L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 2.992
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
69.360

dilluns, 30 de setembre de 2013

TEMA DEL DIA: El govern de Rajoy menysprea als valencians en disminuir les inversions per al 2014. El retall, una bufetada més a tots els valencians, és mirat amb bons ulls pel president Fabra, que segueix no pintant fava.



 
L'Estat invertirà l’any que ve 605’8 milions d'euros en el territori valencià, o siga un 8,15 % menys que en el 2013, segons els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) presentat aquest dilluns pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Del total, 570’47 milions d'euros seran inversions dels ministeris de Foment i d'Agricultura, i els altres 35,34 milions entre els altres ministeris.

En poques paraules: Rajoy destina als valencians un 6,2 % del pressupost encara que pel pes de població som el 10% del total. Una bufetada més del govern del PP que continua el camí del 2013, que també va assignar molt menys del 10% que representem per població.

El Pais Valencià obtindrà a més 53,87 milions d'euros dels Fons de Compensació Interterritorial. O siga, un nou retall del 26 % respecte a l'exercici 2013 quan se li van assignar 72,83 milions d'euros.


El president Fabra content i pagat de les inversions de l’Estat
El president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, del PP, ha assenyalat que el nivell d'inversió per al 2014 "ens projecta cap al futur" i que el Govern consolida un pressupost realista, auster i, sobretot, que redueix el dèficit per guanyar confiança dels els mercats exteriors i de la societat espanyola.


I a manera de consolació, ha justificat el menyspreu del Govern de Rajoy als valencians assenyalant que " les quantitats compromeses resoldran problemes de futur” com el Corredor Mediterrani del com afirma que es materialitzarà perque estiga acabat en el 2016 amb ample europeu.

Uns pressupostos que confirmen la marginació dels valencians
Enric Morera, de Compromís, considera que la retallada d'inversió en els PGE del 2014 "generarà més atur, més exclusió social i més pobresa. Rebem la meitat del que deuria invertir el Govern central en el territori valencià".



Morera ha afirmat que la retallada de la inversió pública provocarà, com a mínim, 10.000 nous aturats en el 2014 i ha remarcat que els PGE "confirmen la marginació històrica que patim els valencians, amb la retallada d'un 8,15% respecte al 2013, que confirmen que el president Alberto Fabra no té pes polític ni defensa els interessos valencians”.

Compromís ha confirmat que el diputat en el Congrés, Joan Baldoví, presentarà centenars d'esmenes del nostre territori per a exigir canvis en uns pressupostos que castiguen el benestar del poble valencià. "Com en anys anteriors les nostres esmenes potser no prosperen pel vot en contra dels diputats del PP valencians, que faran el ridícul al qual ja estem acostumats, com el van fer fa unes setmanes retirant del debat la reforma de l'Estatut“.

Enric Morera per acabar ha dit que cada minut que passa sense que el PP valencià diga res en contra dels pressupostos “antipersones i antivalencians” desacrediten al president de la Generalitat en el seu càrrec i "demostren el servilisme i el pesebrisme del PP de la comunitat, que calla, atorga i s'amaga davant una injustícia tan gran com la qual acaba de presentar el govern central de Rajoy".
-

XXV aniversari de Bolomor: Es presenta el llibre "25 anys a la recerca d'un temps perdut"




25 anys a la recerca d’un temps perdut” és el llibre que, editat per la Diputació Provincial dins dels actes del 25 aniversari de les excavacions,  fa un resum del treball realitzat a la Cova del Bolomor aquests anys d’excavacions sistemàtiques i serveix alhora per explicar les singularitats d’aquest excepcional jaciment del paleolític.

Els autors del text han estat part de l’equip que habitualment treballa en el jacimient (Virginia Barciela, Ruth Blasco, Felipe Cuartero, Josep Feranández, Laura Hortelano i Pablo Sañudo) i compant amb la col·laboració dels vallers Raül Felis i Miquel Joan, a més de Juan Moragues i Carolina Aparicio.

El llibre, profusament il·lustrat amb fotografíes, gràfics i dibuixos, ha estat escrit usant com a recurs literari una narració que explica la història del jaciment des de les primeres notícies històriques, a finals del segle XIX, fins arribar al momento actual, amb una detalla información sobre les troballes i altres qüestions investigades a Bolomor.

Allò que més destaca és l’ús d’un llenguatge planer i senzill, que no defuig quan cal la descripció científica seriosa i detallada, però que fuig de dades numèriques i cites d’alt nivel científic per tal que puga ser llegit i seguit per persones no especialistes en el tema.

La Diputació ha efectuat una edició en castellà i una en valencià, sobre els 1.000 exemplars, i es pot adquirir en la llibreria del Museu de la Diputació.
-

El Molí del Pla esdevé de nou un bell escenari de la paraula i la música



Els protagonistes del recital i vista de part de la planta baixa del molí
El Molí del Pla, una vegada més, s’ha convertit aquest diumenge en bell escenari de la paraula i la música. I, singularment, ho ha estat amb els ressons d’un vell passat de la vall d’Alfàndec: amb la sonoritat de l’àrab clàssic i la música d’arrels andalusines. Màgicament ens hem transportat als temps remots en els quals la Valldigna pertanyia a la cultura islàmica i de la mà de la poesia.

Ratiba Zami, una jove marroquina, actualment veïna de Tavernes, ens ha recitat en àrab una selecció de poemes del llibre “Perles de la nit. Poetes andalusines”, traducció de Margarida Castells i de la vallera Encarna Sant-Celoni. Com un diàleg entre cultures, hem escoltat cada composició, primer amb la dolça veu de Ratiba i després, amb la força i l’expressivitat de la veu d’Encarna, acompanyades per Ximo Caffarena, sonador magistral de diversos instruments.

