Aprofitant la recent sentència
337/13, del Jutjat del Contenciós Administratiu nº 8, dels de València,
recaiguda en el recurs interposat pels regidors del Partit Popular i la
Regidora no adscrita
Carina Vercher González, contra la decisió adoptada per la Mesa d'edat de no tramitar la Moció de Censura presentada
per dits recurrents en l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, em permet
l'atreviment de fer unes breus reflexions sobre el que entenc que ha de ser, en
situacions com la viscuda,un comportament autènticament “professional”.
Així, la interpretació de les lleis no és una ciència exacta i perfecta sinó que, davant un mateix problema, pot haver-hi diverses solucions jurídiques totes elles, en principi, justes i, per tant, igualment legítimes. En moltes ocasions el jurista no ha de detenir-se únicament i exclusiva en les formalitats, en la simple lletra de la llei. Ha d'anar una mica més enllà, “arribar a l'esperit de la norma”, al perquè de la mateixa, a la raó per la qual va ser aprovada i el que amb ella es pretén. I és l'aplicació d'aquesta raó al cas concret la que permet triar la solució més justa d'entre les possibles que, en principi, pogueren aparèixer.
Aquesta línia interpretativa de les normes ha sigut seguida per al supòsit que ens ocupa tant pel TSJCV en la seua sentència 90/13, de 8 de febrer, com pel TSJ d'Astúries, en la seua sentència nº 90015/2012, de 6 de febrer, en interpretar en els casos que han enjudiciat els requisits de l'article 197.1. lletra a), de la LOREG. Línia interpretativa de la que també és un clar exemple la sentència que ha motivat aquesta breu reflexió.
Poques son les persones que formen part dels òrgans de govern d'una Corporació Local coneixedores del dret, y menys les que son juristes. Pot resultar complicat distingir entre un reglament i un acte administratiu, entre una expropiació i una confiscació, i el simple esment del terme “prevaricació” els infon temor. En poques paraules no són doctes en dret.
És per açò, que el sentit comú i la lògica donen a entendre que un funcionari públic, la principal funció del qual és l'assessorament jurídic a l'Ajuntament al que serveix i, per tant, a les persones que ho regeixen, ha de tenir com a principal comès il·lustrar sobre les diferents opcions que davant una determinada qüestió aquests poden triar, detenint-se en els seus pros i les seues contres, raonant, motivant i, no únicament centrar la seua labor a reduir el problema a una única i exclusiva actuació, més quan la qüestió sobre la qual ha d'informar no és ja de per si clara i senzilla com és el cas que ens ha portat a tota aquesta polèmica. Suposat no solament digne de constar en una antologia del disbarat jurídic, sinó de clar exemple “d’artifici jurídic”, com la mateixa sentència diu, i d'intent de “frau de llei”.
I és en aquest actuar, il·lustrant en totes les possibles solucions a les persones a les quals ha de servir legalment, on esta la línia divisòria que permet distingir entre un bon professional i lleial complidor de les seues comeses i un simple funcionari que, pel motiu que siga, oblida aquest elemental deure, actuant parcialment i sostraient la deguda informació de la qual són mereixedors els regidors als quals ha de servir.
Dit açò, el que vull expressar és que ser un “bon professional”, porta implícit l'actuar amb amplitud de mires, informant de forma lleial i atenent a l'esperit de la Llei, donant a conèixer a gent llega en dret les diferents possibles solucions i no teledirigint-les de forma poc equànime i objectiva a una sola d'elles amb omissió de la resta de possibilitats.
Sabem que aquest bon fer existeix, però en el present cas, ens resulta molt difícil trobar aquestes circumstàncies que estableixen la línia divisòria entre un “bon professional, objectiu i imparcial” i tot el contrari. I açò és així, perquè, entre altres comportaments que varem veure, estranya que, sent les sentències esmentades bastant clares en la interpretació dels requisits per a la viabilitat d'una moció de censura, i sent anteriors a la seua presentació, no solament no van inspirar l’elaboració de l’informe sinó que ni tant sols van ser esmentades en el mateix; sostraient del coneixement dels regidors elements de judici valuosos perquè pogueren decidir amb ple coneixement i llibertat.
Esperem que aquesta sentencia, juntament amb les que la mateixa cita, i altres que s'aniran produint en un futur, desterren comportaments tan rígids i criticables com el que hem hagut de suportar.
Segurament aquestes petites reflexions van a caure en sac trencat. Ja que des de fa temps no ens sorprèn res. Però, així i tot, ens donaríem per satisfets si servira per a reflexionar que amb actuacions com les que es van dur a terme es col·labora necessàriament en la comissió d'un frau de Llei i en contra de l'esperit de la mateixa; i per tant donen lloc a situacions de conseqüències difícilment reversibles.
