ARTICLE D'OPINIO: Castelló de la Fabra

Digueu-me que no és veritat, que no pot ser! Llig a la premsa que s'ha projectat fer una estàtua gegantesca en homenatge al president de la diputació de Castelló Carlos Fabra en el futur aeroport de la capital de la Plana. Però no pot ser veritat una notícia així, no? Una estàtua grossa i obscena per adular una personalitat política egocèntrica i aclaparadora? Quina classe d'individu permet que se li facen coses així? Quina classe d'artista decideix fer escultures així? Que ja no existeix la vergonya en aquest país?

 És realment increïble. Eixes coses no passen als països democràtics! Jo crec. Recorda tant a les formes i les actituds de les dictadures feixistes i comunistes dels anys 20 i 30 del segle XX! Tots hem estudiat a l'escola quina classe d'homenatges se'ls feien als dèspotes i dictadors de l'Alemanya nazi, de la Itàlia feixista, de la Unió Soviètica d'Stalin o de l'Espanya nacional, catòlica i immoral del general Franco; però que ara al País Valencià del segle XXI (o Comunidad Valenciana, perdó!) tornen a omplir-nos el paisatge amb monuments de culte a certes autoritats, em sembla, a part de tercermundista, repugnant. Així de clar ho dic.

 Però la cosa és més indecent encara quan penses en els 300.000 euros que ens costarà a tots la brometa. Tres-cent mil euros! Quantes coses es poden fer amb eixos diners? Quantes coses deixaran de fer-se per l'absència d'aquests diners?

  Tots sabem massa bé quina classe de polític és Carlos Fabra. Home involucrat en dotzenes de casos relacionats amb la corrupció i malversació de fons públics. Hi sobren comentaris. Personalment, però, reconec que no sé massa bé qui és Juan García Ripollés, llevat que ha esdevingut ,en els darrers anys, quelcom semblant al que podríem anomenar com l'artista del règim, que com a "amic" del PP acapara molts dels seus encàrrecs (per a això serveixen les amistats), que en la seua excentricitat ens recorda la personalitat del Salvador Dalí, i que de la mateixa manera que aquest –no sabem si per una mena de complex de fill orfe– va voler ser "adoptat", primer pel general Franco i després pel seu successor Juan Carlos I, Ripollés o Ripo, sembla ara voler ser "adoptat" pel seu admirat Carlos Fabra.

Així doncs, hem d'afegir al reguitzell de calamitats polítiques del segle XX, com el nazisme, el feixisme, l'estalinisme o el franquisme, ara i a nivell local, el fabrisme; més esperpèntic i patètic, si això és possible, encara.

La família Fabra, que ha convertit la província de Castelló en una espècie de Taifa semi-independent que ha passat de pares a fills, o d'oncles a nebots des de pràcticament el segle XIX fins ara. No ens estranyaria gens veure aviat inauguracions de pantans, hospitals i escoles amb el nom d'aquest pròcer. Potser algun dia un altre il·luminat i servil castellonenc proposarà canviar el nom de Castelló de la Plana pel de Castelló de la Fabra. Toquem ferro.

  No, digueu-me, si us plau, que tot açò no és veritat. Que algú em desmentesca aquesta notícia. Digueu-me que ho he llegit malament. Digueu-me, si us plau, que és tot un malson... o una broma de mal gust.

Sico Fons

-