Molts de vosaltres s’heu queixat de les condicions i estat de la pista de correr habilitada al costat del riu. Ho comentàvem ací, mentre La Cotorra ens escoltava per acabar dient:
-“No s’haveu assabentat. No és això!”. I s’ha quedat tan panxa.
¿I que no és això? li hem preguntat. “Això”, segons diu, és que la pista de córrer no és el que tots ens pensem i interpretem.
- Va, explicat. No ho entenem! – li hem replicat.
I ens confirma que realment és un circuit de preparació de corregudes per muntanya, i no una pista de córrer per fer atletisme ni per entrenes de 100 o 400 metros lliures, i que no sap d’on ni de qui ha eixit la idea de ser una pista d’atletisme.
- “Mireu a la Valldigna ha canviat l’aficció. Abans la gent volia pistes per córrer, però des què es potencien les rutes de muntanya de la Valldigna i es fan corregudes, la gent ja no vol pistes d’atletisme, vol circuit de muntanya. Tots volen seguir les passes d’Olegario de Simat.
És per això que la pista està plena de clots, pedreta solta, alguna cagueradeta imitant les dels animalets de la serra i, fins i tot, l'entrene es pot continuar corrent pel mig dels canyars. És una bona imitació de la foresta muntanyenca. Així que quede clar i que no comparen amb Cullera o Gandia. Eixes ciutats no tenen pista de preparació de muntanya com la nostra. Som els primers de la Safor que en tenim".
No li hem pogur refutar cap argument perquè, després de tractar-nos d’ignorants i de no saber les coses del poble, se n’ha anat volant.
-“No s’haveu assabentat. No és això!”. I s’ha quedat tan panxa.
¿I que no és això? li hem preguntat. “Això”, segons diu, és que la pista de córrer no és el que tots ens pensem i interpretem.
- Va, explicat. No ho entenem! – li hem replicat.
I ens confirma que realment és un circuit de preparació de corregudes per muntanya, i no una pista de córrer per fer atletisme ni per entrenes de 100 o 400 metros lliures, i que no sap d’on ni de qui ha eixit la idea de ser una pista d’atletisme.
- “Mireu a la Valldigna ha canviat l’aficció. Abans la gent volia pistes per córrer, però des què es potencien les rutes de muntanya de la Valldigna i es fan corregudes, la gent ja no vol pistes d’atletisme, vol circuit de muntanya. Tots volen seguir les passes d’Olegario de Simat.
És per això que la pista està plena de clots, pedreta solta, alguna cagueradeta imitant les dels animalets de la serra i, fins i tot, l'entrene es pot continuar corrent pel mig dels canyars. És una bona imitació de la foresta muntanyenca. Així que quede clar i que no comparen amb Cullera o Gandia. Eixes ciutats no tenen pista de preparació de muntanya com la nostra. Som els primers de la Safor que en tenim".
No li hem pogur refutar cap argument perquè, després de tractar-nos d’ignorants i de no saber les coses del poble, se n’ha anat volant.
-
3 comentaris:
això de "corregudes" queda fatal cotorra. La llengua és molt sofrida.
Correguda: acte de córrer (cast. corrida, carrera)
La cavalleria, amb sos empaitaments i corregudes (Pons Auca).
A bots i corregudes vaig davallar la rosta muntanya (Ruyra Parada)
Mentre va de correguda cap a sa casa (Alcover)
Altra accepció menys coneguda: entrar força armada en territori enemic (cast: incursión)
el senyor infant en Pere faes una correguda al regne de Múrcia (Crònica de Muntaner)
Frases fetes: prendre la correguda, amb una correguda, costar moltes corregudes, de correguda (cast:apresuradamente); a la correguda (ràpidament).
Tipisme: correguda de joies, correguda de bous, corregudes de sacs
Són simplement alguns dels centenars d'exemples de l'ús normatiu.
¿Què sona malament? No cal pensar sempre de la cintura cap avall. Per cert, al diccionari no hem trobat cap équivalència ni referència a acte sexual.
No cal anar més lluny. Al poble d'Almoines, a la Safor, fa vint anys se celebra en agost una Correguda Popular en la què participen un miler de persones de tots els sexes, edats i condicions socials.
Publica un comentari a l'entrada