Doncs hi ha allò que en castellà anomenen un "pelotazo", un dels "pelotazos" urbanístics i financers més grans de la història d’Espanya.
Al sud de la Meseta, a cavall de Sierra Morena i els Montes de Toledo, s’estén una regió amb una superfície equivalent a la de Catalunya i Aragó juntes, on només hi ha dues ciutats importants, Ciudad Real i Puertollano. Durant generacions ha estat una regió aïllada, tot i ser relativament a prop de Madrid. Però actualment, és una àrea plena de projectes viaris i d’infraestructures. En total s’hi projecten 2.500 quilòmetres d’autovia.
Les autopistes radials de Madrid han deixat un forat de 8.000 milions d’euros, però això el Ministeri de Foment li té igual i preveu de prolongar-les. Amb poc més de 1.300 vehicles diaris, l’AP-41 (Madrid-Toledo) és l’autopista amb més poc trànsit de tot Europa, ens deixa un deute milionari però Foment la farà arribar fins a Còrdova.
La futura AP-41 anirà paral·lela a l’autovia A-4, una carretera de doble calçada amb una intensitat mitjana de circulació de 14.000 vehicles diaris, menys que els que travessen Tavernes tots els dies. Encara més, bona part del traçat de l’AP-41 coincideix amb la nova autovia A-41, que també unirà Toledo i Còrdova seguint el traçat de l’AVE Madrid-Sevilla. I molts terratinents es freguen les mans pensant en les expropiacions de terrenys.
Aquesta terra és objectiu prioritari dels fons de la UE, però és la regió amb més aeroports privats de tot Europa. En època de cacera, entre l’octubre i el febrer, s’hi pot observar una de les concentracions de jets i jumbos privats més grans de tot el món. Allí, s’hi concentren les finques de caça major més exclusives d’Espanya, incloses en els circuits cinegètics internacionals i on s'accedeix per invitació. Cal ser membre d’un selectíssim grup de persones per gaudir de les activitats cinegètiques i dels negocis que es fan a l’entorn.
Més aeroports a Madrid i una zal de contenidors a Ciudad Real
Curiosament, els traçats de les noves autovies que es projecten a Castella – la Manxa, Extremadura i Andalusia transcorren pels llindars d’aquestes finques de cacera. A més de la casa reial espanyola i d’alguns cortesans afortunats, en són propietaris els principals accionistes d’empreses com ara Acciona, ACS, OHL, FCC, Sacyr Vallehermoso, Repsol, Cepsa, Caixa Bank, HSBC, BBVA… les mateixes empreses que construeixen, financen, gestionen i fan negoci amb les infraestructures públiques de l’estat.
Fa uns quants anys, moltes varen fer un front comú per promoure la construcció de l’aeroport de Ciudad Real, l’aeroport privat més gran d’Europa. Malgrat no tenir activitat comercial, en època de cacera s’hi trobaven més de 500 jets privats de les famílies reials europees i del golf Pèrsic, a més d’empresaris i dignataris d’arreu del món.
Els mateixos promotors de l’aeroport de Ciudad Real varen aconseguir els permisos per construir-hi una zona industrial tan gran com la Zona Franca de Barcelona, aprofitant les ajudes de la UE i del Ministeri d’Indústria espanyol. A més, també s’hi projecta de construir un dic sec, la terminal de contenidors marítims més gran d’Europa construïda mai en terra ferma.
Al sud de la Meseta, a cavall de Sierra Morena i els Montes de Toledo, s’estén una regió amb una superfície equivalent a la de Catalunya i Aragó juntes, on només hi ha dues ciutats importants, Ciudad Real i Puertollano. Durant generacions ha estat una regió aïllada, tot i ser relativament a prop de Madrid. Però actualment, és una àrea plena de projectes viaris i d’infraestructures. En total s’hi projecten 2.500 quilòmetres d’autovia.
Les autopistes radials de Madrid han deixat un forat de 8.000 milions d’euros, però això el Ministeri de Foment li té igual i preveu de prolongar-les. Amb poc més de 1.300 vehicles diaris, l’AP-41 (Madrid-Toledo) és l’autopista amb més poc trànsit de tot Europa, ens deixa un deute milionari però Foment la farà arribar fins a Còrdova.
La futura AP-41 anirà paral·lela a l’autovia A-4, una carretera de doble calçada amb una intensitat mitjana de circulació de 14.000 vehicles diaris, menys que els que travessen Tavernes tots els dies. Encara més, bona part del traçat de l’AP-41 coincideix amb la nova autovia A-41, que també unirà Toledo i Còrdova seguint el traçat de l’AVE Madrid-Sevilla. I molts terratinents es freguen les mans pensant en les expropiacions de terrenys.
Aquesta terra és objectiu prioritari dels fons de la UE, però és la regió amb més aeroports privats de tot Europa. En època de cacera, entre l’octubre i el febrer, s’hi pot observar una de les concentracions de jets i jumbos privats més grans de tot el món. Allí, s’hi concentren les finques de caça major més exclusives d’Espanya, incloses en els circuits cinegètics internacionals i on s'accedeix per invitació. Cal ser membre d’un selectíssim grup de persones per gaudir de les activitats cinegètiques i dels negocis que es fan a l’entorn.
Més aeroports a Madrid i una zal de contenidors a Ciudad Real
Curiosament, els traçats de les noves autovies que es projecten a Castella – la Manxa, Extremadura i Andalusia transcorren pels llindars d’aquestes finques de cacera. A més de la casa reial espanyola i d’alguns cortesans afortunats, en són propietaris els principals accionistes d’empreses com ara Acciona, ACS, OHL, FCC, Sacyr Vallehermoso, Repsol, Cepsa, Caixa Bank, HSBC, BBVA… les mateixes empreses que construeixen, financen, gestionen i fan negoci amb les infraestructures públiques de l’estat.
