L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

diumenge, 18 de maig del 2014

Ahir va fer un any que el PP presentava la moció de censura contra l’alcalde Jordi Joan. Ha estat l’acte polític més indigne de la democràcia espanyola i va ser declarada il·legal per la justícia al firmar el PP amb una trànsfuga




Ahir va fer un any que el PP i la trànsfuga d'EU, Karina Vercher, presentaven una moció de censura contra l’alcalde Jordi Joan. Era el 17 de maig, ara fa un any, quan els vallers i vallers ens desdejunàvem amb una notícia impactant: el PP i la regidora trànsfuga del seu partit, Karina Vercher, presentaven una moció de censura contra l’alcalde Jordi Joan.

L’objectiu: forçar un canvi de govern municipal i que la dreta i l’excalcalde Manolo Vidal recuperaren el govern de la ciutat.

La gran majoria dels ciutadans vallers consideraven un despropòsit la moció, i eren molts els que no comprenien eixa ànsia de governar del PP, el partit que havia deixat el poble en la ruïna, i que volgués tirar fora a l’equip de govern que dirigia Jordi Joan i que estava demostrant saber treballar per Tavernes en haver posat racionalitat i trellat en la gestió del dia a dia. 

Els veïns majorment veien que en el fons només hi havia les ganes de manar del PP, i en especial de Manolo Vidal, i quedava en l’aire quins beneficis li caurien a la trànsfuga. Una cosa estava clar en l’opinió majoritària dels veïns: la moció de censura no mirava l’interés del poble, sinó el propi interés. 

ELS FETS

 
La història comença el ple de maig del 2013, quan la regidora Karina Vercher no aprova els pressuposts municipals presentats pel govern municipal del qual formava part com a regidora amb mitja dedicació. I a partir d’ací en cap moment va voler negociar una eixida dialogada a la crisi que havia creat.

El diari Levante-EMV, únic mitja comarcal que es va mostrar objectiu en tota l’afer, explicava les coses com són i pel seu nom i ja indicava en l’edició digital que la trànsfuga Karina Vercher hauria posat en safata la moció de censura al PP. La resta de mitjans de comunicació començava campanyes clarament partidistes a favor del PP, sobre tot Las Provincias i les televisions gandianes, amb titulars de Vidal com alcalde i amb programes i protagonistes lamentables on l’insult i les desqualificacions personals a l’alcalde Jordi Joan eren l’únic motiu i objectiu de tertúlies i programes. 

Així Levante-EMV textualment indicava que “el acuerdo entre el PP y la concejala expulsada de EU, que ahora se convierte en tránsfuga, empezó a fraguarse hace semanas, pero salió a la luz en el pleno del pasado 6 de mayo”. Va semblar tot una posada en escena escena preparada: la transfuga no acudia a cap reunió, no votava els pressupostos del govern del qual formava part buscant excuses que en cap moment va dir en les reunions de govern a les quals no hi acudia i després no va voler ni negociar les coses ni presentar alternatives: només es buscava forçar la moció. 



El diari informava de com s’havia gestat, i la versió coincidia amb una altra nascuda del mateix PP on es confirmava com la nit del dimarts, dia 14, la regidora trànsfuga es va presentar per sorpresa en la reunió que mantenia el grup municipal del PP en l’Ajuntament i, després de dir que anava per iniciativa pròpia i que ningú l’havia cridat, confirmava que anava a oferir-se perquè ella considerava que no havia estat ben tractada pel govern.

Els fets confirmaven el que ja se sabia: Karina Vercher s’havia apartat per complet, fins no assistir a cap reunió del govern municipal des del gener, a pesar de les citacions i dels avisos per correu que s’estaven abordant els pressupostos entre altres temes importants per a Tavernes.

