De feia temps que es veia vindre, quan persones sense cap interés partidista em comentaven que l'economia no anava bé si el director era el president. El canvi de l'equip de Solbes pel de l'actual ministre d'indústria Sebastià, escaldat i resentit de la seua participació en les eleccions per alcalde de Madrid, ha portat al desastre.
I en que culpe al president Rodriguez Zapatero? En què tenia la fòrmula al costat de casa, tenia la solució, no com alguns als quals els costava trobar-lam com comentava Gorbachov: " Tinc cent economistes al meu costat i no se quin de totos té la raó". Sense bromes, les intencions del president Zapatero pensem que eren bones, però no vivim desgraciàdament d'intencions sinó de realitats i ell havia tirat a l'equip de Solbes, la persona que va salvar la crisi i ens va situar a Europa. I el primer va ser Jordi Sevilla. Gent de l'administració que volien perdurar en la història funcionarial com a correctes profesionals.
El grup de Solbes ens constava que era seriós, rigurós i ètic. El recanvi portava a entendre que el president Zapatero en estar en les reunions més importants era qui en sabia més i això com s'ha demostrat no es així. I en estos moments ha deixat el seu partit, a la bona gestora però poc economista, Elena Salgado, molt pitjor del que estaven.
Hem d'agrair al president Obama que li diguera el que no volia sentir. La situació no la podem aguantar més. En definitiva, a pesar dels moviments especuladors, que altres diuen inversors, la fuga de capital, la quantitat de personal treballant en negre, la crisi aguda de les empreses portava a que ningú estava pagant, no es recaptava, i seguia esperant, amb bona voluntat que el temps escampara, que s'acabara la crisi i no fer el que al final ha hagut de fer: que paguen els pobres el que han trencat els rics.
I ací està el problema, congelar als jubilats, fer pagar els funcionaris, llevar el que li havien dit que no posarà o bé a les families necessitades de pagar pels naiximents dels fills, l'han portat a la ruina. I és que ací ha tingut un altre dels seus desencerts, reunir-se amb molts, reunir-se molt per a continuar fent el mateix.
Quin tràngol haurà passat el President del Govern per aceptar estes solucions a la crisi. Per part dels funcionaris no conec cap que li semble mal aportar un 5% a canvi de la seguretat amb la feina, comparat amb els altres treballadors i treballadores, inclús empresaris que no tenen feina. Però no en conec cap que estiga d'acord que els que han creat la crisi no la paguen.
El president Zapatero ho estarà passant malament, com els seu partit el PSOE, però cal entendre que ho fan passar mal a altres que estarien d'acord en tirar del carro, com els alemanys després de la segona guerra mundial donant una part del jornal, si confiaren amb els seus polítics. La alternativa será congelar el sou als funcionaris i congelar pensions, mentre altres pareix que no tindran cap retall, quan són una bona part els culpables de la crisi actual pel seu model de canviar el sistema productiu empresarial per l'especulació de la rajola.
En fi, president Zapatero, en democracia si una persoan està en contra de la pena de mort dimiteix abans que signar una comdena.
Jaume Talens
I en que culpe al president Rodriguez Zapatero? En què tenia la fòrmula al costat de casa, tenia la solució, no com alguns als quals els costava trobar-lam com comentava Gorbachov: " Tinc cent economistes al meu costat i no se quin de totos té la raó". Sense bromes, les intencions del president Zapatero pensem que eren bones, però no vivim desgraciàdament d'intencions sinó de realitats i ell havia tirat a l'equip de Solbes, la persona que va salvar la crisi i ens va situar a Europa. I el primer va ser Jordi Sevilla. Gent de l'administració que volien perdurar en la història funcionarial com a correctes profesionals.
El grup de Solbes ens constava que era seriós, rigurós i ètic. El recanvi portava a entendre que el president Zapatero en estar en les reunions més importants era qui en sabia més i això com s'ha demostrat no es així. I en estos moments ha deixat el seu partit, a la bona gestora però poc economista, Elena Salgado, molt pitjor del que estaven.
Hem d'agrair al president Obama que li diguera el que no volia sentir. La situació no la podem aguantar més. En definitiva, a pesar dels moviments especuladors, que altres diuen inversors, la fuga de capital, la quantitat de personal treballant en negre, la crisi aguda de les empreses portava a que ningú estava pagant, no es recaptava, i seguia esperant, amb bona voluntat que el temps escampara, que s'acabara la crisi i no fer el que al final ha hagut de fer: que paguen els pobres el que han trencat els rics.
I ací està el problema, congelar als jubilats, fer pagar els funcionaris, llevar el que li havien dit que no posarà o bé a les families necessitades de pagar pels naiximents dels fills, l'han portat a la ruina. I és que ací ha tingut un altre dels seus desencerts, reunir-se amb molts, reunir-se molt per a continuar fent el mateix.
Quin tràngol haurà passat el President del Govern per aceptar estes solucions a la crisi. Per part dels funcionaris no conec cap que li semble mal aportar un 5% a canvi de la seguretat amb la feina, comparat amb els altres treballadors i treballadores, inclús empresaris que no tenen feina. Però no en conec cap que estiga d'acord que els que han creat la crisi no la paguen.
El president Zapatero ho estarà passant malament, com els seu partit el PSOE, però cal entendre que ho fan passar mal a altres que estarien d'acord en tirar del carro, com els alemanys després de la segona guerra mundial donant una part del jornal, si confiaren amb els seus polítics. La alternativa será congelar el sou als funcionaris i congelar pensions, mentre altres pareix que no tindran cap retall, quan són una bona part els culpables de la crisi actual pel seu model de canviar el sistema productiu empresarial per l'especulació de la rajola.
En fi, president Zapatero, en democracia si una persoan està en contra de la pena de mort dimiteix abans que signar una comdena.
Jaume Talens
-
1 comentari:
No s'admeten comentaris en els articles d'opinió
Publica un comentari a l'entrada