El dijous, 7 de novembre, el professor Vicent Soler i
Marco, degà de la Facultat d’Econòmiques de València, ens ha donat, així ho
pense jo, una decebedora conferència, plena d’empallegosa i xerricant
teatralitat política, impròpia dels nostres temps i farcida de llocs d’allò més
comuns en el pensament econòmic contemporani, d’exaltació del model neoliberal
(representat pel Déu de l’enfollida productivitat planetària, més enllà de
qualsevol altra consideració)
i d’una clamorosa absència de sentit autocrític, si tenim en compte que ell
mateix fou un molt destacat membre del PSPV en els anys de govern socialista,
des del 83 fins el 95, ni més ni menys.
Doncs no, ara resulta
que el poble valencià és, segons Soler, profundament inconscient i irresponsable
(que ho és, sens dubte) i que l’etern govern del “carismàtic” president Lerma no
tingué quasi cap responsabilitat
en tal manca de civisme col·lectiu. Vaja, com si ell i els seus consellers
hagueren segut simples testimonis i no actors protagonistes del desficaci, consumat
amb l’hecatombe del següent acte, és a dir, l’arribada al poder de la dreta ben
dreta de Zaplana
and
his crazy
boys,
disposats a arrasar amb tot, com el personatge de l’escena final de “¿Telèfon
roig? Volem cap a Moscou”
I ni una sola menció
del senyor Soler al desbarat dels mercats financers que començà amb el
sabotatge coordinat per Ronald Reagan i Margaret Tatcher a principis del anys 80, el
qual ens ha dut, passades tres ominoses dècades, al col·lapse dels serveis
públics, al retall intolerable de drets laborals adquirits després d’un segle
de lluites i reivindicacions
i a la intoxicació de les consciències a través d’uns mitjans de comunicació
servils i desvergonyits,
que obeeixen a “la voz
de su
amo”, i on esmentar la paraula “periodista” és insultar un ofici que deuria
tenir certa dignitat, malgrat les bastonades rebudes.
En fi, confiem en què
el senyor Carlos
Taibo,
veu lucidíssima
del moviment contra la globalització,
la conferència del qual (dimarts, 19 de novembre, a les 19 h., Casa de la
Música de Simat) serà un gran plaer escoltar, posarà finalment els punts sobre
les is mal accentuades pel professor Soler, de qui esperem un repàs de
l’ortografia moral i política amb majúscules.
Roger Rodrigo Femenia
-
2 comentaris:
Tin en conte Roger que venia com a profesor d'economiques i no com a politic. Tot i que les preguntes com la teua i la dels atres anaren per ahí. Per cert el millor les preguntes i les respostes.
Roger, tinc un amic a Galicia que ha esta secretari d'organitzzació del Psoe a Galicia de jove, i a gener d'aquest any estiguerem a Vigo junts. En un momento parlarem d'economia, de política tot el temps dels tres diez que estiguerem junts , i jo li parlava dels comportament ètics a l'econmia, de Felber i de Vicens Navarro. Ells desconeixia aquestos economistas i les seues especialitats. Avui ben situat, del grup que auparen i participa en Zapatero, em demanava abans d'entrar a una reunió que li enviara per SMS, encara el guarde, els noms i una ressenya de Navarro i Felber. A la reunió amb els col·legues socialistes de Galicia apunta un canvi de discurs economic al partit i li respeongueren..." No es nuestro modelo, ni los contemplamos. Nosotros tenemos que salvar la situación actual de la banca..." Com he dic. Tu, Roger, saps perfectament quin es el paper del socialdemocracia. Vicent Soler es presentaba com a postmarxista, però els discursos no arriben nio a ser la meitat quan han de decidir acompanyant els que manen realment de l'economia. A Espanya, un banc i una eléctrica.
M'ha agradat llegar-te. Ja que parlar.ne no en tenim tant de tamps.
Bé per les Rutes que ens obrin aquestes reflexions.
Publica un comentari a l'entrada