Les Rutes de la Xara: “Del mite de la transició al mite de la transició pendent”

Ahir dimarts va tindre lloc la tercera conferència del cicle “Del mite de la transició al mite de la transició pendent” que donava el professor de Dret Constitucional  i Ciència Política de la Universitat de València, Carlos Flores Juberia.

 Començava amb una cita de Leopoldo Calvo Sotelo, on presentava la transició com un èxit rotund i brillant, i una solució que es dona a molts països europeus i d’altres continents que accediren a la democràcia. Una transició  que semblava metòdica, sostinguda i multifacètica, i que havia estat la solució a dos segles d’història per ser milagrosament pacífica, profondament transformadora, altament consensuada i exquisidament democràtica. Amb les seues  contres, una per a la dreta:  volien trencar Espanya; i l’altra a l’esquerra: la transició no ha canviat res,  ni la monarquia, ni el capitalisme, ni la influència de l’església.Estaven i esta presents encara. 

Continuava el professor Flores, nomenant que s’ha erosionat als darrers anys. Causes? Esmentava el model bipartidista, l’impossibilitat de consensos, el creixement dels partits marginals, algunes institucions com la monarquia, el parlament, la justícia, el govern i les comunitats autònomes.

Tot qüestionat per una esquerra que no ha acceptat la política de reconciliació nacional, la integració europea, aprofitar-se de la crisi econòmica, i clar el pas del temps. Molts joves no coneixen l’esforç de certes generacions.

A Espanya, segons el professor Flores, no li cal cap segona transició, com ha anunciat Aznar o Felipe González, entre d’altres. No en el sentit que la dreta ho entén:  la restricció dels drets laborals i la recentralització o canviar l’estat de les autonomies. Per part de l’esquerra ho  entenen com eixamplar la participació ciutadana, incrementar les despeses publiques en la partida social, o eliminar algunes institucions del franquisme com la Monarquia i el Tribunal Constitucional.

Què proposa el polèmic doctor Flores? Que canviem els mecanismes de participació, el Senat encaixant-lo millor i el sistema autonòmic.  I quines qüestions no: la forma d’Estat, tot i voler que mane ja el Princep perquè  el rei  no pot donar més, la forma de govern parlamentari, el sistema electoral que no tocaria res perquè continuaren manant sols dos partits, i l’economia social de mercat i que cada un dels dos partits, que ell diu, manaren orientant  com vulguera el perfil de més capitalista o social. 

Acabava amb una frase de Lamo d’Espinosa, que haguera proposat ell com a President d’una possible, per ell no volguda República “ ...El que necessitem és un segon consens, un nou enteniment entre els dos únics partits responsables del projecte secular d’Espanya”.

El torn obertes de preguntes, totes discrepant amb el conferenciant, centrades en qui té la soberania i el paper de la realitat constitucional, que dóna poca flexibilitat a la ciutadania. Alguns exemples que ofengueren al públic i dels quals el professor Flores molt correctament demanà perdó. En fi, una certa provocació molt estructurada en una conferència que serà recordada per jacobina i immovilista pels assistents. 

A tot estirar el professor Carlos Flores Juberia és el consul de Macedònia, un  país que acaba de separar-se de la Gran Sèrbia.  Per a no perdre’s una conferència com aquesta i tindre les orelles ben obertes com diria San Anastasi amb la seua controvèrsia amb els arrians per allà l’any 350 “escoltar per a saber-nos defendre”. El títol de la conferència ja ho suggeria . ¿Veritat Eladi ??

-