La desfeta del sistema financer valencià va culminar el 8 d'agost passat, quan el Banc d'Espanya va donar de baixa en el Registre de Bancs i Banquers el Banc de València després de ser absorbit per Caixa Bank. En asnys arrere, i amb govern del PP, havíem perdut Bancaixa, la CAM i era el torn de la perla de la corona: el Banc de València.
L’entitat absorbent , Caixa Bank, va reiterar el seu ferm compromís amb els clients tradicionals del Banc de València i va decidir mantindre el seu nom junt al logotip de Caixa Bank en les 143 sucursals de València i les 27 de Castelló. El gest recorda el fet pel Banc de Sabadell amb la CAM, una caixa que amb Bancaixa formava el nucli dur del sistema financer valencià i que el 2013 ha desaparegut completament.
Desfet el sistema financer valencià, enguany s’ha notat la pèrdua de les principals entitats bancàries valencianes a les quals acudien empresaris, particulars i govern per fer possible el desenvolupant del territori valencià.
Els analistes diuen que no ha passat prou de temps per fer un diagnòstic complet i detallat de les conseqüències de la pèrdua de les entitats de crèdit valencianes, però es nota en la concessió de crèdits a les activitats productives que en el País Valencià ha estat al voltant de 4 punts menys que la mitjana. “Les pimes i els sectors industrials tradicionals estan tenint molt difícil l'accés al crèdit, la qual cosa penalitza encara més el sector empresarial valencià” explica l'analista financer Rafael Beneyto, que subratlla la importància de les antigues caixes valencianes en el desenvolupament de les pimes.
Potser per això en aquest sector han fet més esforços han fet les entitats absorbents per conservar la seua quota de mercat i de recuperació d'antics clients que van fugir després de la intervenció. Així, el 82,7% de les pimes d'Alacant, el 42% de les de València i el 53,8% de les de Castelló són clientes de Sabadell CAM, segons fonts de la mateixa entitat. Durant el 2013 l’entitat ha estat intentar contactar amb la pràctica totalitat de les empreses i ha multiplicat el nombre d'oficines que atenen de manera exclusiva el sector i encara que cal reconèixer els esforços, no hem de perdre de vista que els centres de decisió ja no estan a les terres valencianes.
Menys sucursals
El major impacte en la població ha estat la reducció de les oficines bancàries i hi ha ha pobles menuts on les sucursals bancàries han desaparegut, amb més dificultats per a les persones grans. En alguns casos, els ajuntaments han posat algun tipus de transport perquè es desplacen a la població més pròxima alguns dies de la setmana.
I un dels que més ha notat la conseqüència de les seues males polítiques econòmiques, és el govern valencià que ha deixat de tindre una banca pròpia. La mala qualificació de crèdit que té li ha impedit accedir a crèdits que no fossen el FLA. Segur que amb entitats de crèdit grans i amb el centre de decisió al País Valencià, alguna cosa més hauria obtingut.
I, finalment, l'obra social de les caixes també pot ser la gran perjudicada i, de rebot, tots els col·lectius (culturals, assistencials, de protecció del medi ambient, etc.) que en rebien fons.
El crèdit al València CF, l'exemple més clar
Algú s’imagina a l’antiga Bancaixa venen el València CF? Impossible, dirieu tots però Bankia si que s’ho planteja. No és valenciana ni valencianista. La fundació del València va recórrer a Bancaixa per resoldre els seus problemes de liquiditat perquè sabia que era una referència per a la majoria dels valencians.
Però Bancaixa ja no té poder decisiu i el club té penjat un cartell que diu “en venda” per poder recuperar el crèdit concedit. Una decisió que no agradat ¡Mira per on! a l'alcaldessa de València que va advertir a l'entitat que tenia molts clients valencians i valencianistes que podrien rescindir la vinculació per una acció com aquesta.
Basat en un article publicat al Punt Avui el passat dia 23
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada