Fa poc, en una conversa molt interessant i fructífera que vaig tindre amb una persona, parlàrem una mica de política valenciana actual.
Jo, en un moment determinat, li vaig comentar que, per moltes voltes que li pegue al cap, no aconseguesc entendre què és el que passa en aquest País Valencià nostre. Igual té que plogue, neve o pedregue, que caiguen trons i llamps, igual té tot; passe el que passe, ací, el Partit Popular sempre guanya, i damunt, per majoria absoluta i aclaparadora. En altres països, quan un partit polític guanya unes eleccions, està una legislatura o dues governant, i després, per allò del lògic desgast polític o pel que siga, perd i és substituït per un altre. Però ací, no, tu! I els tenim damunt des de fa més de tres lustres!
Tenim un Govern acusat i jutjat per corrupció, malversació de fons, estafa i no sé quants delictes més; i malgrat tot això, la gent continua votant-los fidel i servilment. Crec que igual tindria que els acusassen de pederàstia, violació o assassinat amb premeditació i traïdoria. La gent, el seu electorat continuaria votant-los igual.
Llavors, la persona amb la qual enraonava, em va fer una petita dissertació que, a banda d'agradar-me bona cosa, em va semblar, senzillament, brillant.
El sentit del vot al País Valencià, només s'explica si s'entén com el típic vot d'un poble colonitzat. És a dir, un poble espoliat, explotat i saquejat econòmicament i cultural per una, diguem-ne, potència exterior. I malgrat això, en comptes de rebel·lar-s'hi i lluitar contra aquest fet injust i perniciós, el que fa és, tot el contrari: demanar perdó i acatar totes les ordres dels seus amos amb humilitat i adulació.
És –em va continuar comentant aquesta persona–, si em permeteu el símil, com els típics casos d'algunes dones maltractades pels seus marits o cònjuges. Reben colps i galtades dels seus maltractadors, són humiliades, escarnides i apallissades.
Aquestes dones són maltractades i no saben per què, però com que, paradoxalment, se'n senten culpables, demanen perdó per ser tan dolentes i accepten amb resignació el seu destí. Al capdavall ells ho fan pel seu bé.
Doncs amb aquesta analogia es podria explicar i entendre el que està passant amb la societat valenciana, o si més no, amb una bona part d'ella. València és, des de fa molt de temps, explotada, colonitzada i obligada a renunciar a la seua cultura per l'Estat espanyol, i a pesar d'això, molts valencians demanen perdó per ser tan dolents i diferents votant a un partit antivalencià que ens maltracta, ens humilia, fa malbé la nostra economia i damunt se'n riu i se'n vanaglòria.
Heus ací el nostre problema: ens odiem perquè no ens agrada com som ni el que no som i per això, ens deixem abduir fàcilment i en demanem perdó. País d'abduïts!
Sico Fons
-
6 comentaris:
Totalment d'acord,el valencians som aixi, ens agrada el garrot.
POR
Supose que hi ha a qui li convé. Al cap i a la fi, la major part de les
societats s’han organitzat d’eixa manera: el poder sol imposar-se per
mitjà de la por. La por de les feres, a les tempestats, a les fams
canines. La por de les pestes, a la guerra, a l’infern. La por d’aquells
mateixos que tenen el poder: encara moltes gents d’Àfrica creuen que els seus dictadors estan protegits pels esperits contra tot atac. I ací, sense anar més lluny, Franco dominà durant 40 anys la vida de molts milions de sers per mig del terror.
Però també en aquesta democràcia dictatorial el recurs funciona. Al cap i
a la fi, la por manté les gents submises i dòcils. I al poder li
agraden els obedients, no els crítics ni els rebels. Com a xiquets
menuts, tots ens apinyem entorn dels
que poden protegir-nos dels molts mals que ens assolarien si els
poderosos ens abandonaren a la nostra sort. Temorosos i fràgils, acceptem tot el que ens diuen i ens pleguem a les seues exigències, a les seues ordres, a les seues lleis. Mentrestant, deixem
de qüestionar, de protestar, de reclamar. Només volem ja que ens
abriguen i ens deixen dormir tranquils, sense insomni ni malsons.
Així que ens espanten i ens espanten. Amb el càncer de pulmó i l’obesitat. Amb els accidents de tràfic
i el terrorisme. Amb el canvi climàtic i la bomba nuclear. Amb la crisi
i la desocupació. I ara també amb el tabac… I mentres tots ens
sentim temorosos i acovardits, arraconats contra la tanca com a ovelles
en presència del llop, este, disfressat de corder, triarà lliurement les
seues preses. No ho dubte.No.
El que dius s’anomena síndrome d’ Estocolm i és possible que en part siga així. Però si llegeixes el llibre EL SECUESTRO DE LA DEMOCRACIA: CORRUPCION Y DOMINACION POLITICA EN LA ESPAÑA ACTUAL de Jose Antonio Piqueras, Antonio Laguna Platero, Francesc-Andreu Martinez Gallego, que fa sobretot referencia a la política del PP al País Valencià, segur que trobaràs molts altres motius.
A lo millor es que els electors creuen que eixe partit defensa millor els seus interessos. El problema no és el PP. El problema és l'alternativa que hi ha als populars.
L'esquerra porta vint anys fent el mateix discurs i això, amés d'aborrir, no resol res.
Els resultats ahí estan: casos de corrupció, mala gestió econòmica, caciquismes recalcitrants....i la gent votant-los. El problema no és de la dreta liberal.....el problema és de l'esquerra incapaç de renovar un discurs caduc i allunyat de la gent del carrer.
Gekko, canvia l'escrit i on poses dreta posa esquerra i a l'inrevés.
Te n'adonaràs que el PP fa exactament igual que tu dius a l'esquerra. També el mateix discurs de sempre.
No sé on està el problema, però es igual un que l'altre: Una altra cosa, quan parles d'esquerra, inclous al partit que governa la nació?
No sou un poquet exagerats? No cregueu qu'es teu tractant al poble valenciá com si forem tontos? estic d'acord en que no entenc com el PP va a guanyar a Espanya, incluits nosaltres, amb majoría absoluta, peró crec que la raó no es la que apunteu, sino que no trovaben altra alternativa millor.
Ara ens tenen a vosaltres i a nosaltres, ara si som una alternativa real, no tots es blau o roig, tambe n'hi ha de groc o rosa.
Publica un comentari a l'entrada