Gran concert el que poguérem gaudir ahir a la
Casa de la Cultura. I si va ser d’una
alta qualitat el concert, memorable va
ser el final, amb tots els participants cantant junt al públic assistent el “Cant
dels Maulets”, la popular cançó d’Al Tall. L’ambient de festa i reivindicació d’un
millor futura per als valencians era propici després que Pau Alabajos cantara i
ferà cantar als assistents “Al Vent” de Raimon com a cloenda de la seua
actuació.
Un gran concert, uns grans músics i un gran encert de la Regidoria de
Joventut en oferir-nos aquest espectacle que els assistents recordarem durant algun
temps. Sense por a enganyar-nos i encara que se’ns til·le d’exagerats, podem
dir en veu alta que ha estat un dels millors que s’han oferit a la nostra
ciutat en molts d’anys.
L’obrien els vallers Ximo Caffarena,
acompanyat pels seus fills Quim i Aina Sanz, que iniciaren actuació amb algunes
de les cançons incloses al disc sobre Andres Estellés “Ara Estellés. 12 poemes,
12 cançons a Benicarlo” per passar després a algunes de les darrers
composicions que ha fet, i que estrenava al seu poble d’adopció Tavernes.
El basc Xabi Arakama se’ns va oferir com allò
que és: un virtuós de la trikitixa i un músic molt reconegut en els ambients de la música
popular del País Basc. Ja d’eixida es va posar el públic a la butxaca iniciant
les salutacions i unes paraules de presentació en valencià per posar-se en feina: tot un seguit
de composicions musicals, moltes pròpies, i algunes cantades recordant la seu etapa
de vocalista del grup “Trikizio”. I com a músics improvisats en algunes cançons
i fent usar l’instrument de les palmes, els presents.
I per concloure, Pau Alabajos., que actuava a Tavernes
després del seu apoteòsic concert en el Palau de la Música, el primer cantautor
valencià que canta en la sala. I com al Palau de la Música, a Tavernes tampoc no
va decebre ningú. Ni menys encara als molts seguidors i seguidores joves que hi
havia en la sala. Alabajos va fer un repàs per la seua discografia i entre les
cançons prenien protagonisme les del seu darrer disc “Una amable, una trista, una petita pàtria” on
es troba la cançó “Utòpics, idealistes, ingenus”, cantada i escoltada amb
respecte i sentiment després de que haja esdevingut una mena d’himne amb els successos
de València de la passada primavera, quan els fets que tingueren com a protagonistes
els joves estudiants de l’IES Sant Vicent. Era interpretada amb tota la càrrega
emocional, el mateix que “Fosses del silenci” o “Inventari”, i amb aquest
senzill resum de l’actuació no podem deixar passar la recitació del poema-cançó
de l’Ovidi Montllor “Ais”, del disc “Crònica d’un temps”. Entre algunes cançons
d’amor, perquè la reivindicació no està renyida amb l’estima i el reconeixement
de la persona estimada, va acabar amb “Al Vent” de Raimon corejada pels
assistents.
I com a gran colofó, ja esmentat, tots els artistes i el públic alhora cantant el “Cant dels Maulets”, en un moment que volia ser reivindicatiu i de desig de voler ser poble davant la jornada del 9 d’octubre.
-
1 comentari:
Sols faltava Feliu Ventura i les seues dolces cançons d'amor i lluita que tant ens agradaren a Tavernes estant.
I després diuen si no ens volen, cap d'ells ha eixit a Canal Nou, i li paguem sis milions d'euros per concert al que o ho necessita: viu fora d'Espanya, i no arrepleguem per impostos cap dels duros que li donem a Julio Iglesias.
No ens volen oé, no ens volen oé, no ens volen oé... Ala Madrid, ala Madrid, ala Madrid.... ala, ala.
Adios Madrid que te quedas sin gente.
Publica un comentari a l'entrada