ARTICLE D'OPINIÓ: 20 DE NOVEMBRE

El 20 de novembre tenim eleccions generals. Els espanyols tenim la responsabilitat d'acudir a les urnes, a banda i sobretot d'anar amb una idea clara del que volem per al nostre futur, per als nostres fills; com volem que cresquen, que es desenvolupen i en quin tipus de societat. És sens dubte difícil sospesar a llarg termini tot açò, però si mirem al passat, a l'època en què per fi els espanyols ens lliuràrem de la dictadura franquista, del camí recorregut fins ara, de les moltes llibertats adquirides, de drets que eren impensables per aquell temps, de la lluita per la igualtat, que encara que poc valorada, és sens dubte, una de les grans conquestes d'aquests últims anys, igual que la protecció de les dones maltractades, símbol d'una societat masclista heretada del passat. Les beques per a menjador, per a estudiants de batxillerat i universitaris. Les millores per al benestar dels discapacitats. Les ajudes dels aturats, que sense elles no haguérem tingut res que portar-nos a la boca, els subsidis, etc. Això sense explicar que la nostra sanitat, ara com ara segueix sent, amb tots els seus problemes, gratis. I un reguitzell de petites coses que ens ajuden dia a dia a poder suportar les càrregues que tenim. És en definitiva, tot açò, la defensa del benestar social.

És veritat que en aquesta crisi mundial, Espanya està greument afeblida, herència també de temps passats, on les empreses de construcció i els negocis immobiliaris van fer el seu agost, sense explicar les xicotetes i mitges empreses subjacents que se'n van beneficiar. Tot açò ha deixat, a causa de l'especulació actual, un sector molt ampli de la població sense treball, a causa de l'excés d'habitatges i locals, que ara com ara no tenen eixida. S'ha creat una cadena de persones en els diferents oficis relacionats amb aquest problema sense eixida per a treballar. Als ciutadans del carrer, ens ha tocat portar la part més dura. També pot ser que al senyor Zapatero, li faltara rapidesa, explicacions i eficàcia amb les mesures preses davant aquesta crisi. No ho dubte, encara que podem observar que aquest problema s'ha generat en quasi tots els països de la Comunitat Econòmica Europea.

No obstant açò, jo opine que ara en aquest moment tan crucial per a Espanya i tenint en compte la nostra pròpia història, no hem de caure pas en la idea d'un canvi de partit polític, d'ideals, de pèrdua de valors o de reculada en el benestar social. Hem d'exigir a l'esquerra adormida, als socialistes; sobretot, al senyor Rubalcaba, candidat a la presidència del govern, un canvi. Sí, en les directrius a seguir que ens traga d'aquesta crisi, que ens està deixant en la ruïna, però sense perdre les bases fonamentals d'una societat progressista d'igualtat, que rebutge les idees xenòfobes i racistes, on hi haja treball i respecte per a tots i de tots; en definitiva una ciutadania responsable i digna.

Tot açò pot perdre's si decidim inclinar la balança cap a partits que, a part de no haver ajudat per a res a pal·liar la crisi, ens estan venent un canvi ple de retallades; però no solament de tipus econòmic o del benestar social, sinó que pretenen retallar-nos al seu torn, d'una plomada, drets, d'ordre moral i de fe, que hem assolit amb moltíssim esforç durant aquests anys, deixant-nos la joventut i a molts, la vida.

És doncs, necessària una reflexió profunda sobre què volem per al nostre futur i què perdrem o guanyarem depenent de l'elecció presa.

Rocío Matamoros Valdés