Així, la interpretació de les lleis no és una ciència exacta i perfecta sinó que, davant un mateix problema, pot haver-hi diverses solucions jurídiques totes elles, en principi, justes i, per tant, igualment legítimes. En moltes ocasions el jurista no ha de detenir-se únicament i exclusiva en les formalitats, en la simple lletra de la llei. Ha d'anar una mica més enllà, “arribar a l'esperit de la norma”, al perquè de la mateixa, a la raó per la qual va ser aprovada i el que amb ella es pretén. I és l'aplicació d'aquesta raó al cas concret la que permet triar la solució més justa d'entre les possibles que, en principi, pogueren aparèixer.
Aquesta línia interpretativa de les normes ha sigut seguida per al supòsit que ens ocupa tant pel TSJCV en la seua sentència 90/13, de 8 de febrer, com pel TSJ d'Astúries, en la seua sentència nº 90015/2012, de 6 de febrer, en interpretar en els casos que han enjudiciat els requisits de l'article 197.1. lletra a), de la LOREG. Línia interpretativa de la que també és un clar exemple la sentència que ha motivat aquesta breu reflexió.
Poques son les persones que formen part dels òrgans de govern d'una Corporació Local coneixedores del dret, y menys les que son juristes. Pot resultar complicat distingir entre un reglament i un acte administratiu, entre una expropiació i una confiscació, i el simple esment del terme “prevaricació” els infon temor. En poques paraules no són doctes en dret.
És per açò, que el sentit comú i la lògica donen a entendre que un funcionari públic, la principal funció del qual és l'assessorament jurídic a l'Ajuntament al que serveix i, per tant, a les persones que ho regeixen, ha de tenir com a principal comès il·lustrar sobre les diferents opcions que davant una determinada qüestió aquests poden triar, detenint-se en els seus pros i les seues contres, raonant, motivant i, no únicament centrar la seua labor a reduir el problema a una única i exclusiva actuació, més quan la qüestió sobre la qual ha d'informar no és ja de per si clara i senzilla com és el cas que ens ha portat a tota aquesta polèmica. Suposat no solament digne de constar en una antologia del disbarat jurídic, sinó de clar exemple “d’artifici jurídic”, com la mateixa sentència diu, i d'intent de “frau de llei”.
I és en aquest actuar, il·lustrant en totes les possibles solucions a les persones a les quals ha de servir legalment, on esta la línia divisòria que permet distingir entre un bon professional i lleial complidor de les seues comeses i un simple funcionari que, pel motiu que siga, oblida aquest elemental deure, actuant parcialment i sostraient la deguda informació de la qual són mereixedors els regidors als quals ha de servir.
Dit açò, el que vull expressar és que ser un “bon professional”, porta implícit l'actuar amb amplitud de mires, informant de forma lleial i atenent a l'esperit de la Llei, donant a conèixer a gent llega en dret les diferents possibles solucions i no teledirigint-les de forma poc equànime i objectiva a una sola d'elles amb omissió de la resta de possibilitats.
Sabem que aquest bon fer existeix, però en el present cas, ens resulta molt difícil trobar aquestes circumstàncies que estableixen la línia divisòria entre un “bon professional, objectiu i imparcial” i tot el contrari. I açò és així, perquè, entre altres comportaments que varem veure, estranya que, sent les sentències esmentades bastant clares en la interpretació dels requisits per a la viabilitat d'una moció de censura, i sent anteriors a la seua presentació, no solament no van inspirar l’elaboració de l’informe sinó que ni tant sols van ser esmentades en el mateix; sostraient del coneixement dels regidors elements de judici valuosos perquè pogueren decidir amb ple coneixement i llibertat.
Esperem que aquesta sentencia, juntament amb les que la mateixa cita, i altres que s'aniran produint en un futur, desterren comportaments tan rígids i criticables com el que hem hagut de suportar.
Segurament aquestes petites reflexions van a caure en sac trencat. Ja que des de fa temps no ens sorprèn res. Però, així i tot, ens donaríem per satisfets si servira per a reflexionar que amb actuacions com les que es van dur a terme es col·labora necessàriament en la comissió d'un frau de Llei i en contra de l'esperit de la mateixa; i per tant donen lloc a situacions de conseqüències difícilment reversibles.
Perfecto Benavent
Secretari local de Compromís Bloc
(Remés)
-
8 comentaris:
Em pregunte que li dira el secretari a JJ. Un secretari que ha demostrat ser de tot menys objectiu... Ja sabem quan va acabar la moció amb qui estava en la plaça... Ai perdon, yo no sabia eso, era mas importante una medida cautelar y provisional... Me lo pidio mi amigo... Bla bla...
