Ja estem acomodats podem discutir, podem entrar a parlar dels pressupostos, especialment amb la gent oberta. L’altra, en mor al debat, preferiria que escoltara i defensara el que crega però sense injuries i, el més difícil, sense posar en la meua boca el que jo no he dit.
Res bo ens esta venint del sud d’Europa, exceptuant el bon sol i les persones, però seguim pensant que el nord amb les seues dificultats té millor govern que els del sud. I no és una qüestió de democràcia o dictadura, que també ha marcat geogràficament, és el dret a la subsistència el que canvia. Al nord sense el col·lectiu és difícil viure. Al sud “a l’estiu tot el món viu “. Montesquieu ja separava els tres poders perquè un país fóra democràtic però hi afegia el fet geogràfic, poc conegut.
Nosaltres els mediterranis quan volem tindre bons governs hem d’aprendre dels qui els tenen. I és vital mirar al nord. I vorem que hi ha una defensa del bé públic front al privat, com bé ha vingut a ensenyar Bo Rothstein, catedràtic de ciència política de Gotemburg, i que porta el llibre Qualitat de Govern. Sempre correlacionant la democràcia i el benestar humà.
I mira per on, diu clarament que la democràcia no és suficient si no resol els tres problemes fonamentals: nepotisme - col.loca el meu fill, el meu cunyat, el meu home, els sona,- la corrupció - tant vull per això - i el clientelisme – et done això a canvi d’un ideari que has de portar, o be el concepte d’esclavitud contra la dignitat de l’anterior article.
Però el més important és que es demostra que no és una tema de noves lleis, tot el món en té, però la implementació, com s’apliquen, canvia. Mira en el que estem passant amb jutges, fiscals etc -. I marca el concepte geogràfic, cap al nord millor, inclús a Espanya, que cap al sud. I torna a demostrar que no és un problema de renda per càpita. Es la transparència.
Contra la corrupció, com ha demostrat el Govern de Jordi Juan. En el tema de la moció, tot claret i al plenari i com ha estat els problemes de "tapa’m este fallo". Però seguim sense entendre que en política no existeix la diferencia de lo públic i lo privat.
Contaré una anècdota del president Mitterrant, quan tenia un càncer i li va fer signar al seua metge informes mèdics diferents als reals per seguir manant. Al final de la seua mort quan es va saber, els tribunals van dir que tenien raó els ciutadans, tenien dret a saber com estava el seu president. Què?
I a mi el que em fastidia, el que em dóna mals pensaments - però com l’Esteban de la Malquerida: anava son pare a pegar-li i demanava de pensament que es morira pel que anava a fer, però d’immediat se’n penedia.”¿Què estic pensant?” – és vore com estem demanant menys diners per a “allò públic” i més diners per a “allò privat” . Si rebaixem els ingressos del poble, i em pot semblar bé, i demanem més ajuda per a lo caritatiu ¿què estem fent?: portant més atur i incrementant més despeses en allò caritatiu.
Mireu des de Gotemburg estan avançant fins a demanar que siga delictiu donar almoina als necessitats. Han de tindre dignitat per exigir al govern que es faça càrrec de la seua situació. Però com ací és estiu i tota cuca viu, ataquem al transparent, exigim més diners per al clientelisme, i ens aliem amb qui esta provocant aquesta situació.
La idea és la mateix del grup que va pensar que la prostituta no tenia la culpa sinó el que pagava pels seus serveis. Ara ja ha entrat aquesta màxima. Prompte notarem que amb dignitat es pot fer canviar esta terrible situació que viuen moltes persones al poble. Deia Papandreu que l’especulació dels mercats internacionals no tenien res a vore amb la crisi que viu Grècia, si no amb la corrupció interna i amb les poques ganes de canviar-la.
Rothstein creu que es tracta d’un problema que no es pot fer front de manera fragmentària “Hi ha que fer-ho a lo gran, ja que si intentes combatre-ho peça a peça, acabaràs perdent ja que les xarxes trobaran estratègies per a escapar-se”.
Per tant cal col·locar als llocs persones preparades , molta llibertat de premsa, i tindre l’estat de benestar i no passar-lo olímpicament al camp privat.
