L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.658
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 45.966

dijous, 24 de juny del 2010

La nit de Sant Joan és nit d'alegria...



La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, L’estiu ens arriba
De mans d’un fillet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hiverm es retira.
Si arribés l’amor, mai mes moriría.

Les flames del foc la nit tornen día,
Si arribes l’amor, que dolç que sería.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el día més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

La Nit de Sant Joan és una de les cançons emblemàtiques del cantautor Sisa, també conegut un temps com a Ricardo Solfa.

La nit de Sant Joan, malgrat el desinterés del nostre govern municipal més interessat a la revetla del ¿comiat de la primavera? i a amagar les pròpies tradicions valencians, se celebrava amb una bona participación popular. A partir de les vuit de la vesprada es veía un trànsit cada vegada més intens cap a la platja, fins i tot de molts forasters que muntaren les tauletes a vora mar, enmig de l’arena, feren les seues fogueres i gaudiren de la fraternitat en la que és la nit més curt de l'any.
Enguany l'hem celebrada, això sí i gracies al PP, sense revetla ni els dimonis del correfoc. Bambú era debades i tancava més enlla de les cinc del matí. També hi mancaren enguany les grans fogueres, fetes pel veïnat dels edificis més grans de la platja.
I vam vore a la Guàrdia Civil a peu, vigilant la falla. I no ens vàrem estar de preguntar-los si es podía fer foc a la platja i ens van dir que per part de l’autoritat gubernativa no tenien cap ordre de prohibició i si anaven a peu era perquè feien tasques de policía de proximitat. També ens digueren que si de cas hi haguera alguna prohibició era tasca de la policía local, però ho desconeixien.
La gent de la Cotorra va sopar en família i amb els amics, encenguerem la nostra foguera, petitat, i ens banyarem els peus a les 12. I que demanàrem? Primer desitjarem llarga vida a La Cotorra, una bona anyada i que l’any que ve, tinguem revetla i correfocs.
La nostra amiga La Cotorra, que també va estar revoltejant per la platja i va mullar-s’hi els peus i les ales, ens ha dit que va parlar amb la gent del partit nacionalista que hi eren present i res, que l’any que ve, quan canvie l’ajuntament, ells agafaven el Compromís de recuperar la tradició.
Per a l’any, si la gent vol revetla i correfocs, com deia el tio Pep de Llebra: "Que canvien les vares".
També ens han arribat queixes sobre els rentapeus, dient que no funcionaven. La gent no podía traure’s l’arena dels peus i les cames. No hem pogut confirmar si era una mancança d’una zona concreta o tota la platja. Ja ens informeu, encara que avui hem observat gent muntant passarel·les..
I també ens han dit que s’ha notat a faltar la manca de grups de voluntaris organtizant les eixides després de les 12. ¿I els altres anys de quina organització eren els voluntaris?
En resum, una nit de Sant Joan atípica per la manca d’organització festiva, i que hauria de servir per reflexionar la regidoría de festes sobre si és més convenient gastar-se els diners en les “eixides de primavera” i altres que en la nit de Sant Joan.

-