Jo el que crec és que ací ningú és responsable de res. Fet aquest molt comú a l'Estat espanyol. Resulta que un grup de polítics presenta una moció de censura amb l'informe favorable d'un funcionari, els tribunals ho tomben de forma clara i absoluta.....i no passa res!
Manolo, Karina i el Secretari agafen la sentència com si la cosa no anara amb ells. I després ens queixem de la mala premsa que tenen els polítics i determinats funcionaris. El Secretari en una empresa privada ja estaria en la cua de l'atur. RESPONSABILITAT, eixa paraula que tots utilitzen i que ningú s'aplica. Uns perquè viuen d'això i altres perquè els ampara la inviolavilitat del seu lloc de treball.
L’actuació del secretari de l’Ajuntament ha segut de tossuderia, d’empenyar-se en veure només allò que sembla volia veure i res més que allò, malgrat tots els aclaparadors precedents jurídics contraris al seu posicionament.
Crec que si hi han proves d’una conducta prevaricadora, s’hauria d’actuar legalment. No podem admetre, opine jo, que amb els diners de tots es treballe sols per a uns pocs.
Gekko, molt be el que dius, pero en este cas i tambe en tots els demés. Si no fan fora ni dimiteixen els representants del poble amb sou públic, ara voldras que tiren als funcionaris per una errada. Per molt publica que siga la empresa sempre es pot fer fora un treballador. Mira on esta Ginés (i això que un tribunal li va donar la raó!), existeixen les sancions i els expedients, amb l'actual secretari ho tenen molt fàcil si creuen que intencionadament va fer malament la seua feina, i tampoc passara res com tu dius. No potser que els politics es creguen els únics protagonistes quan demanen lleialtat dels treballadors, la única lleialtat d'un funcionari ha de ser amb la seua feina i com diu Perfecto, mai duda de la seua professionalitat.
Us recomane com diu l'ultim anònim que aneu als jutjats, pero no crec que s'arrisquen a un nou escàndol.I a perdre com amb el policia.
Jo no opine igual que tu. Una errada es pot fer i errar és d'humans, pero errar presssumptament de manera voluntària no és igual. Ni paregut.
Com diu Perfecto i s'ha dit per ací i La Cotorra també ho explicava en un altre article hi ha testimonis dels membres del govern en el sentit que el secretari sabia les sentències famoses, que altres companys advocats com ell de l'Ajuntament l'havien posat en antecedent i, més clar aigua, abans del plenari de la moció ell sabia el contingut de l'informe del profesor Martinez Morales i sabia de que anava el percal. I no va canviar res del seu posicionament.
I quan al cas de Gines dir-te que se n'ha anat a Xeraco perquè ha volgut, ningú no el podia obligar a anar i va anar voluntàriament potser buscant el recer del PP. Mira per on ara ha canviat la cosa.
I quan a eixe judici que tu dius ha guanyat recordar-te que això no va ser cosa del govern municipal, sino d'un expedient que es va iniciar en la passada legislatura i a iniciativa dels sindicats.
El segon recurs-judici, després del comportament que va tindre amb l'alcalde no hi ha encara sentència.
Pues dient això vens a la meua, que si algú creu que ha estat prevaricació, que ho denúncie.
i quant al cas ginés, dir-te que se n'ha ant a Xeraco després del clima que havien creat a l'Ajuntament posant-lo a un racó de les oficines sense feina potser buscant que s'avorrira al recer del Bloc.
Simptomàtic que alguns funcionaris vagen anotant-se tot el que diuen/fan ells i diuen/fan els polítics, sabent que la cosa va de judicis i lleialtats que no de professionalitat ni diàleg entre les parts.
Estic en part d'acord amb tu (anònim de les 12:29) perquè per una cosa o per l'altra, per la raó que tu vullgues: ACI NO DIMITIX NI CRISTO!
ACI NO ES RESPONABILTZA NINGÚ DE LES SEVES DECISIONS!
Apuntaran els funcionaris que medraven a l'ombra del PP amb bons sous i, a mes, productivitat fixa quan la llei diu ben clar que sera per serveis extraordinaris i de forma esporàdica.
I de Gines, dir-te que soc del poble, no cal que em digues res.
I això de sense feina, tu no t'ho creus, la feina que li pertocava com a inspector. Ara es molt dur passar de manar a obeir. I ell no va saber. I d'ahi les eixides de to amb el seu màxim superior, l'alcalde des de l'endema mateix com qui diu que prenguera possessio. I corroborat per testimonis i les camares.
Publica un comentari a l'entrada