I és que atenció al tema: “Si em digueren – diu, Rothstein- tenim bones notícies anem a baixar-te els impostos el 30% , i després vindrien i em dirien, tenim males noticies no vas a tindre la mateixa seguretat social, pel que tindria que pagar més per ella”
I això és el que cal explicar, baixar impostos, porta a reduir ajudes, reduir ajudes porta a demanar a la societat que ajude, demanar a la societat que ajude crea dependència i clientelisme. Es de justícia, demanar els impostos necessaris a les grans empreses i fortunes perquè la nostra societat no estiga patint. Ací vaig. Caixa Galicia ha costat 8.000 milions a tots i totes, mentre l’acaben de vendre per mil milions. Què? Me’n falten set mil. Les empreses que més recapten en Espanya són les que menys paguen impostos, què? Ahí vaig... I continuarem.
Jaume Talens
-
-
9 comentaris:
Vaja tostó de rejola, per a dir que amb l'actual govern municipal ni existeix corrupció ni clientelisme. Fals. Existeix igual, molt més minvat degut al conseqüent retall econòmic. Hi han clients preferents i hi ha llista negra. Hi segueixen havent també càrrecs de confiança i desconfiança amb certs funcionaris. De les meses de participació ciutadana amb ja quasi tres anys de govern crec que no han aprofitat per a res pràctic, més que fer-ne publicitat del govern transparent. Direu que amb el PP tot això estava multiplicat per cent, i jo contestaré que sí, però també que no ens sorprenia com ara s'ha demostrat ser el partit de la corrupció, mentres tot anava bé inclòs els seus votants es giraven de cul com que no en volien saber res. Però estem parlant d'ara i de casa nostra, no em consola que la del veí estiga més bruta.
Queda molta feina per fer i sobretot canviar la mentalitat de partit-govern polítics.
Amén.
Menut desproposit de resposta, sense aportar cap prova del que dius.
Ni hi ha clients preferents ni llista negra, això va passar a la història tal dia com l'11 de juny del 2011, i la sort que tens és que no donaràs la cara ni diràs el teu nom, perquè això ho defensaries davant un jutjat.
Estàs acusant de corrupte al govern de Tavernes i per ací no anem a passar.
Resposta molt en la línia de Karl Mark. Després es queixa i ens diu censors si no li publiquem els comentaris.
Interessant article d'aquest "anònim". M'encanten estos temes perquè parlem d'idees, de percepcions de la realitat de models de societat. Això està molt bé.
La meva opinió és coneguda per tots. Em sembla curiós i repetitiu en determinats àmbits de l'esquerra l'animadversió que es té al concepte "privat". Sembla el dimoni enmascarat, el frankestein a evitar quan és el sector privat qui dinamitza l'economia, genera activitat que es transformen en impostos que omplin les arques de l'Estat que dedica els recursos on estima oportú. I ahí és on, de del meu punt de vista, radica el problema: on destinem els recursos de l'Estat.
Però anem per parts.Als països del nord, fins on jo sé, l'Estat està al servei del ciutadà. Desgraciadament als països del sud els ciutadans estan al servei de l'Estat. Eixe famós Estat de Benestar jo el canviaria per el Benestar de L'Estat. Que és molt diferent. Hem creat una administració elefantina, cara, ineficient, acomodada i acostumada al corporativisme més ranci. El "vuelva usted mañana" ja és part de la cultura popular d'un pais on ens empenyem en complicar lo que en esència és senzill: eficiència i servici. A Suècia això ho fan bé....a Espanya ni es planteja.
Sobre l'argument de que menys impostos necessariament han de disminuir els ingressos de l'administració és altre argument equivocat des del meu punt de vista. Baixar impostos deixa més renda disponible als indivudus per a que gasten, invertisquen o estalvien. Fagen el que fagen l'Estat sempre pega una pelliscada: si s'ho gasten perquè ho cobren a través de l'IVA, si ho invertixen perquè es queden una part dels beneficis (i les retencions de la gent que es contracta)) i si ho estalvien perquè ho graven bé per l'impost de la renda o sobre l'estalvi. Baixar impostos aumenta la recapdació no la baixa. El problema, ho torne a dir, és com es gasten eixos diners. Fent hospitals no.
