L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.710
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:20.663

dimecres, 16 de juny del 2010

INFORME: El valencià en la UCI (II): L'esglèsia valentina mira a Castella-Madrid

¿Predicaria Jesucrist al poble jueu en llatí? ¿S’hauria atrevit a impartir els ensenyaments als seus deixebles –apòstols en llatí? I dic llatí perquè era la llengua comuna, la de tot l’Imperi Roma al qual estaven sotmesos els territoris bíblics. Segurament ara feus un somríst i pensau amb un no. ¡Com faria això Jesucrit, tan arrelat al poble!
Doncs, ací tenim –salvant les distàncies- una situació semblant i els deixebles de Jesucrist, menys excepcions que es comptarien amb els dits de la mà, ens estarien parlant en llatí. I és que la situació del valencià al si de l’Església és pitjor.
El valencià està completament proscrit en els programes d’ensenyament dels centres eclesiàstics i per tant, els futurs rectors només es formen en castellà.
Al seminari diocesà de Montcada no hi ha cap línea d’ensenyament en valencià, ni la llengua nostra existeix com assignatura ni es dona cap matèria. Potser per fer-se perdonar aquest gros pecat contra el poble que hauran d’evangelitzar hi ha una missa setmanal en valencià.
A la Facultat de Teologia tampoc hi ha línea en valencià, però... ¡lloat siga Déu! hi ha una assignatura en la llengua pròpia. Altres centres de la diòcesis –Institut de Ciències Religioses, Centre d’Estudis Canònics, Institut Joan Pau II d’estudis sobre la família... – no tenen assignatures en valencià ni línea d’estudis.
En aquestes condicions és impossible esperar ni confiar en una església valenciana. Més encara, el “Grup de Capellans del Dissabte” augura la condemna a mort i asseguren que quedarà destinat a ús folklòric i residual. En poques paraules: a usar-lo uns minuts en l’homilia del dia del Sant Patró o alguna coseta de recordatori en el soterrar. I para de comptar!
Aquest grup de clergues demana mesures perquè als centres eclesiàstics el valencià siga llengua vehicular i de formació. I no deixen de costat una forta crítica a la mateixa Església quan diuen que és la institució que més s’ha oposat a la valencianització. I fins i tot assenyalen boicots, com el cas dels textos litúrgics elaborats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb tramitació bloquejada des del 2004.
-

1 comentari:

Vicent Company ha dit...

Res de nou, l'Esglèsia valenciana és la pitjor lacra que ha patit el País Valencià, durant la llarga història del genocidi cultural castellà. Som una fabrica de bisbes venuts a l'or madrileny