Després de vota no, la regidora juga a dues baralles: el mateix dia que es reunia amb el PP envia un whatsapp a l’alcalde per dir-li que volia reunir-se amb ell i parlar dels pressupostos. L’alcalde li va dir que podia ser l’endemà dimecres. La reunió es va celebrar a primeres hores de la vesprada del dimecres i l’alcalde li va comunicar que era conscient que per aprovar els pressupostos hauria de consensuar partides i per tant que li que presentara per escrit les propostes i de quines partides del pressupost s’haurien de retraure eixes quantitats, cosa a la qual la regidora es va comprometre. Encara no havien passat 48 hores, i sense haver presentat cap proposta a l’alcaldia, firmava junt al PP la moció de censura.

El PP, en la premsa, inicia una campanya per justificar el que era injustificable des del punt de vista de l’ètica política i de la llei contra el transfugisme que eixe partit havia aprovat i firmat. El candidat Vidal arribava a dir que “Sufriría si gobernara con una trànsfuga, pero Vercher no lo es” i a pesar de tots els indicis i confirmacions era capaç de dir que “yo no he hablado absolutamente de nada con esta concejala”. Després, els fets demostrarien el contrari, amb reunions i presentacions d'actes del PP on acudia com un regidor popular més la regidora trànsfuga.


I si tota l’actuació del grup municipal del PP era lamentable, acceptant firmar una moció de censura amb una trànsfuga, no es quedaven darrere els més alts càrrecs del PP a nivell autonòmic i provincial (el conseller de Governació Serafin Castellanos i el president provincial Alfonso Rus) o els comarcals (el president comarcal Salvador Enguix i l’alcalde de Gandia, Arturo Torró) recolzant i beneint la moció, de la qual després eixirien frustrats i quedarien en ridícul amb la resolució final de la justícia sobre la il·legalitat de la moció i la confirmació que Karina Vercher era una trànsfuga i no podia firmar-la. 



EL POBLE EN CONTRA DE LA MOCIÓ

Quan la notícia va transcendir, els veïns de Tavernes organitzaren una concentració espontània de suport al govern eixa mateixa vesprada a la Plaça Major. 




Una concentració que era seguida per una altra organitzada pels tres partits que fins aleshores formaven el govern el divendres 24 de maig per donar suport al govern municipal i expressar el rebuig a una moció de censura firmada en contra del pacte contra el transfuguisme pel PP. 


Vora 1.500 persones es concentraren el dia 24 a la Plaça Major sota la consigna “Volem este Govern” i rebujant el candidat popular, Manolo Vidal i a la trànsfuga Karina Vercher, a la qual EU li va demanar la dimissió i l’entrega de l’acta de regidor al partit.

A l’acte, Merche Perez, coordinadora local de EU, llegia el manifest unitari, on es rebutjava totalment la moció  i es confirmava que la regidora Vercher no  representava a EU, no era membre del partit i havia estat expulsada, per tant segons les directrius de les lleis antitransfugisme la moció era il·legal i no obeïa a altra cosa que a l’ànsia de poder del PP.

El manifest unitari de Bloc-Compromis, PSOE i EU evidenciava que s’estava davant d’un exercici antidemocràtic, i es conculcava els principis de transparència, honradesa i honestedat amb el poble de Tavernes, que eren els principis del govern de progrés format per les tres forces polítiques. I es denunciava que més de 800 vots progressistes d’EU, la regidora trànsfuga es posava a disposició del PP, en una acció antidemocràtica i perversa.







El dimecres dia 29 tenia lloc la sessió plenària per debatre i votar la moció, una votació que finalment no se va celebrar pel posicionament clar i diàfan de la presidenta de la mesa d'edat, Carme Canet, que considerava no se complien les condicions legals i no es podia votar en ser una de els firmans la regidora trànsfuga.

Contra eixa resolució va interposar recurs el PP, i finalment la justícia donava la raó al govern municipal en considerar que la moció era totalment il·legal i no s'hauria d'haver admés a tràmit ni haver-se celebrat la sessió per atemptar contra la llei i les normes de transfugisme. La sentència deixava ben clar que a la regidora Karina Vercher calia considerar-la com a trànsfuga i per tant ni ells ni el PP, en recolzar-se en el seu vot, estaven legitimats per presentar la moció.

-

1 comentari:

Anònim ha dit...

Per a saber a quins extrems arriben alguns per a manar... Temps d'eleccions, temps de fer memoria