Primer van ser els ministres: cap de valencià o valenciana en van ser designats. Una primera ronda de nomenaments de Rajoy, el govern de la nació, amb resultat decebedor: no pintem res.
Després va ser el nomenament en el segon nivell, les secretaries d’Estat, on tampoc va aparèixer cap valencià o valenciana. I no és que Rajoy o els seus ministres no van considerar cap valencià o valenciana com a apte, és que a més del que s’anomena “segon graó” va desaparèixer l’única participació que hi havia valenciana: la fins aleshores secretària d’Estat de de Serveis Socials i Igualtat, Susana Camarero.
Una demostració ben clara del potencial del PP valencià i la consideració que té en el govern central: no hi participa en la lliga de la primera divisió (ministres del govern) i no hi participa en la lliga de segona divisió (secretaris d’Estat). El nostre destí si seguim en el símil futbolístic no estem el la lliga on juguen el Madrid o el Barça, o el Sevilla i l’Atlético, posem per cas. Ni tan sols estem en la lliga del Llevant, del Saragossa, del Getafe o de l’Alcorcón. Estem encara més per davall. Abocats en la Segona Divisió B, si és que en política hi ha aquest nivell de nomenaments, cosa que desconeixem.
El PP valencià, segons diu la premsa, ha tingut una gran decepció perquè confiava en algun nomenament de segon nivell, de segona divisió. Però és que el PP s’ho havia d’haver pensat: avui dia no pinta res dins de l’organigrama estatal dels populars.
Els nomenaments, millor dit, el no nomenament de valencians, és simplement la demostració del que ja sabem i resabem: els valencians i valencianes, la Comunitat o Regne o País no pintem fava a Madrid.
Ens ho recorden dia si i dia també amb les seus actuacions en contra del nostre territori (falta d’inversions, paralització d’obres fonamentals com el Corredor Mediterrani, el recórrer lleis de les Corts al Constitucional, posant problemes a la nova RTVV, entre altres, sense parlar de la més vergonyosa i la que ens fot més pel que representa quan a serveis per als ciutadans: un infrafinançament a la cua de l’Estat. Els valencians i valencianes paguem, aportem més a l’Estat del que tenim i mentre tant els recursos de l’Estat no arribem a la mitjana estatal. I així ens va: cada anys sobre els 1.500 milions menys que va acumulant-se al deute que té la nostra Generalitat.
I després veus com hi ha gent que continua ofrenant noves glòries i com el PP, el partit que més mal ha fet a aquesta terra des de la batalla d’Almansa, continua essent l’opció majoritària a l’hora de votar partits. Així ens va.
2 comentaris:
Molt bé Cotorra!! Més clar aigua!! Ho expliques com un llibre obert.
No sé si ens havera favorit als Valencians el fet de que algún ministre havera sigút Valencià,però,el que si que tinc clar es que a la resta d'espanyols no els havera anat gens bé,estos del p.p. de Valencia son capassos de expoliar Espanya igual que expoliaren al Pais Valecià entre zaplana,rús i companyia.
Publica un comentari a l'entrada