L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.445
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 31.722

diumenge, 19 de setembre de 2021

Espectacular Pep Gimeno "Botifarra" i la banda de la SIUM en el concert a la plaça Major. Els vídeos

 

El concert que ens va oferir ahir Pep Gimeno “Botifarra”, amb rondalla, i amb la Banda de la SIUM i la col·laboració de les danses del “Grup de Balls Populars la Vall de Tavernes” serà recordat durant temps. Un espectacle nou en unir tres aspectes de la nostra cultura popular (la música, el cant i la dansa) i que considerem tot un encert en la programació  de festes i, pensem, que pot obrir les portes a noves col·laboracions futures en la nostra ciutat.

Pep Gimeno, al llarg de les quasi dues hores que va durar l’espectacle, efectuava un recorregut per la música popular valenciana, on entre cançó i cançó, ens trobàvem el “Botifarra” sorneguer, el contador de fets i històries ocurrents de les nostres poblacions,  rescatades de la memòria popular dels nostres majors. En conjunt l’espectacle va ser un gran viatge musical per la nostra cultura popular, encara viva tot i que sembla que algun s’entesten en matar-la, i com a companys de viatge els músics de la SiUM vallera dirigida per Carles Sancho que va posar el bo i millor perquè la nit resultara, com se sol dir, rodona, i el grup de balls populars.

 

Havíem escoltat Pep Gimeno en concert amb altres bandes i, tot i no desmerèixer mai la qualitat de l’espectacle que se’ns oferia, ens permetreu que avui siguem un poc “xovinistes” i que considerem aquest concert amb la nostra banda, la de Tavernes, potser, el millor que haja fet els darrers danys. La banda de Tavernes és molta banda, i ahir es va comprovar completant perfectament Botifarra en una simbiosi perfecta, tot i la dificultat afegida –gran dificultat-  que representava una actuació a l’aire lliure, en una Plaça Major on sempre hi ha problemes de so, i de vegades sorolls no desitjats.

Pep Gimeno "Botifarra" va interpretar el seu repertori habitual (jotes, fandangos, havaneres, malaguenyes, granadines, romanços, cançons de quintos... mentre, entre cançó i cançó ens anava contant explicacions de la cançó, anècdotes i refranys populars, i també la manera que els pobles valencians qualifiquen i malparlen dels altres, quasi sempre dels pobles veïns,  una circumstància que – siga dita de pas-  el professors Sanchis Guarner ja va recollir en dites i històries al segle passat (1962) en aquells quatre volums titulats “Els pobles valencians parlen els uns dels altres”, que són també un altre compendi de cultura popular.

Perquè no oblidem que Pep Gimeno “Botifarra” és també una enciclopèdia oral de la cultura popular oberta a l’espectador, capaç d’estar minuts i minuts, com anit, repassant de carrereta desenes i desenes de refranys i dites populars referits als mesos de l’any i la interrelació amb els treballs del camp, els fruits... i, tot seguit,  tornar a històries que remarca que han passat, són reals.






Després de mesos de cultura confinada per la pandèmia, l’espectacle d’anit era una forta alenada d’aire fresc i d’esperança a una nova normalitat total que esperem arribe aviat. El recorregut musical de “Botifarra” i la SIUM de Tavernes ens convidava a escoltar cançons moltes de les quals es presentaven amb les lletres “modernitzades” i adaptades a les circumstàncies actuals i ballades a peu d’escenari per parelles dels Balls Populars: la “Granaïna”, el “12 i 1” de Canals, la “Jota de Quintos” de Canals i Vallada, la “Desperta” de la Costera, la “Jota de Xàtiva” i la “Jota de la Vall d’Albaida” o el “Romanç de Senyera” fins endinsar-nos ja quasi al final de l’espectacle amb un recull d’havaneres, “La sandinga” de Xixona i “La malaguenya de Barxeta”,  un tema popular que Botifarra ha convertit en un altre himne reivindicatiu valencià, al nivell de “El tio Canya” de Al Tall i on el públic va esclatar en aplaudiments abans d’acabar-la.  

I un homenatge a Tavernes, el que realitzava Botifarra i la seua rondalla en cantar  la nostra “Dansa del vetlatori”, que qualificava com la més bonica de les existents, i que va interpretar segons la lletra que Toni Mestre va escriure per al grup Alimara i que va estar registrada en l’album “A l’aire de la Terra” (1981).  I ja com a cloenda, la repetició de la “Granaïna” amb una espectacular posada en escena de la SIUM.

En resum, “tempus fugit” i les dues hores se’ns fugiren molt de pressa, i acabàrem l’espectacle amb la sensació i sentiment de voler-ne més i agraïts pel que havíem viscut. Què tinga una merescuda repetició!!!