L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.070
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 36.326

dimecres, 7 de maig del 2014

ARTICLE D'OPINIÓ: Economia i eleccions del 25. Avui Piketty i demà Alvarez Molina



Tornen a vindre eleccions, i com sempre les tornarem a perdre tot i ser-ne més. Ja que hi ha propostes per eixir de la crisi, o de l’estafa com diuen alguns economistes, i altres que són d'un continuisme que dona mal que pensar.  És allò que en diem partits del sistema, són els que canvien constitucions al dictat i amb nocturnitat, i ara van de demòcrates controlant tots els mitjans possibles. Són eixos que retallen sense pensar en els efectes, i com exemple posem el dels economistes especialistes en sanitat, Vicens Navarro o Arcadi Oliveres, que diuen que si abaixem deu eros per capità la inversió sanitària, a Espanya es donen 3.500 persones més mortes a l’any.
           
Son els que diuen que ens tenen en compte, i ho fan només pel nostre vot, perquè amb les seues actuacions estan produint, com diu el filòsof alemany Chul Han en el seu llibre “La societat cansada”, un milió dos-cents mil persones afectades de suicidi o depressions severes. Mireu si no la seua aportació quant ens parla del concepte de violència neuronal, que ha superat en escreix els temes de les noves dolències. 

Però més important és saber que podem eixir de la crisi com està proposant Thomas Piketty, en el seu llibre “El capital en el segle XXI”, un llibre tot un èxit a EEUU i Anglaterra i que proposa des del punt estrictament econòmic, en mil pàgines, com tornem a un capitalisme patrimonial. El millor: com demana unes mesures fiscals per eixir de la crisi.
           
Ho han de saber els electors, i saber que en som més i que estem atrapats en aquest capitalisme ranci que torna a imposar els seus criteris jugant amb la vida i la mort de les persones. Miren si no és encertat Piketty, quan demana que el mateix esforç que està fent la societat normal, s'impose unes deduccions del 80 % als que cobren més d'un milió d'euros anuals, que passe el mateix amb una deducció del 50 % als que sobrepassen els dos cents mil euros a l'any, i un 10 per cents a les rendes dels més rics, així com un únic impost  del 20% als grans patrimonis.
           
Com  han de fer el senyor Arias Cañete (PP) o la senyora Valenciano (PSOE), si tenen uns lligams tan forts que els impedeix posar aquestes mesures en pràctica. Cañete ha estat incapaç de dir que els llauradors són la gent que cotitza a la seguretat social com a camperols. Serà fàcil. Doncs no, perquè sino les grans fortunes no cobren de les ajudes d'Europa. Ací està el quid.

Per tant, diu Piketty, si no fem aquestes actuacions, aquests patrimonis estan vivint una època d’or. I ho demostra.  Guanyant i guanyant sense pagar. ¿Els sembla bé ? Doncs el dia 25 tenim eleccions.

Unes eleccions que prometran i prometran, però acabaran baixant-nos el sou a nivells de misèria, pujant-nos les taxes, totes les que puguen, i com diu l'economista francés, sols podran medrar en la vida els corruptes i,  ho demostra en el seu llibre de mil pàgines, la gent que sàpiga casar-se amb persones riques. Eixos seran els amos de l'economia. Per tant aquestes eleccions deixen sense futur als nous titulats universitaris: mireu el que estan cobrant i a l'estranger, a la precarietat els que tinguen treball  i sense oportunitat d'invertir en quedar-se ells, els rics del capitalisme patrimonial, amb els diners d'ajuda a les empreses per crear llocs de treball. 

Tot això ens juguem en aquestes eleccions a Europa, i tots i totes no estem pel mateix. Nosaltres som persones i primer les persones. I volem una força als legislatius que no tenim encara, i ací es veu el governar , quan fem les lleis.

Jaume Talens
-

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Per favor, pots aclarir el significat de "Miren si no és encertat Piketty, quan demana que el mateix esforç que està fent la societat normal, s'impose unes deduccions del 80 % als que cobren més d'un milió d'euros anuals, que passe el mateix amb una deducció del 50 % als que sobrepassen els dos cents mil euros a l'any, i un 10 per cents a les rendes dels més rics, així com un únic impost del 20% als grans patrimonis." No entenc la proposta. Pots explicarla?

Jaume ha dit...

Pikertty demana i exigeix, sense ser cap antisistema, ni estar contra el mercat el que cada persona física que guanye en l'actualitat més d'un milió a l'any que la retenció siga del vuitanta per cent. El mateix pero amb una retenció diferent per al que guanye dues-cents mil euros annuals, sobre el 10 % en retencions annuals a rendes de persones riques i com no, un únic impost sobre el 20 % del patrimoni. Ell, Piketty, explica
que en eixa sitaució estarien essent solidaris per a l'eixida de la crisi, com ho som ara tots els assalariats, tots els aturats, tots els pensionistes, etc. Tinc ganes que el llibre ixca en castellà i poder llegir a la persona que durant quinze anys ha estat estudiant el que avui s'enten com epoca daurada del capitalisme patrimonial. Pots consultar el llibre en francés a 23 euros o en anglés a 18 euros. Els trobaràs. Jo he treballat el tema a base d'articles i el tinc demanat en francés a la meua llibreria. Un gust, saps que de normal no ocnteste anònims, però màssemblat una qüestió important i bne plantetjada. Gràcies.

PD.- Estan tots els economistes de la dreta econòmica intentant descalificar a Piketty , al no tenir arguments de pes per a constestar-li

Anònim ha dit...

He trobat informació al respecte a http://cadtm.org/spip.php?page=imprimer&id_article=9937, i lo que Thomas Piketty proposa per una reducció parcial del deute de l'orde del 20 % del PIB. es un impost excepcional (d'una sola vegada) i progressiu: «0 % fins a 1 milió d'euros, 10 % entre 1 i 5 milions d'euros, i 20 % per als majors de 5 milions d'euros» Amb tot el respecte, et suggerisc que replanteges les dades que apareixen en l'articule

Anònim ha dit...

Aixo no passara mai, lo del 80 i el 10%. Les lleis les fan els politics i els seus partits obtenen la seua financiació per poder abastar el poder d'eixos "rics". Nomes cal vore als actuals politics joves del govern pelar-se el cul per fer "amistats" entre l'empresariat valler, mentres Divina Aurora i Cantalot ha passat de ser coto comuniste a ser de vot del PP.

Jaume ha dit...

Quan m'arribe el llibre, en francés, ho miraré. La meua informació, El Confidencial, ve d'una entrevista que li feren. El que està clar és que els més rics no obtenen les seues rendes delseu treball, si no dels actius que tenen, i normalment saps, i saben que paguen molt poc. La Sicav, l per cent. Però inclús seguent d'una sola vegada em sembla que ni això van a proposar en la vida els partits que tenen el sistema com a forma i garant d'una democràcia desbordada per l'Oligarquia, i les seues ortes giratòries.
Jo evidentment, proposaria el pagament d'eixos impostos annualment en renda. I mire que diu Piketty quan m'arribe el llibre. Gràcies de nou.