Encarna Sant Celoni
Els textos del llibre, dels quals n’hem sentit un tast, són en realitat tots els poemes i fragments escrits per dones cultes, que ens han pervingut de tota la llarga època andalusina de la península Ibèrica, que va des del 711 –l’any de la penetració dels àrabs– fins el 1492 –l’any de la desaparició del reialme nassarita de Granada– i que es conserven dispersos en multitud de fonts bibliogràfiques. 
Les traductores han tingut l’encert de recollir-los en un volum exquisit que l’editorial Adesiara ha editat recentment, tot incloent el text original en àrab i la traducció en català. Hi ha composicions de tot tipus, de tots els temes, d’amor, de desamor, de retret, de venjança, de crítica política… d’una quarantena d’autores, cosa que mostra clarament que aquest tresor de “perles” literàries no va ser fruit precisament de la casualitat, sinó una florada de poetes extraordinàries.

I com a mostra us regalem aquesta “perla” que la poeta Aixilbia, “la de Silves”, va composar al segle XII, per denunciar els danys i el mal govern que aleshores, com ara passa també al nostre país, patia la ciutat de Silves:

Així com he pogut veure plorar les pedres,
ara toca que plorin els ulls renitents.

Vós, que us dirigiu a la ciutat que espera
la lleva de l’odi per part de l’Indulgent,

en fer cap a la porta de l’emir, crideu:
“Ei, pastor!, al teu ramat li estan fent la pell,

l’has deixat de banda i ja no té pastura,
i de les bèsties ferotges l’has fet presa!”

Silves ja no és Silves: era un paradís,
però els tirans l’han convertida en infern.

Tot ho han malmès, sens por al càstig del Senyor;
mes, als ulls de Déu, no pot amagar-se res.


L’acte ha acabat amb la participació del nombrós públic per commemorar el dia mundial de la traducció. Cadascú ha triat i llegit un fragment literari, d’entre una selecció que Encarna Sant-Celoni havia proposat, sempre citant-ne l’autor, la llengua de procedència i el traductor.  
L'alcalde Jordi Joan llegint un poema
Hi destaquem la presència de la poetessa menorquina, Josefina Salord, viuda del valler Àngel Mifsud, que també ens ha acompanyat i ha participat en la lectura, així com també han llegit versos la regidora de cultura, Pilar Altur i l’alcalde Jordi Joan.

Un goig per als sentits i per a l’enteniment! Un plaer per a les gents sensibles!

¿Un acte minoritari i sectari? 

Talment, com ja ens tenen acostumats, potser en els llocs habituals llegírem que ha estat un acte minoritari, i acusaran de sectari al govern i de gastar només per als seus. I ho faran simplement perquè fa cultura i en valencià.

És l’excusa que ells - ¡No diré noms! (Ovidi Montllor) – usaran per a justificació d’un fet: la dreta sempre s’autoesborra de qualsevol manifestació cultural que no siga “la España de pandereta”, que diria el poeta.

Fa uns anys no els calia – ells no en feien, d’actes- i ara s’autoesborren,  siga una manifestació musical, teatral o poética. I si l’idioma vehicular emprat és el valencià, més encara. ¿Qué podem esperar, culturalment, d’aquells que, fins i tot, s’han esborrat de les conferències i actes culturals sobre Bolomor i no hi han acudit a cap?
-

diumenge, 29 de setembre de 2013

El govern del PP de la Generalitat és qui més deu en tecnologia sanitària i qui més tarda a pagar.



La Generalitat deu 513 milions d'euros al sector de la tecnologia sanitària, sent la segona comunitat que més deu en valors absoluts i per darrere de Andalucia, que deu 691 milions. No obstant, si tenim en compte que Andalucia té uns 8’5 milions d'habitants, front als 5 milions de la valenciana, seriem els primers en deuta relativa i per capita. Darrere hi ha a Catalunya (273 milions), Castella-la Manxa (184 milions), Madrid (175 milions), Aragó (133 milions) i Múrcia (120 milions) com les mes moroses.

També som la comunitat que més tard paguem, segons les dades de l'Observatori de Deute de la Federació Espanyola d'empreses de Tecnologia Sanitària (FENIN). Paguem a 604 dies i ens segueixen Andalusia (489 dies), Murcia (463 dies), Aragó (455 dies), Castella-la Manxa (458 dies), Balears (417 dies), Catalunya (401 dies) i Extremadura (373 dies).

Les dades que es van coneixent de diversos indicadors demostren sempre que les paraules del president Alberto Fabra, del PP, en la passada sessió de les Corts Valencianes, quan afirmava que “són millors que els de l'any passat” no es corresponen i estan lluny de la realitat. Segons el FENIN, el 50% del deute és del 2012, la qual cosa posa a les empreses davant una situació "insostenible".
-

La falla Cambro guanya el concurs de paelles organitzat per la Federació de falles.




La falla Cambro va guanyar anit el concurs de paelles que va tindre lloc en el pavelló multiusos del Camp del Vergeretes organitzat per la Federació de Falles de la Junta Local. El segon premi va ser per a la falla Prado y el tercer per a La Via. El premi al millor davantal va ser per Andrés, de la falla Portal de Valldigna.


L’acte va comptar amb la presència de membres del consistori, presidits per l’alcalde Jordi Joan, així com de les falleres i exfalleres majors, tant de la ciutat com de les falles. Aquest concurs faller és el primer encontre que se celebra després del “mig any” celebrat aquest passat estiu, i cada falla pot confeccionar les paelles que considere. Anit es van cuinar un total de 13 paelles, que van servir per a sopar en un ambient de germanor. 
-