L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dimarts, 9 d’octubre del 2012

9 D'OCTUBRE: Ahir tinguérem un concert memorable a la Casa de la Cultura






 Gran concert el que poguérem gaudir ahir a la Casa de la Cultura. I  si va ser d’una alta qualitat el concert,  memorable va ser el final, amb tots els participants cantant junt al públic assistent el “Cant dels Maulets”, la popular cançó d’Al Tall. L’ambient de festa i reivindicació d’un millor futura per als valencians era propici després que Pau Alabajos cantara i ferà cantar als assistents “Al Vent” de Raimon com a cloenda de la seua actuació. 

Un gran concert, uns grans músics i un gran encert de la Regidoria de Joventut en oferir-nos aquest espectacle que els assistents recordarem durant algun temps. Sense por a enganyar-nos i encara que se’ns til·le d’exagerats, podem dir en veu alta que ha estat un dels millors que s’han oferit a la nostra ciutat en molts d’anys.


 L’obrien els vallers Ximo Caffarena, acompanyat pels seus fills Quim i Aina Sanz, que iniciaren actuació amb algunes de les cançons incloses al disc sobre Andres Estellés “Ara Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarlo” per passar després a algunes de les darrers composicions que ha fet, i que estrenava al seu poble d’adopció Tavernes.  


El basc Xabi Arakama se’ns va oferir com allò que és: un virtuós de la trikitixa i un músic  molt reconegut en els ambients de la música popular del País Basc. Ja d’eixida es va posar el públic a la butxaca iniciant les salutacions i unes paraules de presentació en  valencià per posar-se en feina: tot un seguit de composicions musicals, moltes pròpies, i algunes cantades recordant la seu etapa de vocalista del grup “Trikizio”. I com a músics improvisats en algunes cançons i fent usar l’instrument de les palmes, els presents. 


I per concloure, Pau Alabajos., que actuava a Tavernes després del seu apoteòsic concert en el Palau de la Música, el primer cantautor valencià que canta en la sala. I com al Palau de la Música, a Tavernes tampoc no va decebre ningú. Ni menys encara als molts seguidors i seguidores joves que hi havia en la sala. Alabajos va fer un repàs per la seua discografia i entre les cançons prenien protagonisme les del seu darrer disc “Una amable, una trista, una petita pàtria” on es troba la cançó “Utòpics, idealistes, ingenus”, cantada i escoltada amb respecte i sentiment després de que haja  esdevingut una mena d’himne amb els successos de València de la passada primavera, quan els fets que tingueren com a protagonistes els joves estudiants de l’IES Sant Vicent. Era interpretada amb tota la càrrega emocional, el mateix que “Fosses del silenci” o “Inventari”, i amb aquest senzill resum de l’actuació no podem deixar passar la recitació del poema-cançó de l’Ovidi Montllor “Ais”, del disc “Crònica d’un temps”. Entre algunes cançons d’amor, perquè la reivindicació no està renyida amb l’estima i el reconeixement de la persona estimada, va acabar amb “Al Vent” de Raimon corejada pels assistents. 
  
I com a gran colofó, ja esmentat, tots els artistes i el públic alhora cantant el “Cant dels Maulets”, en un moment que volia ser reivindicatiu i de desig de voler ser poble davant la jornada del 9 d’octubre. 
-

1 comentari:

Bello cantautor ha dit...

Sols faltava Feliu Ventura i les seues dolces cançons d'amor i lluita que tant ens agradaren a Tavernes estant.
I després diuen si no ens volen, cap d'ells ha eixit a Canal Nou, i li paguem sis milions d'euros per concert al que o ho necessita: viu fora d'Espanya, i no arrepleguem per impostos cap dels duros que li donem a Julio Iglesias.
No ens volen oé, no ens volen oé, no ens volen oé... Ala Madrid, ala Madrid, ala Madrid.... ala, ala.
Adios Madrid que te quedas sin gente.