L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.717
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 33.776

dilluns, 12 de maig del 2014

Tavernes acomiada a Carles Pellicer amb una gran mostra de dol i estima.



El soterrar de Carles Pellicer es va convertir en una gran manifestació de dol i en un homenatge de tot Tavernes a la seua persona. A les 6 de la vesprada va eixir la comitiva fúnebre, formada calculem per un millar de persones, fins els cementeri municipal, essent dut el fèretre a muscles durant tot el trajecte per amics i companys tant del C.B Tavernes com de militància política. Tampoc van faltar aplaudiments espontanis al pas del taüt pels carrers de Tavernes. 

El dol es va acomiadar al cementeri, on es va retre un darrer homenatge i record amb la lectura dels versos del “Cant de l’enyor”, efectuat per dues amigues del finat, i on també es va recordar també el simbolisme del traspàs segons el sentit de la vida que tenien els antics grecs i es van llegir aquestes paraules de comiat:




Sonen les campanes del darrer adéu pel meu amic, Carles Pellicer. Em diuen que plàcidament ens ha deixat. No hi ha dret, em rebel.le. Si no tenim dret a nàixer, almenys deixeu-nos o déus!! morir quan toca. I a ell no li tocava. Per què tanta pressa en emportar-vos els millors ??... Sou uns  Egoistes! .

Les campanes de mort sonen a jazz espiritual,i  a sobre,  com un àngel de la salut, una cistella de basquet. Sota ella, dins de l’àrea de la vida, Carlos ha rebotejat a una cruel malaltia amb dignitat i elegància com a bon esportista. Sols recordar les seus paraules en el seu homenatge: “ Vos vull”

Que és per primavera quan ens deixes, i sempre ens ho recordarà la xiquiranda del cementeri en les seus primeres flors violetes: que tenim moltes coses a fer germà de lluita. I com sempre tu t’avances, sense esperar-te. 

Però que sols i tristos ens deixes.  En un món invàlid, sense atendre, ple d’egoismes...  espere que des de la glòria  ens guies per a continuar la nostra revolta del somriure. 

Llarga memòria : Carles Pellicer Vercher



De manera íntima i acompanyant el cotxe fúnebre, la família va fer després un darrer recorregut pels llocs i carrers de Tavernes que foren l’espai vital de Carles Pellicer, tal com havia deixat indicat en les darreres voluntats. El cadàver serà avui incinerat.

Descanse en pau.

1 comentari:

Enric Estruch ha dit...

Es mereixia un adeu com este, descanse en pau.