Tots esperaven la publicació de les ajudes a la Cooperació després que l’eixida de la directora general de Cooperació, Pilar Collado, diez abans de tancar les subvencions, va provocar suspicàcies i suposadament, la decisió va ser una dimissió en tota regla per les disconformitats amb el conseller Rafael Blasco i els criteris de repartiment dels diners per als projectes. Un cas similar al de l’anterior directora general, Carmen Dolz.
Les ONG’s de l’Església copen els millors i més suculents projectes. La Fundació Vicente Ferrer s’emporta dos subvencions de 391.351 i 281.351 euros per a projectes en l’Índia. La Federació Espanyola de Religiosos de l’Ensenyament 232.988 euros per a un centre de rehabilitació al Perú. Mans Unides, Fontilles o la Fundació Summa Humanitate reben més de 200.000 euros cadascuna per a projectes a Bolívia, Equador i Perú.
I no falta la tallada per als diferents “corrents” de l’Església. La Fundación Mainel, de l’Opus Dei obté 280.000 euros per a evangelitzar professors a Perú (concretament, l’enfortiment de les capacitats psicopedagògiques dels docents). Els jesuïtes de la Fundación Entreculturas-Fe y Alegria obtenen vora 200.000 euros per a “la formació de joves en lideratge juvenil” a Nicaragua i l'Associació Católica de Progandistes, propietaris del CEU, rebran 100.000 euros per a la seua Associació per al Desenvolupament i Cooperació amb Iberoamèrica des d’Espanya.
A la convocatòria d’enguany, cal citar dos fundacions directament relacionades amb el Partit Popular. La Fundació Humanisme i Democràcia aconsseguix el segon projecte més car, 449.000 euros, per ajudar les comunitats de llauradors a Bolívia. L’organització compta en el seu patronat amb històrics del PP madrileny com José Ramon Pin Arboledas o Eugenio Nasarre. El president de NNGG i diputat per València, Ignacio Uriarte, també en forma part. La web de la fundació està patrocinada per la Comunitat de Madrid i presenta vídeos de Mariano Rajoy.
La Fundació Valencians per Nicaragua, també pròxima al PP, rebrà uns 33.000 euros per a finançar la construcció de cases al país centreamericà. La Fundació Energies sense Fronteres, una de les patrones de la qual és Carmen Becerril Martínez, presidenta d’Acciona, rebrà més de 88.000 euros per a electrificar edificis a Guatemala. Cal recordar que Acciona i Renomar, l’empresa d’energies renovables de Fernando Roig, controlen tots els parcs eòlics de l’interior de Castelló, atorgats per la Generalitat Valenciana.
Si crida l’atenció la distribució de les ajudes, el projectes denegats encara ho fan més. Moltes de les ONGD que van criticar l’impost de l’1% que obliga Blasco a publicitar la cooperació, han quedat fora de les subvencions. Així, Intermón Oxfam o Solidaritat Internacional, ambdós qualificades internacionalment per l’ECI, no ha rebut cap ajuda de la Generalitat. Tampoc el Centre d’Estudis Polítics i Socials, a pesar que té una dilatada trajectòria de treball a Sudamèrica.
Malgrat la gran campanya mediàtica que el Consell va fer sobre les ajudes a Haití, en els projectes de cooperació no se’n contempla cap al país centreamericà, el més pobre del continent i devastat per un terratrèmol. I no per falta d’iniciatives: tant l’Assemblea de Cooperació per la Pau, com Solidaritat Internacional i la Fundació Proclade hi van presentar projectes. Cap dels tres vorà la llum; segons la conselleria, dos per falta de fons i l’altre per no superar l’avaluació tècnica.
Les ONG’s de l’Església copen els millors i més suculents projectes. La Fundació Vicente Ferrer s’emporta dos subvencions de 391.351 i 281.351 euros per a projectes en l’Índia. La Federació Espanyola de Religiosos de l’Ensenyament 232.988 euros per a un centre de rehabilitació al Perú. Mans Unides, Fontilles o la Fundació Summa Humanitate reben més de 200.000 euros cadascuna per a projectes a Bolívia, Equador i Perú.
I no falta la tallada per als diferents “corrents” de l’Església. La Fundación Mainel, de l’Opus Dei obté 280.000 euros per a evangelitzar professors a Perú (concretament, l’enfortiment de les capacitats psicopedagògiques dels docents). Els jesuïtes de la Fundación Entreculturas-Fe y Alegria obtenen vora 200.000 euros per a “la formació de joves en lideratge juvenil” a Nicaragua i l'Associació Católica de Progandistes, propietaris del CEU, rebran 100.000 euros per a la seua Associació per al Desenvolupament i Cooperació amb Iberoamèrica des d’Espanya.
A la convocatòria d’enguany, cal citar dos fundacions directament relacionades amb el Partit Popular. La Fundació Humanisme i Democràcia aconsseguix el segon projecte més car, 449.000 euros, per ajudar les comunitats de llauradors a Bolívia. L’organització compta en el seu patronat amb històrics del PP madrileny com José Ramon Pin Arboledas o Eugenio Nasarre. El president de NNGG i diputat per València, Ignacio Uriarte, també en forma part. La web de la fundació està patrocinada per la Comunitat de Madrid i presenta vídeos de Mariano Rajoy.
La Fundació Valencians per Nicaragua, també pròxima al PP, rebrà uns 33.000 euros per a finançar la construcció de cases al país centreamericà. La Fundació Energies sense Fronteres, una de les patrones de la qual és Carmen Becerril Martínez, presidenta d’Acciona, rebrà més de 88.000 euros per a electrificar edificis a Guatemala. Cal recordar que Acciona i Renomar, l’empresa d’energies renovables de Fernando Roig, controlen tots els parcs eòlics de l’interior de Castelló, atorgats per la Generalitat Valenciana.
Si crida l’atenció la distribució de les ajudes, el projectes denegats encara ho fan més. Moltes de les ONGD que van criticar l’impost de l’1% que obliga Blasco a publicitar la cooperació, han quedat fora de les subvencions. Així, Intermón Oxfam o Solidaritat Internacional, ambdós qualificades internacionalment per l’ECI, no ha rebut cap ajuda de la Generalitat. Tampoc el Centre d’Estudis Polítics i Socials, a pesar que té una dilatada trajectòria de treball a Sudamèrica.
Malgrat la gran campanya mediàtica que el Consell va fer sobre les ajudes a Haití, en els projectes de cooperació no se’n contempla cap al país centreamericà, el més pobre del continent i devastat per un terratrèmol. I no per falta d’iniciatives: tant l’Assemblea de Cooperació per la Pau, com Solidaritat Internacional i la Fundació Proclade hi van presentar projectes. Cap dels tres vorà la llum; segons la conselleria, dos per falta de fons i l’altre per no superar l’avaluació tècnica.
Informació elaborada a partir de L'informatiu
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada