L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 904
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 17.115

dimarts, 14 de desembre de 2010

OBITUORI: Conversa pòstuma

A qui preguntarem per les paraules?...
Sí, ja sé que està Gertru : “ Com dius tu eixa paraula, Gertru ?”
Però ja no sabrem que fer amb la paraula.
La poderosa mort el convida tantes vegades
Que Victor va saber , en temps, com enganyar-la.
Tan acostumats estàvem  que sense esperar-ho
Es va deixar engatussar cansat  de la rutina :
“Estic fart de tantes pastilles.”
I ens deixà sense poder cantar junts el seu darrer curs.
Ens  has deixat sense acomiadar-te.
A mi, m’has deixat amb el somni optimista decebut
En no poder-te reconéixer el dolor
Que haguera compartit amb tu, de saber, amic-mestre, com estaves.
Però recordaré,  quant matiner que eres, per anar a treballar a l’Alfàndec
I agradesc, ni que siga el poc de  temps
Que hem tingut per desfullar els pensaments sincers
Dels matins abans d’enfundar-nos a l’aula.
Que no has deixat, ja per sempre, mai de faltar.
Com diria Neruda, t'han arrancat la fulla més tendra de la carxofa,
La que porta la vida. Però has deixat fulles que parlen:
De segrest, de nit tempestuosa, de secrets a la porta i que tot ho sap el vent.
T’assegure que desfullaré eixes planes a títol de conversa pòstuma.
Amb el teu permís, preguntaré a al teua família: Gertru, Ferran i Carme
Per alguna paraula, ja que salvat  l’estima que et tenim,
Totes elles seran record de tu. En elles, com a creador, et quedes , Victor.
Déus meus! Què sols ens quedem els vius.  
       
Jaume Talens
Desembre 2010

4 comentaris:

Terra, Llavor i Fruit. ha dit...

Gran docent, bon amic i millor barcelonista.

D.E.P

vicent ha dit...

No conec la persona. Víctor, ni la seua tasca. Lamentablement no he tingut el plaer físic de relacionar-me però em fa la impressió de què l'he conegut des de sempre i tot arrel d'articles com el que ens ocupa i d'un que vaig llegir a Levante-EMV signat per Miquel Juan (supose serà el Miquel anterior corresponsal del diari a Tavernes i pare del candidat del Bloc, Jordi Juan).

Si la nostra llengua és preciosa, dolça i melodiosa, en mans o en la ploma de pesones com els signants dels dos articles que he llegit, encara ho és més

Déu meu! Quin gust per als sentits i els sentits.

vicent ha dit...

Per cert, Cotorra. Per als que no han pogut llegir les lletres de Miquel Juan publicades a Levante-EMV, ¿Cabriala possibilitat de publicar-les a la Cotorra? Supose coneixereu Miquel o m'enganye molt. Mireu de publicar l'article, altres persones habituals a la Cotorra potser els agradaria llegir-lo.

Gràcies! Sé que ho fareu.

La Cotorra de la Vall ha dit...

Amic Vicent, farem les gestions.