I ho feien amb un sopar de germanor a la Llar dels Jubilats de Simat com a cloenda de les converses sobre la documentació que actualment tenen els historiadors i la memòria pròxima dels assistents als cursos sobre la transició. Un fenòmen tan pròxim que ens permet veure-la des de distints angles sense poder abordar-la encara amb la seua globalitat per la proximitat dels fets.
Però meritori fou l'enfocament del professor de la Universitat de Sevilla, Julio Ponce. Eixe paral·lelisme amb la revolució des de dalt cap baix com va fer als anys vint el president Antonio Maura ens deixa una anàlisi diferent a l'escoltat fins el moment.
El títol "La transició fora de Madrid" ens assenyalava la importància de l'Estat mitjançant els governadors civils. Ens recordava com el regim no tenia el poder al final de la dictadura de Franco i com els governadors civils, oposats als militars per la desconfiança del franquisme envers ells, ho controlaven tot, inclús als militars i informaven a Madrid.
Però eixa forma de vore una transició progressista, encapcelada per la necessitat de revolta dels pobles i les ciutats front a una transició portada per l'Estat i els governadors a colp de consigna amb el cap Suárez, es resolia pel poder d'una majoria silenciosa que no volia experiment dolents per por, ni tampoc que continuara tot igual, és a dir amb la falta de llibertat. El problema fou, com sempre, harmonitzar l'Estat Constitucional amb les autonomies.
Després tinguérem uns concerts de violí, a càrrec de Tarrasó, que ens deixa amb novetats, com les composicions del Chaplin, que escrivia les pròpies músiques a les seues pel.lícules, i un extraordinari discurs musical amb una esplèndida literatura plena de cites per presentar cadascuna de les peces que tocava. Digne d'un curs com el que acabava.
I cal donar les gràcies a Eladi Mainar, a Joan d'Alcazar, i com no a Francisco Teodoro per les seues magnifiques fotografies. Al sopar que teniu a la fotografia, es parlava si l'any vinent seria possible fer els cursos a Tavernes. I sabem que per part de la Universitat, per convèncer a Eladi i fer tot l'esforç de la gent de la Vall no va a quedar. Per tant l'any vinent, mentre Joan d'Alcazar i Eladi preparen el proper curs, nosaltres prepararem el terreny perquè siga Tavernes. Hi ha molta gent interessada. I confiem que siga una realitat, sense importar qui o quins puguen aleshores estar al govern municipal valler.
-
2 comentaris:
Si el Bloc té poder de decisió en el pròxim consistori tant Eladi, com la Universitat, com la resta de col·laboradors poden estar ben segurs que tindran el nostre suport per tal què la Casa de la Cultura aculla aquestes xerrades.
La veritat es que seria un èxit per a Tavernes o qualsevol ciutat contar amb uns conferencians de primer nivell a tot l'estat. Hem d'agrair que es a facen a Simat. Al cap i al fi no està tan lluny, però ens sembla un producte Valldigna i estrai bé que rodara cada any a un poble com a mínim. Crec que inclús el PP ho pot assumir. Crec que parlar de democràcia ens ocnvé a tots i totes. I des de les rutes de la Xara podem fer eixe servei a una intelectualitat vallera que necessita de l'intercanvi. Que necessita de la paraula directa i menys propaganda enllaonada com semblen molts productes televisius. Sé de segur que l'any vinent hi haurà més gent. Per cert, puc demostrar que el paladí de la democracia electiva es els EEUU, cada any es vota. Vota a cap de la policia, a fiscals del comtat, primaries, i les federals. Per tant la democràcia esta present sempre que ens deixen una urna i haja llibertat. La resta es fer més culta una Valldigna com intenten aquestos esforços d'intercanvi de la Xara. Ja sabem que comptem amb el grup de Jordi Juan i altres, per repetir l'espardenyà que estava per xuplar-se els dits el dia de la cloenda.
Publica un comentari a l'entrada