mateixa persona ens enganya per segona vegada, la culpa és dels qui es deixen enganyar. 

Davant unes hipotètiques noves eleccions i després de saber com Podemos i Pablo Iglesias empren "el ribot" ¿es tirarà de cap novament Compromís als seus braços, com a fidel núvia amant?   

Adaptat d'un article publicat a La veu del País Valencià per J.M. Bausset

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Vosaltres mateix..ha sigut una estafa en tota regla per els votants ,caure un altra vegada, no sols es de bobos es de mes que aixo.Jo diria que mes que ademes de enganyasts,utilitzats i despres adeu siau.

Unknown ha dit...

Mon pare, que era fuster, al ribot li deia plana. Per cert, molt bo l'article. Hi estic totalment d'acord.

La Cotorra de la Vall ha dit...

Gràcies Sico per l'elogi. Venint d'una persona com tu, entesa i més bon articulista, ens honora.
Efectivament al País Valencià és plana, com és plana també a les Illes Balears.
A l'original, en què ens hem basat, s'ha utilitzat el mot "ribot" com a nom de la ferramenta, per això l'hem conservat al titular i dins del cos de l'escrit, aclarint primer com inici de l'article que ribot=plana.

Ara només cal que, si hi ha segones parts, alguns no "s'aplanen".

Anònim ha dit...

Nostra serà la culpa,Mónica no enganya a ningú, ha dit ben clar el de repetir el pacte de cara al 2019.
Hem passat de ser una opció neta i clarament valencianista de cara a tercers, a ser un satélit, marca o com a molt confluència de Podemos, des de que els hem dit adeu es torna a distinguir però no unanimàment de nou entre els dos i a identificar a Compromís com el que som, vorem si ara que ja estem recuperant la nostra identidad som tan borregos i en cas de unes noves eleccions, de deixar-nos arrastar de nou per les ambicions personals de la senyora Oltra.
Si és aixi, que pare Compromís que jo me'n baixe.

Anònim ha dit...

Les normes són les normes,i les intencions són altra cosa. Això dit,perque tot i que l'article esta be,no reflecteix tota la veritat,quan Podemos no fa cap reunió perque Compromís-Podem tinga grup propi perque el PPSOE va dir que nones,i ahí no podia fer res,ni volent ni sense voler. Vorem que fa Compromís si es separa de l'actiu segur de la Oltra... d'ací enllà n'hi ha molt temps,però no tant com per a que augmente tant de repent el nacionalisme al País.

Xelo ha dit...

Jo també me n'abaixe, de fet crec que si anem a noves eleccions hauriem de fer un referendum vinculant de TOTS els militants de la coalició, per a saber on estem i si segueix el Compromís o segueix la dictadura de una minoria.