I acabe amb altre tòpic que a mi personalment m'indigna. Ens hem acostumat molts a que l'Estat ens solucione els problemes de tot. El camí en la vida, la planificació vital i econòmica hauria de ser de l'individu. L'Estat és el garant que ha d'ajudar als necessitats i paliar els desequilibris que crea aquesta societat. Però la resta hem de treballar, lluitar, crear riquessa per a que tot funcione bé.
I ho torne a dir una i mil voltes. El problema ací no és d'ingressos sinò de despeses.
M'ha encantat l'article encara que siga per confrontar models. Per això estem ací no?
Gràcies
Té raó l'article, quan una organització pública esta portada per una elit de gorrons incapaços només figurar, molt deshonestos, amb ganes expropiadores, amb un muntó de nepotisme, qui ha col·locat a tota la familia sí, ple d'assessors, exdirigents o alcaldes que no saben que fer, i trobem unes idees d'esquerra per unir-la, per a dejar de barallar-se, ja que som majoria, al poble i fora, sembla mentida que no vegen els canvis que han fet els partits que manen a l'ajuntament.
No veuen com el que esta donant-nos, la dreta, ens esta destruint. CAS de coca-cola, tira 750 treballadors i dona 80 milions d'euros al Real Madrid. Que a la vegada fan un partit homenatge per una associació privada amb pr opaganda de la banca i les electriques. El Barcelona va evasió de capital sembla, i com estan ahí no passa res creuen.
Entenc l'article en eixe sentit i no coneixia a este professor de Gotemburg, però aporta idees molt bones.
SI ATENEM I NO SOM CORRUPTES si no els votem , als corruptes i vividors, segur que tot va a canviar.
Tenim futur, a pesar de sabuts descreguts, ja que el ramat sap que estan eixint bons pastors. Sols que els deixen manar per a tindre més esperança.
El Neoliberalismo es el término más popular y abreviado que se emplea para designar al liberalismo neoclásico, la forma más moderna que existe de liberalismo y la cual le atribuye al estado una intervención limitada, tanto en asuntos jurídicos como económicos.
En tanto, en el plano económico el neoliberalismo promueve el énfasis tecnocrático y macroeconómico y considera absolutamente contraproducente la excesiva intervención del estado, ya sea en cuestiones económicas como sociales. Por otro lado, sostiene que el libre mercado capitalista resulta ser la mejor política económica para lograr el equilibrio institucional y el crecimiento económico del país en cuestión.
Nadie recuerda quien provoco la crisis. Ni la petición de la no intervención judicial, no són responsables al representar ejecutivamente una sociedad, vaya contradicción .
Tenia un soci de la Pobla Vallbona i estàvem estudiant el tema de la jatrofa, oli de resí que tenim de forma natural a Tavernes, ell estava a Durban, est de Sudafrica, i em plantejava una eixida de canvi que li proposaven a MOSAMBIC: treballar el coco per a fer biodiesel. Un estat planificat en règim socialista que volia canviar i ens proposaven estar en la nostra empresa sense que es sabera. Els diguerem, estàvem en confiança i confidencialitat, que això era corrupció. I ens contestaren que si no hi havia corrupció un sistema capitalista no funciona i si ells guanyaven faria que guanyara molta gent.
El problema era com recollir els cocos, abandonats a la frontera ja que tots els camps fronterers estaven minats. Gorbachov va fer el canvi de l'economia planificada al capitalisme, i ara sabem com ho van aconseguir: Com contaven els economistes mosambiquenys.
La corrupció és la febre; benvingudes siguen les aspirines. Però el que és necessari es
tractar la infecció. No tinc massa esperances que això haja de canviar, perquè el
problema té arrels profundes i llunyanes. No acostuma a passar que un sistema polític,
institucional i administratiu acostumat a l'arbitrarietat siga reformat pels actors que
tenen interessos en la seua preservació. I a la preservació d'aquest ajuden la manca de
transparència, la inestabilitat de regles, i l'incompliment dels compromisos institucionals. Aquest és el brou en que es couen a la nostra terra problemes com el de la corrupció, i per això ací té molta més incidència que en altres països del nostre entorn.
Per a Karl Marx.
Dis-me per quin partit, agrupació, coalició... el presentes. El meu vot el tens assegurat i el de la meva familia tambè, tot plegat som 7 (oncle inclos).
Publica un comentari a l'entrada