Un amic em va dir: “Però no em negaràs que al País Valencià es malbaraten els diners públics”. Efectivament, jo també tinc eixa impressió quan pense en el saqueig de diners públics per part d’Emarsa en la depuradora de Pinedo, o en la xarxa de corrupció destapada pel cas Gürtel, o en la visita multimilionària del papa a València, o en l’aeroport sense avions de Castelló o en tants altres negocis que preferisc no recordar perquè, sincerament, jo també sent vergonya.
La meua curiositat em va conduir de nou a les dades contingudes en l’informe de l'IVIE sobre les diferències territorials del sector públic, recentment publicat per la Fundació BBVA. L’estudi cobreix el període 2000-2008, anys en què ja s’havia completat el procés de descentralització i per als quals existeixen dades liquidades homogènies dels pressupostos de totes les administracions. Amb eixa informació podem analitzar la situació de la Comunitat Valenciana comparant-la amb la del conjunt de comunitats autònomes des de diferents punts de vista.
Des de la perspectiva de la classificació funcional, observem com els valencians patim una menor despesa per càpita en qualsevol de les partides considerades: educació, salut, protecció social, transport i comunicacions i resta de funcions. En totes ens trobem per davall de la mitjana espanyola, determinada pel 100% en el següent quadre:
Classificació funcional de les despeses del sector públic. Mitjana 2000-2008. Euros constants de 2008 per càpita.
| A Espanya | A la Comunitat Valenciana | ||
| Educació | 991 | 921 | 92,9% |
| Salut | 1.252 | 1.188 | 94,9% |
| Protecció social | 2.979 | 2.562 | 86,0% |
| Transport i comunicacions | 503 | 371 | 73,8% |
| Resta de funcions | 3.129 | 2.739 | 87,5% |
| Total funcions | 8.854 | 7.781 | 87,9% |
El mateix exercici comparatiu el podem realitzar també a partir de la classificació econòmico-pressupostària, i el resultat torna a ser el mateix: menor despesa per càpita en remuneracions d’assalariats, en inversió pública, en consum intermedi o en transferències.
Classificació econòmico-pressupostària de les despeses del sector públic. Mitjana 2000-2008. Euros constants de 2008 per càpita.
| A Espanya | A la Comunitat Valenciana | ||
| Remuneració d'assalariats | 2.312 | 2.019 | 87,3% |
| Formació bruta de capital | 817 | 694 | 84,9% |
| Consum intermedi i altres despeses | 1.587 | 1.314 | 82,8% |
| Transferències | 4.139 | 3.754 | 90,7% |
| Total capítols | 8.854 | 7.781 | 87,9% |
Les dades anteriors es refereixen al conjunt del sector públic, que inclou administracions centrals, comunitat autònoma i corporacions locals. Així que m’he trobat en la necessitat de veure què passa quan classifiquem la despesa per nivells administratius. I de nou dóna el mateix resultat: també totes les administracions públiques destinen menys recursos per càpita a la Comunitat Valenciana.
Classificació administrativa de les despeses del sector públic. Mitjana 2002*-2008. Euros constants de 2008 per càpita.
| A Espanya | A la Comunitat Valenciana | ||
| Administracions centrals | 4.665 | 4.077 | 87,4% |
| Comunitats autònomes | 3.181 | 2.596 | 81,6% |
| Corporacions locals | 1.204 | 1.059 | 88,0% |
| Total sector públic | 9.050 | 7.732 | 85,4% |
(*) En aquest quadre el període considerat és 2002-2008 perquè la distribució de les competències en 2000-2001 no és homogènia.
En definitiva, ho mirem com ho mirem, el sector públic destina sistemàticament una menor quantitat de recursos per càpita en el territori valencià.
