L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

divendres, 31 de desembre del 2010

El negoci de les piscines municipals fa aigua per tot arreu de les comarques valencianes

 

 
La construcció de piscines municipals ha acabat amb molts ajuntaments valencians asfixiats perquê no han pogut pagar l'amortització i ara només es preocupen de tirar més diners a l'aigua, mai millor dit. I totohom busca alternatives per no tancar.

Alguns alcaldes per justificar la situació, cas del de Benigànim, diuen que els seus veïns «no es banyen a l'hivern», però com explica el regidor d'Esports de València, Cristobal Grau: «Són molt cares de fer i de mantindre. I sense un mínim de població de 30.000 habitants són instal.lacions deficitàries». Tavernes només en té 18.000.

Si fem una ullada pels pobles valencians i llurs piscines ens trobem que a Silla l'empresa que la gestionava la va abandonar després d'un acord amb l'ajuntament. El consistori diu que s'havia acabat el contracte però la firma va dir que no li resultava rendible. A Pego el consistori ha s'ha vist obligat a rescatar la concessió i intenta ara fer-la viable econòmicament, mentre a Dénia, l'empresa Aquàlia aplica a la nova piscina (per cert molt, molt semblant a la de Tavernes en instal·lacions i serveis) les tarifes més cares de La Marina: el bany lliure costa sis euros.

I si ens anem a Requena, tot i tindre en el seu moment una piscina olímpica, amb palanques i trampolins per salt olímpic, 720 metres quadrats de superfície i més de 5 metres de fonda en algun punt, davant el futur insostenible ha pres com a solució renunciar a la plataforma de salts i reduir la profunditat de la piscina. Tot siga per l'estalvi, de llum i d'aigua.

A La Ribera, el cas més alarmant és el de Alginet, on el consistori municipal ha gastat 571.000 euros en manteniment en els últims cinc anys, i a Guadassuar han començat campanya per captar nous usuaris.

A les comarca de la Costera i la Canal i la Vall d'Albaida, només hi ha dues piscines: la d'Ontinyent i Benigànim, i sempre han estat un contratemps econòmic per als ajuntaments. Benigànim destina 50.000 euros anuals al manteniment de la instal.lació i no troba cap empresa que vulga dur la gestió. S'ha reduït l'horari per retallar despeses pero hi ha 10 persones, entre recepció, socorristes i monitors i costa molts diners, tant que s'està plantejant el tancament.

La de Ontinyent, gestionada per una empresa privada, no  deixa  de donar problemes i amb les últimes aportacions municipals el desemborsament pot superar els 200.000 euros.

A Castelló la piscina provincial ha vist reduir en 250 el nombre d'abonats aquest exercici i té 3.400 usuaris, insuficients per a pagar també les despeses d'ampliar les instal.lacions i es busquen nous usuaris.

A la Safor,  Gandia  té tres piscines i  els tècnics de la Fundació Esportiva que les gestiones diuen que, a pesar dels milers d'usuaris cada dia, tenen un dèficit de 80.000 euros a l'any, quantitat que abona el consistori. A Oliva el dèficit d'explotació està sobre 230.000 euros, segons estima l'ajuntament.

I Tavernes? Caldrà esperar a vore que passa i com respon l’economia dels veïns d’una de les localitats amb més atur de la comarca però arribar a la xifra de 2.500 abonats, que segons hem pogut esbrinar és la quantitat mínima que es baralla per a equilibrar costos, sembla a hores d'ara amb la crisi una utòpia.
Només perque vegeu com està el patí: fins i tot les mares enguany preguntaven si havien de pagar per participar en l'esport escolar. Això l'any passat, fa dos anys, etc. era impensable escoltar la pregunta.

Ara també fa uns anys era impensable que el nostre poble estigues tan enfonsat econòmicament com està. ¡¡Qui ens ho havia de dir quan el PP va arribar a l’alcaldia i anava a menjar-se el món gràcies a les ajudes de PaPa Generalitat!

I és que, vulga o no el PP, el negoci de la rajola ha mort. Espavileu-vos a buscar alternatives.

 -Elaboració a partir  de la informació publicada al diari LEVANTE

 
-

4 comentaris:

un de simat, però no moliner ha dit...

una bona opció, seria deixar d´un lloc per fi les diferències entres els colorets polítics dels diferents pobles, i poder arreglar d´alguna manera eixa piscina per tal de mancomunarla amb Benifairó, Simat i Barx, sempre que es posara interès per part de tots. No s´arriba als 30.000 habitants, però si als quasi 25.000.

un ciudadano de tavernes ha dit...

yo opino lo mismo que el señor de simat pues seria la forma de que todos olvidasemos un poco la ideologia y vieramos mas el provecho para todos los cidadanos de benifairo, simat,barx y tavernes y no solo en lo de la piscina sino en las demas cosas que los cuatro podamos favorecernos mutuamente en muchaas cosas en comun

falcó ha dit...

Si, en definitiva, això és el fonament i raó de ser de les mancomunitats. Unir criteris, esforços i serveis per aprofitament del conjunt dels ciutadans dels municipis mancomunats.

Una altra cosa és la finalitat i ús que fan de les mqancomunitats els polítics, o millor dit, certs polítics. Personatges que estan en política no per servir al ciutadà sinó per servir-se d'ell.

la meua opinió ha dit...

1. Han gastat massa en la piscina, pense que fent alguna cosa més "assequible" inclús com la piscina de Xeraco (que molts diuen que es cutre) s'hauria reduit el cost, i s'haurien pogut gastar els diners estalviats en altres coses més necessàries.

2. És evident que una piscina amb SPA i gimnàs, no té futur a un poble com Tavernes. El que han de fer és preocupar-se per que les inversions públiques siguen més útils i menys posar-se medalles per obres monumentals i faraòniques.

3. A nivell esportiu hi ha un dèficit espectacular:
-un pavelló al Vergeret que ningú ha utilitzat encara.
-falta un camp de fútbol de gespa artifical (o de fútbol 7 en el seu defecte).
-el club de rugby té un camp de terra quan deuria ser de gespa.
-un esport autòcton i tradicional com la pilota valenciana està totalment oblidat.
-els atletes de Tavernes no poden correr ni fer res.

Com a CONCLUSIÓ dir que si l'actual piscina (sí, la de tota la vida) l'hagueren fet recoberta i es puguera descobrir-la en estiu, hauriem solucionat el problema i l'Ajuntament disposaría de financiació per a els problemes esportius que acabe de nomenar anteriorment.