Fa uns quants anys, moltes varen fer un front comú per promoure la construcció de l’aeroport de Ciudad Real, l’aeroport privat més gran d’Europa. Malgrat no tenir activitat comercial, en època de cacera s’hi trobaven més de 500 jets privats de les famílies reials europees i del golf Pèrsic, a més d’empresaris i dignataris d’arreu del món.
Els mateixos promotors de l’aeroport de Ciudad Real varen aconseguir els permisos per construir-hi una zona industrial tan gran com la Zona Franca de Barcelona, aprofitant les ajudes de la UE i del Ministeri d’Indústria espanyol. A més, també s’hi projecta de construir un dic sec, la terminal de contenidors marítims més gran d’Europa construïda mai en terra ferma.
La idea és que entorn de l’aeroport de Ciudad Real s’hi desenvolupi la principal zona d’activitats logístiques de l’estat espanyol. Un centre de distribució logística de proporcions bíbliques que es nodrirà de les mercaderies dels ports de Sines (Portugal), Cadis, Algesires, Màlaga, Almeria, Cartagena, i amb el temps, València i Sagunt. De fet, pretén ser el port industrial i de mercaderies més gran del sud d’Europa, malgrat el petit inconvenient de situar-se a 650 metres sobre el nivell del mar.
Tanmateix, el disbarat no s’acaba pas aquí. L’aeroport de Barajas és deficitari, malgrat el constant tracte de favor que rep d’Aena. Però malgrat el dèficit, el govern espanyol preveu de construir dos grans aeroports més a la Comunitat de Madrid. El primer, a Navalcarnero pensat per a donar servei als VIP i el segon es projecta a Campo Real, a prop d’Arganda del Rey, per a mercaderies i ocuparà una zona equivalent a dues vegades l’Eixample de Barcelona.
No hi ha demanda per a les estructures
Ni Madrid ni Castella tenen prou demanda per a justificar tanta infraestructura. Per als promotors els cal una xarxa de gran velocitat ferroviària de mercaderies que connecte els ports de la costa amb la terminal marítima de Ciudad Real i l’aeroport de Campo Real. Aquest és el corredor ferroviari que defensen els partits espanyols. Mentrestant, assistim impotents a la descapitalització de Catalunya i del País Valencià i precisament per la manca d’una simple xarxa ferroviària convencional amb amplada de via europea. I veiem com fugen inversions milionàries de les nostres terres per les nostres infraestructures absoletes.
Una vegada més Espanya emula les gestes dels seus avantpassats. Els ferrocarrils construïts a mitjan segle XIX al voltant de Madrid connectaven els reales sitios, les reales fàbricas i les principals zones d’esbarjo de l’aristocràcia espanyola: els palaus d’Oriente, Aranjuez, Riofrío, la Granja de San Ildefonso, El Escorial… i les inaccessibles finques de cacera de la família reial i dels seus acòlits: El Pardo, La Casa de Campo, la vall de Cuelgamuros, La Encomienda, el Bosc de Riofrío, Los Llanos… un despropòsit de dimensions colossals que va acabar amb l’adveniment de la Primera República i una de les fallides més greus de l’estat espanyol.
Extractat d’un article d’Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis
Tanmateix, el disbarat no s’acaba pas aquí. L’aeroport de Barajas és deficitari, malgrat el constant tracte de favor que rep d’Aena. Però malgrat el dèficit, el govern espanyol preveu de construir dos grans aeroports més a la Comunitat de Madrid. El primer, a Navalcarnero pensat per a donar servei als VIP i el segon es projecta a Campo Real, a prop d’Arganda del Rey, per a mercaderies i ocuparà una zona equivalent a dues vegades l’Eixample de Barcelona.
No hi ha demanda per a les estructures
Ni Madrid ni Castella tenen prou demanda per a justificar tanta infraestructura. Per als promotors els cal una xarxa de gran velocitat ferroviària de mercaderies que connecte els ports de la costa amb la terminal marítima de Ciudad Real i l’aeroport de Campo Real. Aquest és el corredor ferroviari que defensen els partits espanyols. Mentrestant, assistim impotents a la descapitalització de Catalunya i del País Valencià i precisament per la manca d’una simple xarxa ferroviària convencional amb amplada de via europea. I veiem com fugen inversions milionàries de les nostres terres per les nostres infraestructures absoletes.
Una vegada més Espanya emula les gestes dels seus avantpassats. Els ferrocarrils construïts a mitjan segle XIX al voltant de Madrid connectaven els reales sitios, les reales fàbricas i les principals zones d’esbarjo de l’aristocràcia espanyola: els palaus d’Oriente, Aranjuez, Riofrío, la Granja de San Ildefonso, El Escorial… i les inaccessibles finques de cacera de la família reial i dels seus acòlits: El Pardo, La Casa de Campo, la vall de Cuelgamuros, La Encomienda, el Bosc de Riofrío, Los Llanos… un despropòsit de dimensions colossals que va acabar amb l’adveniment de la Primera República i una de les fallides més greus de l’estat espanyol.
Extractat d’un article d’Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis
2 comentaris:
Este pais se va al garete con la educación que estan dando algunos padres/madres a sus hijos/hijas.
Ofreneu, ofreneu glòries a Espanya i ells a canvi ens deixen en la ruina i ens diuen aldeanos per parlar la nostra lengua. Quan el mal vé d'Almansa diuen que a tots alcança
Publica un comentari a l'entrada