Escrivia el poeta grec Kavafis, i aixì ho arreplega Lluís Llach en una emotiva cançó, que el viatge a Itaca és molt
llarg, i que potser molts no hi arribaran. Però deia Kavafis que l’important és gaudir mentre es fa
el camí, malgrat que fins i tot no s’arribe a Itaca.
Avui, molts nacionalistes valldignencs que des de fa anys i en l'originari PSPV (no s'integraren mai al PSOE), després el PNPV, la UPV i continuaren amb el Bloc i Compromís, treballant per un País Valencià millor, més just i sobre tot, més nostre i més valencià, han vist a la llunyania el far d’Itaca.
No sabem si tots hi arribaran, porten molts anys de camí ben dur, però han assaborit el plaer del viatge malgrat les punyalades rebudes al llarg del mateix.
Com ens diu un bon amic de la Cotorra en un correu, després d'ahir ha pensat a jubilar-se, seure a la plaça de la Verge amb la boina i gaiato, com un Tio Canya qualsevol, i esperar a vore entrar el govern dels nacionalistes a la Generalitat.
A ell i a tants altres, en un dia tan assenyalat com és que un partit nacionalista i minoritari guanye unes eleccions a Tavernes, aquest és el nostre petit homenatge a tots els homes i dones de la Valldigna que han mantingut anys i anys la flama de l'estima i de l'esperança per un País Valencià amb veu pròpia a Europa.
1 comentari:
Si amics; El far d’ìtaca esta cada cop mes a prop….
M'agradat molt el comentari que s'ha fet referint vos al Tio Canya, una cançó que escoltat centenars de voltes i cada vegada em posa la pell de gallina. Ara em d'esperar que el Tio Canya vegi entrar la nova llavor del valencianisme tant a la Generalitat com a l'Ajuntament.
Visca la Vall de Tavernes!!
Vicenç Galera i Torres
vigato1714@gmail.com
Publica un comentari a l'entrada