INFORME: Els valencians patim des del 2002 el mal finançament de l’Estat, mai no corregit per cap dels dos partits que han governat Espanya, el PP i el PSOE. Més greu el model Aznar, del PP, amb el qual el greuge valencià en el finançament va arribar fins els 1.654 milions en el 2008.

Aquest dies s’està parlant molt del finançament de les autonomies. Hi ha una cosa clara: el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no ha complit el seu compromís de reformar, només arribara  el PP al Govern, el sistema de finançament autonòmic modificat per Zapatero en el 2009. 

Montero va dir que calia liquidar, i quan més prompte millor, el sistema de Zapatero que cal dir que, sense ser res de l'altre món per als valencians ni beneficiar-nos massa, si que va servir per a corregir el mal finançament que ens havia imposat l'etapa Aznar-Zaplana, aplicat entre 2002 i 2008, i sense que el PP valencià obrira la boca per a res. 

Fins i rot en aquell temps, el PP, amb Montoro de responsable d'Economia, va presentar esmenes al projecte de llei del sistema de finançament, i en la número 15, incrementava en 400 milions el finançament de vuit comunitats autònomes, que no cal ni dir, cap era la valenciana a pesar del gran dèficit que ja presentàvem.

Fa uns anys, i mentre l'expresident Francisco Camps, del PP, clamava contra Zapatero, el seu partit presentava en el Senat una esmena al projecte de llei per a incrementar en 200 milions uns fons que beneficiaven a Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Aragó, Castella-la Manxa, Extremadura i Castella i Lleó. I damunt, per a més irònia, el text deia que l'augment de finançament d'aqueixes comunitats es faria "sense afectar als recursos de les altres". Bé, ens hauran d’explicar com es pot incrementar els diners per a unes sense perjudicar les altres.

Segons el PP  el model de 2009 de Zapatero era molt negatiu, perquè ens deixava els valencians lluny de la mitjana espanyola, però si que va servir per a millorar alguna cosa. L'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE), dependent de la Conselleria d'Hisenda, ha donat a conèixer una dada que no sol indicar-se: La valenciana va ser la segona comunitat que més va rebre dels recursos afegits amb el model de 2009. Però el problema dels valencians era que partíem d’una situació tan dolenta heredada d’Aznar que la reforma no va servir per a remuntar el desfasament amb la resta d'Espanya.  

Si haguérem seguit amb el model Aznar , la  nostra comunitat tindria en el 2009 uns recursos per habitant del 85,9 % respecte a la mitjana espanyola, estaríem a 14,1 punts. La millora de Zapatero la va deixar en el 90,5 %, a 9,5 punts. Tira, no es va perdre tot! Però eixa diferència representa tindre 1.018 milions menys en recursos per no gaudir del mateix finançament per habitant que la resta de comunitat. I es tornava a repetir en el 2010 i aleshores se sumaven 1.050 milions més. 

El model Zapatero, va ser també ben dolent per als valencians, però va reduir la diferència heretada del període d'Aznar. Amb Aznar només en el primer anys (el 2002) ja sumàvem un desfasament de 575 milions menys, que es va fer més gran cada any fins arribar als 1.654 milions en el 2008. 

Ara es diu que Montoro prepara un sistema per a beneficiar a Catalunya ( ¿qui tem el referèndum per la independència? ) i encara que no sabem la lletra xicoteta, el normal seria que els criteris de major població ens beneficien als valencians. 

Tot eixe dèficit representa uns 11.000 milions acumulat que hem deixar de rebre els valencians entre el 2002 i ara mateix, amb els governs del PP i del PSOE a Madrid. I és en aquest context que Compromís reclama eixos 11.000 milions d’euros acumulats, un dèficit valencià per culpa “de l'aportació deficient de l’Estat des del 2001 fins ara”, com denunciava el seu síndic Enric Morera. 

I és per això que Compromís li reclama a la Generalitat que exigesca el compliment de l’article 2 de la Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas (Lofca). 

Però pel que estem llegint a la premsa d’ahir i avui sobre les reaccions del PP valencià a la proposta de Montoro, deduïm que callaran i oblidaran com sempre fer-li a Rajoy les exigències que sí li feien a Zapatero. Al cap i a la fi, el PP valencià en aquest aspecte, i exemples ens en dóna tots els dies, no es mou per interessos valencians sinó de partit dirigit des de Gènova, i quan diguem Gènova ens referim no a la ciutat italiana, sinó a la seu del PP estatal a Madrid.

-