Aleshores un altre amic em va fer el següent raonament: “Això és bo, significa que és un sector públic més eficient per a prestar els seus serveis o que és més auster..., i això és positiu, veritat?” (els amics sempre plantejant dubtes). És a dir, ell m’argumenta que podria donar-se el cas de gaudir d’uns bons serveis públics malgrat una menor despesa per càpita, tot gràcies a una major eficiència en la prestació dels serveis.
Sincerament, a mi també m’agradaria que fóra així, però em sembla que els valencians tenim molts exemples de serveis públics de “prestació millorable” (estudiants en barracons, baixos rendiments acadèmics, elevada espera en atenció primària sanitària, llargues llistes d’espera en els hospitals, etc.), i al mateix temps també tenim exemples de recursos públics amb un destí dubtós (Emarsa, Gürtel, papa, AeroCas, etc.).
Res fa pensar que el balafiament siga ací menor que en altres llocs. Per tant, si es gasta poc i damunt també es malbarata, implica que els valencians rebem unes menors dotacions de serveis públics i unes menors prestacions socials, entre altres coses. Llavors trobe justificat que el valencià corrent tinga motius per a queixar-se.
-
6 comentaris:
Queixarse servix de poc , votar a més valencians, del partit que siga pero que eu tinguen claret de on son i a qui tenen que defendre, eixa es la solució.
Molt bona reflexió, i amb arguments rotunds. Alguns deurien pensar dues o tres vegades abans de votar. Tenim una quadrilla d'irresponsables a la generalitat, i dia a dia ho podem comprovar a les noticies. Tal volta allà el 2020 les perspectives siguen més bones per a tirar fora tota aquesta gent.
Per ampliar coneixements sobre el tema cal que mireu les balances fiscals:
http://bp3.blogger.com/_5-knbltzk-I/SH6DT6zkj6I/AAAAAAAAAh0/v3CjvFDSapU/s1600/balan%C3%A7a+fiscal.jpg
Després de Balears i Catalunya som els que més paguem, Madrid no compta ja que és qui reb els duros de tot l'estat.
Quan copieu un article, el mínim que podríeu fer és citar la font original:
http://www.fundacionexe.org/web/article/176
No hi hagut mala fe per banda nostra ni desig d'apropiar-nos de res. Com pots comprovar, citem sempre la font de la qual ens fem servir si no és producció nostra.
De tota manera en el cas que ens ocupa, l'autor ens va enviar el següent correu electrònic:
Vicent Cucarella
vicentxxxxxxxxxx@gmail.com
(DISSIMULEM EL CORREU)
12 de desembre (Fa 3 dies)
Bon dia, amics
Ho mirem com ho mirem, el sector públic destina sistemàticament una menor quantitat de recursos per càpita en el territori valencià. En el següent enllaç ho argumente d'una manera breu i senzilla (i amb pocs números per tal que ningú no es queixe).
http://www.fundacionexe.org/web/article/176
Espere que vos servisca.
Suposem que eixe "vos servisca" vol dir que el podem usar en el nostre blog i que ens facilita la pagina per poder-lo prendre d'allí, potser per a ell més fácil que copiar-lo i enviar-nos-el.
I l'agafem i citem l'autor. Pensem que la voluntat de no apropiar-nos de res queda palesa. Ara si l'autor considera que el devem eliminar, ens ho diu i l'eliminem de seguida amb les nostres disculpes pel mal entés.
Vos vaig enviar l'enllaç perquè vaig considerar que podia interessar-vos, com faig sempre entre un determinat cercle d'amics i coneguts.
Coincidisc amb el comentari que ja vos ha fet jortola, i que resulta molt semblant al que també vos he fet jo directament al vostre correu. En ell no sols faig referència a aquest tema, sinó també al fet de que hageu tallat la primera frase del text original, que és la que dóna peu a la resta de l'article.
No obstant tot això, m'alegre igualment de que hageu considerat interessant el tema del meu escrit i vos anime a col·laborar i ser respectuosos amb blogs com el de la Fundació Nexe, font de l'article original.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada