Pobre, quanta gent juga amb eixe nom.
Pobre, quanta gent manipula perquè continue. Pobre, quanta gent sap com es
tractada la pobresa, com en les actuacions reduïm involuntàriament el pobre a
no ser un igual. Deixen d’estar en el sistema, passen a ser una mena d’esclaus,
hi ha fórmules que ajuden a qui no pot menjar en regularitat, sempre respectant
que és un igual. I el tracte és donar
menjar a canvi d’una ajuda social d’hores. Per tant eixa persona paga ,
d’aquella forma , el que ha pres. I no té sensació de ser un desclassat.
Tinc un gran amic que de l’empresa compartida
ha anat a l’atur, però sense subsidi, sense cobrar res. Em parlava del que
estaria dispost a fer per mantenir a la família en condicions semblants a les
que tenia. No ha anul·lat res als menuts, però l’any que ve aniran a l’escola
pública. Ha deixat d’eixir amb els amics en no poder pagar el que ells es fan.
Són amics que no solen abusar. Els ho ha dit sense excuses. I sempre em diu el
mateix: sóc un ser social que m’han apartat. Treballaven amb ell cinquanta-dos persones.
És trista la pobresa, és groga ,
mortal i col·lectiva. És com un càncer del poble.
I em dol, i perseguiré aquell que
juguen amb ella. Parodiant els versos de Neruda, et dic pobresa que jo et
seguesc implacablement com tu eres, i junt a cada pobre trobaràs la meua veu
altiva, revolucionada.
I eixa veu la porte en companyia
de moltes persones que estan i trobe al meu costat, i no són euros solts, són
formules estructurals que faran que l’aturat
no siga un pobre potencial. I distingirem que són bosses de falsa
pobresa sistèmica d’aquells que cauen de sobte en un món inhumà. Com els
germans de batalla que cauen sense que no ningú els faça cas.
No em jugue senyora amb uns euros
per la pobresa, que tinc amics que ja a l’estranger no votaran, i altres que
agraïts a la mala ajuda que el sistema manté els donarà igual el que hagen de
votar. I l’esquerra tenim un debat
transcendental: no recolzar
mesures que no ajuden en dignitat.
A la Ribera es fa: per un plat de
menjar uns bons de feina per al municipi, i l'obligació d'estar col·lectivament organitzat. Recuperar eixes fórmules, canviar estes estructures
servils és el que ha de fer l’esquerra per treballar per les persones quan no
tenen treball. Hem d’estar amb les persones que guanyen el que guanyen però
sense que hagen de fer pobres a les altres del costat. Sí, és cert, hi ha els que guanyen i no fan que altres
siguen menys pobres. I amb aquesta gent hem de treballar. Sembla que doblen
campanes d’acord a Tavernes per a fer
uns pressupostos que ajuden, en temps rebolicats, en la
pobresa a la gent de la meua ciutat. Ho saludarem.
Jaume Talens
-
2 comentaris:
Molt subtil la dedicatòria, sense nomenar-la a la persona dedicada.
A vore si la regidora el llig i s'assabenta que fa i predica el mateix que els seus socis: caritat.
I una persona progressista, a més de no ajuntar-se en els dolents, el que ha de fer és exigir-los a ells, que marquen les lleis i les normes, justícia social: menys desnonament, més ajudes a les famílies i menys retall de tot tipus, de tots tots.
Hi ha un comentari anònim que no hem publicat.Volem dir-li a l'autor que ens sembla bé i tçé tota la llibertat de "carregar" contra l'autor, que li diga de tot fins arribar a l'insult, però.... volem que ho faça amb nom i cognoms completament identificat, com ho fa l'autor de l'article.
Quan ens torne a enviar el comentari firmat amb nom i cognom i amb qualsevol cosa que l'identifique el publiquen.
Queda clar que una opinió argumentada encara que anònima, i sense insultar, l'haguérem publicat de seguida.
Publica un comentari a l'entrada