Diversitat és una paraula políticament correcta i la reclama alguna gent quan vol ser respectat per una estructura o entitat consolidda. Segons qui la diga és una resposta a una certa opressió. Segons qui la escriga té sentit o té un “sensesentit”, que eixe és el cas quan l’oposició de Tavernes l’usa en referència als actes culturals o a les actuacions dels grups locals, i o d’artistes en la nostra llengua.
Gent de l’oposició local - calculem que no seran tots ni totes- demanen diversitat diuen que només actuen gent del nostre poble valencià i ho fan inclús massa vegades. Diu que ho entenen per l’austeritat que estem patint, però no els impedeix demanar que ens gastem més en gent de fora argüint eixa diversitat. I acusen de nacionalistes com si ells foren de Plutó.
També demanen diversitat els cantants valencians premiats als OVIDIS d’engunay. Cap d’ells i tenim allí una cantant de Simat ha eixit en Televisió Valenciana, que recordem la paguem tots i totes, també els valenciano parlants. Això ens dona per a recordar quants diners ens ha costat el senyor Julio Iglesias que canta en la seua diversitat, la demanda del PP. El de Miami ens ha deixat en la ruïna als valencians i segueix anant a Gandia.
Els nostres cantants actuen més d’una vegada perquè fóra no hi ha diversitat, no els criden, no els contracten. I així comprenem que no seran mai coneguts i no actuaran mai a la Televisió Espanyola, encara que això sí allí els nomenen fins i tot més que a la Valenciana, la que paguem els valencians, els valenciano parlants també.
Paraules i notes de premsa com les de l’oposició, demanant una diversitat en la qual no creuen i sense mesura del que volen dir, sense cap gest comprensiu, sinó més bé ofensiu a certa cultura pròpia, fan que certs nacionalistes moderats de nacions petites demanen un gir cap a la no dependència de gent amb les idees que aporten en les seues manifestacions.
Damunt, la proposta no seria de rebut, quan no els hem vist participant en els actes diversos – dins de la diversitat- organitzats des de la regidoria de cultura. Allí podíem debatre, dir i desdir estant presents en els motivadors temes de debat. Fins i tot els organitzats per la CasaCalba.
Ens agradaria que prengueren nota en la seua agenda, senyors Vidal com a representant i veu d’eixa oposició, que el nostre nacionalisme ni és arrogant ni curt de gambals, com ho és la seua proposta de “Panem et circenses”.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada