Qué quieren que les diga, que hay que tener cuidado, porque pulula demasiada gente desaconsejable por ahí... un tipo de personaje aún más nocivo, más tóxico si cabe, es el del cobarde anónimo.
El cobarde anónimo actúa como los anteriores, pero no se deja ver siquiera. Se pronuncia por escrito, más que de viva voz. Le gusta el anonimato y se sirve de él para contaminar, para dar rienda suelta a su pensamiento obsesivo y aliviar sus complejos.
El cobarde anónimo fija su diana en cualquiera y se hincha a lanzar dardos. Antes de la popularización de internet, el cobarde anónimo se tenía que mover de casa para lanzar papelotes sin firma poniendo a escurrir al sujeto de sus odios o envidias. Ahora ni eso.
Pero en los ultimos años, los cobardes anónimos han visto cómo su campo de actuación se abría en la Red y les ofrecía muchas más posibilidades de insultar, difamar y calumniar al vecino de enfrente, al político de turno o a la joven que es entrevistada en el periódico por su tesis doctoral.
Foros de internet, secciones de comentarios de periódicos y redes sociales se han convertido en un lugar frecuentado por esta gentucilla que aprovecha la falta de regulación, la ausencia o inacción de los moderadores, y la parsimonia judicial para insidiar, atacar o burlarse de los demás.
Muchos de estos cobardes anónimos se sienten invulnerables. Creen que internet les arropará perpetuamente con un manto de impunidad. Se equivocan. Al final, la Ley y la Justicia triunfan siempre, aunque, a veces, tarden más de lo deseable. Y como lo escribo, lo firmo, con nombre y apellidos. Porque creo que si se escribe algo, hay que responsabilizarse de ello y asumir las consecuencias que puedan tener las palabras. Porque soy de los que piensa que cada palo debe aguantar su vela.
Antonio Galán González
-
9 comentaris:
¿Antonio, críticas al cobarde anonimo y publicas en un blog con administradores anonimos? De cobardes ya que los adjetiven cada uno a su gusto.
Pensem que Antonio Galán es refereix a aquells que critiquen, insulten, desqualifiquen a les persones sense cap trellat.
Pensem que no és el cas d'aquest blog, on sempre hem dit hi ha un equip de gent, i no pensem que siga tan important saber qui o no qui quant en eixe joc de desqualificació personal mai no hem entrat i només hem fet les critiques de gestions i accions fetes sota la vessant de persona pública i política.
No mesclem conceptes, que el pernil i la cansalada ix tot del porc, però no és el mateix.
I vosté és lliure de llegir-no o no, cosa a la que ningú l'obliga. Nosaltres hem posat les normes i qui vol, qui jugue.
I cobarda anònimo per cert no és un nom que identifica perfectamente l'autor.
Els que descalifiquen no es publiquen.
Els demés anònims tampoc son gens importants sinó el que diuen.
Lo mal es que no nomes poseu les normes, sinó que les interpreteu escandalosament a conveniència.
No em quedat que no es important qui modera? Tampoc qui opina, nosaltres tampoc entrem al joc de les desqualificacions sempre que desqualificar siga insultar debades, pero amb eixa excusa no es pot llevar critiques a una part del poder i si a l'altra. No sou ningú per posar cap linea entre de qui i com es pot parlar d'ell i de qui no. Això es deformació de la opinió i censura.
Si s'està referint a nosaltres, només dir-li que li respectem l'opinió però no la compartim.
Vosté té una visió i nosaltres una altra. Per tant, no ens sentim al·ludits, i farem la nostra feina de moderar com fins ara, i ja duguem anys.
I tant que no la compartiu. Digueu que no accepteu qui critica o desqualifiquen sense trellat. Si s'autodenomineu els jutges absoluts del que es o no trellat amb això esta tot dit. Supereu massa superioritat no guanyada i poca modèstia, no sou bon model per moderar res, i sou tancats de ment.
No seguisc perquè açò no durà enlloc. Feu el que cregueu si dormiu amb la consciencia tranquila. Si ho feu es perquè el poder emborratxa.
Sembla ser com si el gitares al llit nostre i amb nosaltres (en sentit figurat, clar) i per això saps que pensem o deixem de pensar.
Mai ni ens hem cregut superiors ni inferiors a ningú, simplement hem fet del treball i de l'esforç l'eina per dur endavant açò que va començar com un joc i de broma (llig els primers mesos) i s'ha convertit en un blog llegit i, pensem que respectat.
Aci van començar dos persones i ara en sóm un grup implicades directament i unes quantes més no tant, un bon col·lectiu cadascuna amb el seu dimoni particular dins del ventre, però totes amb una cosa comuna: l'amor i l'estima pel País (Valencià clar) i el creure en un projecte polític per al nostre poble.
No hem tingut ni massa ni poca modèstia, simplement la que cal i això sí mai falsa modèstia, ens agrada dir al pa pa i al vi vi, i pensem que som els més adequats per moderar aquest blog en tant que som els qui el portem i pensem que sabem millor que ningú on volem que vaja. Igual estem equivocats.
Sempre hem fugit de les falses pol·lèmiques i dels falsos profetes que pul·lulen i bastant per ací i per altres blogcs, i pensem que hem sabut tallar a temps la falta de consideració a les persones, i no tocar ni un pèl de la seua vida particular i cenyir-nos tot al seu espai public i/o polític.
I sí, ho podem dir ben fort: dormim amb la consciència ben tranquil·la. Si no fora així ja hauríem plegat.
I no podem emborratxar-nos de poder perquè ni l'hem tingut, ni en tenim ni pensem tindre'n. Ara si ho hem de fer, preferim fer-ho amb una cassalleta o un gin-tonic i junt als amics i parlant de tot, del bé i del mal.
Ja ens coneixes un poc més, que no vol dir millor.
Salutacions
I tant que fugir de les polèmiques i falsos profetes! L'unic profeta vertader es la Cotorra i sols vàlides les polèmiques que genereu vosaltres. Us aprofite.
A mi tambe ja em conegueu millor.
Sou els millors, apologia de la cassalla i el gin-tonic. Política, pa que?
"No només de política viu l'home, sinó del tracte i xerrar amb els amics" (La Cotorra)
Almenys nosaltres juguem a la política. Altres ni s'ho plantegen, excepte per a fer-li el llit al PP.
Publica un comentari a l'entrada