L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 904
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 17.115

dimarts, 24 de desembre de 2013

Alberto Fabra, enemic públic del poble valencià (i II) per Sico Fons

... i II


Amb tota seguretat, a hores d’ara, Fabra és un polític acabat i més que cremat; però això és possible que no li importe massa ni li lleve el son.

 Probablement ell —vassall submís, lleial i fidel del seu president—, només s’ha limitat a complir ordres. Ignore exactament per què, Mariano Rajoy i el seu Govern, tenien interés en el tancament d’aquesta televisió. ¿Potser, com de costum, els valencians els hem servit de banc de proves? A veure què passa, i si ix bé ho tornem a fer arreu?, ¿O és que tenen tan assumida la seua pròxima derrota electoral, que han decidit eliminar Canal 9 abans que caiga en mans de l’oposició? Practicar l’estratègia de terra cremada, és a dir, destruir-ho tot abans de la fugida per tal que l’enemic no se n’apodere.

 El cas és que continue pensant que aquesta ha estat l’errada més gran del Govern d’Alberto Fabra; tan gran que crec que ni tan sols molts dels seus votants li ho perdonaran. Cap problema, però, probablement, a aquest home ja l’espera algun alt i suculent càrrec públic o privat a Madrid per tal de pagar-li la seua faena bruta. És possible que després de la derrota de les pròximes eleccions el criden des de la capital del “Reino” per a ocupar algun ministeri o secretariat de no sé què, d’eixos que ningú sap massa bé per a què serveixen. O tal volta, senzillament, no es presentarà com a cap de llista a les pròximes eleccions autonòmiques.

 Bé, com ja deia al principi d’aquest text, Pompeu Fabra, aquell gran home que tant va fer per la nostra cultura, va acabar la seua vida exiliat a Prada, prop de Perpinyà.

 Ara, aquest altre Fabra, potser marxarà exiliat a Madrid en el que podríem qualificar com un Exili d’Or. Condemnat a un ostracisme ben remunerat i gens humiliant per tal de pagar-li els seus serveis. En un estat com cal, els bocs expiatoris són sempre necessaris... i efímers.

 Nosaltres, sense televisió en la nostra llengua (perquè continuen entestats a prohibir-nos també l’emissió de la TV3) i ells, ben amples que s’han quedat. Esperem, si més no, que els que vinguen després ens solucionen el que jo qualifique, simplement, de gran putada del PP. Foc ad ells!

Sico Fons

2 comentaris:

Anònim ha dit...

És brillant la contraposició que ha fet el gran Sico Fons a partir del cognom "Fabra", compartit per dos personatges tan antagònics. Un d'ells tan benèfic per a la nostra llengua comuna, un exemple de bondat i saviesa, un enginyer amb una cultura impressionant que va ser capaç de coordinar i dur a terme la normativització de la llengua catalana. I l'altre, tan nefast, perquè sense haver-se presentat a les eleccions per a presidir la Generalitat Valenciana, malgoverna i ho fa com un titella de la FAES, en contra dels valencians.
Hi ha un tercer "Fabra", també de Castelló, més sinistre encara que aquest segon, exemple de la màfia més corrupta, del caciquisme i de la maldat. I ara que està en hores baixes, per la sentència judicial, encara galleja en contra del propi partit i renega dels seus perquè no se sent bastant recolzat, el "pobre" capo. I és que els peperos, quan els interessa i per no amollar el mos, no coneixen ni la mare que els ha parit.

Anònim ha dit...

Molt bo este ultim comentari