Ahir escoltarem per primera vegada a Jaume Sancho Sansaloni, clarinetista, un dels alumnes avantatjats de la nostra Banda Municipal. Estudia a Catarroja, al Conservatori Professional, on va ingresar després d’obtindre les millors notes. Es posseïdor també del premi nacional, el 2009, de la ciutat de Xàtiva i el Ruperto Chapí de Villena.
La presentación, de forma instructiva, a càrrec del professor de música de l'Institut Jaume II el Just, Roger Rodrigo, que ens situa als poc entesos en qui eren els autors que anàvem a escoltar en començar les primeres notes del clarinet i el piano de Amparo Ferris. El professor Roger ens anuncia la primera part: obra del compositor Spohr, un violonista que havia escrit aquest concert per a clarinet i, continuarem amb un estil més conservador i a l'abast de paladars poc fets a la música com es el cas de Saint-Saëns, amb la seua “Sonata per a clarinet i piano”, per acabar amb una autora encara amb vida i un trencament de modernitat amb el “Concert per a clarinet” de Ida Gotkovsky, que obriren els oids a la segona part inenarrable. Calia estar, caldrà repetir-la perquè ni Baremboin podria millorar la situació de sorpresa colectiva que ens va arribar am el “Piazzola trio”. Els tres artistes, els tres músics de la foto - d'esquerra a dreta: Jaume Sancho, Roser Pérez, el violoncel de Catarroja i el valler Àngel Molina al piano- ens transportaren al mateix port de Buenos Aires. Ens sorprengué el final de les quatre estacions portenyes: l'hivern.
Tocaven i tocaven, amb el toc de Jaume que ens recordava les galopades de Messi, amb un arquer, en aquest cas Roser que bé es riuria dels tres de la selecció espanyola i un director de joc, un mig centre com Xavi però amb el xé cada vegada per recordar-nos l'Argentina. Si faltava un seleccionador, feren pujar per ajudar al piano al nostre Eduardo Arnau, que no volgué aparéixer en els efusius aplaudiments finals.
En resum, una obra d'art. Quan siguen famosos, podrem dir: “ jo vaig estar a eixe concert”. Sincerament: els professors ensenyen fins al notable i per arribar a l'excel.lència cal tindre el que té Jaume al clarinet: màgia, com demostra amb un divertiment tècnic que ens ensenyà fora de programa abans de la primera part.
L'enhorabona, a Jaume i els músics acompanyants, de la Cotorra. Cal fer algun bis més del trio Piazzola. Avisa'ns que hi anem.
La presentación, de forma instructiva, a càrrec del professor de música de l'Institut Jaume II el Just, Roger Rodrigo, que ens situa als poc entesos en qui eren els autors que anàvem a escoltar en començar les primeres notes del clarinet i el piano de Amparo Ferris. El professor Roger ens anuncia la primera part: obra del compositor Spohr, un violonista que havia escrit aquest concert per a clarinet i, continuarem amb un estil més conservador i a l'abast de paladars poc fets a la música com es el cas de Saint-Saëns, amb la seua “Sonata per a clarinet i piano”, per acabar amb una autora encara amb vida i un trencament de modernitat amb el “Concert per a clarinet” de Ida Gotkovsky, que obriren els oids a la segona part inenarrable. Calia estar, caldrà repetir-la perquè ni Baremboin podria millorar la situació de sorpresa colectiva que ens va arribar am el “Piazzola trio”. Els tres artistes, els tres músics de la foto - d'esquerra a dreta: Jaume Sancho, Roser Pérez, el violoncel de Catarroja i el valler Àngel Molina al piano- ens transportaren al mateix port de Buenos Aires. Ens sorprengué el final de les quatre estacions portenyes: l'hivern.
Tocaven i tocaven, amb el toc de Jaume que ens recordava les galopades de Messi, amb un arquer, en aquest cas Roser que bé es riuria dels tres de la selecció espanyola i un director de joc, un mig centre com Xavi però amb el xé cada vegada per recordar-nos l'Argentina. Si faltava un seleccionador, feren pujar per ajudar al piano al nostre Eduardo Arnau, que no volgué aparéixer en els efusius aplaudiments finals.
En resum, una obra d'art. Quan siguen famosos, podrem dir: “ jo vaig estar a eixe concert”. Sincerament: els professors ensenyen fins al notable i per arribar a l'excel.lència cal tindre el que té Jaume al clarinet: màgia, com demostra amb un divertiment tècnic que ens ensenyà fora de programa abans de la primera part.
L'enhorabona, a Jaume i els músics acompanyants, de la Cotorra. Cal fer algun bis més del trio Piazzola. Avisa'ns que hi anem.
-
1 comentari:
Gràcies per asisitir, sense haver convida't a quasi ningú, almenys desde la meva part, ens vam veure tot plegats d'aplaudiments. Va estar molt bé, moltes gràcies per el vostre suport. Aixína sí que ho repetirem. =)
Enhorabona per la pàgina web cotorretes! A vore quan ens tornem a vore!
Salutacions!
Àngel Molina
Publica un comentari a l'entrada