L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.182
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:11.868

dimarts, 13 de febrer del 2024

INFORME: 8 mesos sense notícies del projecte de regeneració de la Goleta, per tant males notícies

No hem patit grans temporals, però la pèrdua d'arena no cessa amb temporals menuts
 

La mar continua portant-se bé amb la Goleta, gràcies sobretot a que, en aquesta primavera que patim/gaudim des d'octubre, no s'han donat temporals destructius com el Gloria o Filomena, de mal record per als veïns de la Goleta. 

Els temporals que hem tingut fins ara, res comparables amb aquells, sí que han afectat l'arena dipositada en la darrer actuació, cosa que calia esperar. Després del temporal del passat cap de setmana, es nota una pèrdua de l'arena, com podeu observar en les fotografies d'avui mateix. I és que en cada temporal passa el mateix: la mar s'enduu l'arena, quan es calma en torna una part, però mai la que es va engolir i es perd algun metre de platja a la Goleta. Les fotografies d'avui dimarts, amb la mar completament calmada, parlen per elles mateixes. 

 

Qualsevol temporal, per petit que siga, implica una pèrdua de l'arena de la platja
 

Mentre ací esperem encara l'actuació promesa el passat mes d'octubre -dipositar arena per a previndre els efectes del temporal d'hivern de la mar - Demarcació de Costes, segons publiquen diversos mitjans, ha confirmat que el projecte de regeneració de les platges d'Almardà, Corinto i Malvarrosa, a Sagut, i la de Canet d’en Berengue tenen pendents l'aprovació de la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) per a extraure els milions de metres cúbics que calen per a les regeneracions. Costes esmenta que també a altres platges en projecte de regeneració, però no diu quines són.

Demarcació de Costes de València creu que l'aprovació de la DIA no tindrà massa problemes i en aquest mateix remetrà a la Dirección General d'Evaluació Medioambiental, órgan del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) els documents sol·licitats.  Tornem a repetir que en cap moment i en cap diari s'esmenta per a res el futur del projecte de la Goleta i el Brosquil, del qual des del passat més de juny no tenim cap noticia de novetat important. 

 

El distint color i l'acumulació de petxines marca fins on van arribar les ones el cap de setmana
 

Els projectes de regeneració, com ja hem explicat en altres ocasions, estan pendent també de la resolució de l'Audiència Nacional, que el passat mes de desembre admetia a tràmit el recurs contenciós administratiu presentat per Ecologistes en Acció contra l'extracció d'arena del banc situat enfront de la costa de Cullera per a la regeneració de platges del País Valencià per falta d'autorització administrativa.  

I del projecte de la Goleta i del Brosquil què?

La Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i la Mar conjuntament amb la Demarcació de Costes de València va publicar en octubre del 2021  la licitació de la “Redacció del projecte per a la regeneració de la platja del Brosquil Sud i la platja de la Goleta. Un tram entre la zona nord d’esculleres del Brosquil fins a la denominada “gola” de Tavernes, amb una longitud aproximada de 2.100 metres.

 

 

El document de licitació explica la problemàtica del tram, i confirma que la sedimentació natural de la mar, que es produeix en sentit nord-sud, va ser afectada per la construcció en els anys 50,  y posterior ampliació en els anys 80, dels espigons de la desembocadura del Xúquer. 

Una vegada redactat el projecte, el passat mes de juny, la Demarcació de Costes efectuava l'exposició pública del projecte a executar per tal que es presentaren al·legacions. El projecte, com ha hem dit en moltes ocasions, no es ben vist per tots els sectors socials i polítics per la falta d'esculls soterrats en una mar oberta  com és la nostre i amb experiència amb els efectes dels temporals i l'arena. Contemplava un cost de 16 milions (sense IVA) per a la regeneració de les platges del Brosquil i Goleta i amb un termini de 10 mesos per executar, quan s'adjudique.

El problema rau en què han passat vora 8 mesos des de l'exposició pública i no en sabem res de l'estat del projecte, ni de les respostes a les al·legacions presentades - algunes les publicarem ací-  i tot això posa però que molt en dubte les previsions optimistes de la Delegada del Govern, Pilar Bernabé, i de la nostra l'alcaldessa Lara Romero, que van dir que el projecte estarà acabat per al 2026.


 

 

Si fóra per al 2026 s'acomplirien 26 anys de la primera senyal d'alarma que la mar donava sobre el que ens venia damunt, i que s'ha anat confirmant amb els anys. El novembre de l'any 2000 la mar trencava la duna i entrava a la urbanització de la Goleta pel nord, pel costat dels camps d'esports actuals i dels primers edificis (vore a continuació fotografies d'aquell moment). 

Les ones envaïen els carrers i places, omplint-los d'aigua i arena i de realitat: una franja d'arena començava a minvar any rere any, amb tot un seguit de problemes que no cal ni esmentar per massa coneguts i explicats. Han passat ja 24 anys i les solucions encara les esperem perquè  Tavernes sempre ha estat en l'oblit, mane qui mane a Madrid que té les competències i la responsabilitat.

 




02/11/2000. La mar entra per primera vegada a La Goleta. Fotos privades, sense permís per reproduir

 

Les ones envaïen els carrers i places d'aquella zona de la Goleta, omplint-los d'aigua i arena i començava una realitat: una franja d'arena que anava minvant any rere any i comportava tots els problemes que no cal ni esmentar per massa coneguts i explicats. Han passat 24 anys i les solucions encara les esperem perquè, haja manat qui haja manat a Madrid, Tavernes sempre ha estat en l'oblit, com bé demostra que ara mateix el projecte estiga en la cua dels previstos.