L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.219

PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 13.865

dissabte, 19 de novembre de 2016

Raons per què el programa de construcció de col·legis de CIEGSA va fracassar i tants col·legis no es van construir

Propaganda de Ciegsa
Dos expresidents de la Generalitat i un gran rastre d’alts càrrecs valencians del PP desfilaran per la Comissió d’Investigació de les Corts Valencianes que investiga les presumptes irregularitats en la gestió en Ciegsa. Aquesta empresa pública, creada l’any 2000 per a construir col·legis públics, és un dels forats econòmics i fracassos polítics més grans de la generalitat del PP.

La justícia, amb el cas Taula, i la Unió Europea, per malversació en fons destinats a crear col·legis, han posat la lupa sobre la gestió de Ciegsa. Els sobrecostos i les irregularitats en les licitacions eren la norma en l’empresa.


Les 10 dades que intenten explicar el col·lapse i balafiament de Ciegsa
 
- L’empresa deixa un deute gegantí: 1.700 milions d’euros quan el pressupost d’Educació per al 2017 és de 4.300 milions. El de la Generalitat, de 17.800.

- Els auditors de la Generalitat han denunciat en un informe sobrecostos de 1.130 milions d’euros en la construcció de col·legis.

- S’han gastat 3.000 milions d’euros, però 15.000 estudiants de primària continuaven fent classe en barracons i hi havia 154 col·legis amb fibrociment el 2015.

- El forat de Ciegsa és quasi igual que el pes del deute, Canal 9, que es va tancar amb els creditors reclamant 1.300 milions d’euros.

- Segons l’actual conseller d’Educació, Vicent Marzà, amb els diners “esfumats de Ciegsa” s’haurien pogut construir 200 col·legis i cobrir totes les necessitats dels centres actuals.

- Els col·legis es pagaven, segons Marzà, a preu d’or. El cost del metre quadrat era de 900 euros, preu semblant al de les cases en els temps de la bambolla immobiliària.

- Els col·legis fets per Ciegsa eren un 36% més cars que els fets directament des de la Generalitat.  

- Ciegsa va gastar cinc milions d’euros en un programa informàtic –ÍTACA– “que no té cap relació amb l’equipament escolar ni amb l’objecte social de l’empresa”, segons els interventors de la Generalitat.

- Segons la Comissió Nacional de Mercats i la Competència (CNMC), cinc empreses van manipular les licitacions de Ciegsa del 2008 al 2012 per repartir-se les adjudicacions de barracons. Van ser multades amb cinc milions d’euros.

- La plantilla de Ciegsa tenia un sou mitjà anual de 55.914,62 euros. Javier García-Lliberós, gerent el 2005, va guanyar 84.000 euros, molt més que el president de la Generalitat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No els faran res. I encara es burlaran. Això passa a Europa i s' haveren tirat tirat ja de cap des de l'enterrat. Quina poca vergonya.

UN JUBILAT ha dit...

Si que es de veres que estos politics que s'han dedicat a expoliar les arques i a enrequirse a costes de tots els Valencians es mereixen anar tots a la presó,peró,de vegades també hi ha que ser autocritics i preguntar-mos que feien els nostres representants en les institucions mentre estos lladres s'enportaven els diners de tots nosaltres a cabassades.Anem a vore si estos delictes no han prescrit si tenim un poc de sort,perque del contrari esta gentola encara eixirà de rosetes que solem dir.