La secció cultural del Festivern ha projectat a la Casa de la Cultura el documental “Una llengua que camina”, un acte presentat per Pilar Altur, regidora d’Educació i Josep LLàcer, regidor responsable de promoció del valencià.
El documental està coproduït per VilaWeb i TV3, fa balanç de vint-i-cinc anys d'ensenyament en la nostra llengua al País Valencià a partir de la història de cinc personatges.Ha estat dirigit per Amanda Gascó i Xavi Sarrià, un dels protagonistes del film, a més del president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, i de representants de les empreses coproductores, VilaWeb i TV3 (vídeo).
“Una llengua que camina” narra les vivències de cinc personatges: Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas; Diego Gómez, mestre i ex-president d'Escola Valenciana; Mar Iglesias, professora de periodisme de la Universitat d'Alacant; Dariana Groza, romanesa catalanoparlant; i Gerard Pitarch, dermatòleg a la Plana Alta i que porta les filles a les línies d'ensenyament en català.
El documental fa balanç d'un quart de segle d'ensenyament en la nostra llengua al País Valencià, en un moment de greus atacs al català. El punt de partença és la Festa pel Valencià, celebrada el 9 d'octubre de 2010 a València, que cloïa les celebracions dels vint-i-cinc anys de Trobades d'Escoles en Valencià. Aquestes Trobades d'estima per la llengua, les porta a terme, des de fa un quart de segle, Escola Valenciana.
En acabar la projecció, i al llarg del debat s’ha parlat de la necessitat de fer un dibuix d'una part del nostre país, eixe que és sovint invisible en alguns punts del nostre territori i que és un gran desconegut per a amples zones on es parla la mateixa llengua.
També s’ha parlat dels moviments cívics de defensa de la llengua i en concret d'Escola Valenciana, una entitat que ha treballat per la dignificació de la nostra llengua, fent una tasca que mai no han fet els responsables polítics.
El document, com deia Sarrià, calia perquè es veiés que hi ha una generació de valencians educats en la nostra llengua i que són els que ara transformen el País Valencià des de baix i hi aporten normalitat.
El documental mostra com ha estat l'ensenyament i la perseverança dels moviments cívics qui ha aconseguit que es mantinga la flama de l’ensenyament en les escoles i instituts i eixa implantació no és òptima perquè el govern autonòmic l’entrebanca contínuament.
El que resulta més paradoxal és que un documental com aquest no es puga veure al País Valencià a través de la televisió pública valenciana.
-
8 comentaris:
Esperem que com digué Llacer i Pilar es monte el voluntariat per ensenyar a parlar el valencià. I pel Festivern.
¿País Valencià? ¿ fet per la TV3? si que es parlaría de valenciá, sí, segur, però el del nord.
Amics i maigues de Compromis de Tavernes i la Valldigna, dir-vos que no podré estar esta nit amb el sopar del Bloc de Tavernes ja que em trobe de vitge fóra, però tingueu clar que estaré present ja que us tinc a vosaltres la millor gent que es puga trobar. Una salutació i la seguretat que serà un gran sopar per la companyia. Així com espere que la joventut ho passe molt bé en el Festivern. Us necessitem a tants per fer un País Valencià lliure de tantes coses negatives que hem de borrar, i el millor per esborrar-ho són actes com els que organitza el Bloc de Tavernes. Bon any 2012. El vostre diputat a Corts
Anònim de les 8:51, perquè parles de coses a les quals no vas assistir i no tens idea de quin acte es va fer?
Es va parlar de valencià, del nostre, del del País Valencià, Regne, Regió, Comunitat dis-li com vulgues, del valencià que es parla a Castelló, Alacant i València.
Pensem que ho deixem ben clar en la noticia quan diguem eixes cinc persones que eres les protagonistes del documental i del que es va parlar en el debat.
Considere que la denominació de "Pais Valencia" no es massa correcta, a més, té massa connotacions esquerreres, lo qual va en contra de la unió de les gents. Per altra banda lo de "Comunitat Valenciana" la veig mes be sosa, aburrida, insustancial.
Ja que Valencia ha sigut sempre un "regne de taifes" per dir-ho d´alguna manera i que cadascú fa lo que li rota, crec que seria millor denominarla d´altra manera com per exemple "Republica independent dels pobles Valencians" o inclús siguent més valencianista, `podriem anomenar-la "Valenciastàn", que sona mes a país bàltic,els quals son aguerrits i durs, sempre barallant-se com nosaltres.
Inclus tambe, podria anomenar-se "Nació Valenciana", al igual que els pobles indis d´America del Nord, com per exemple la "Nació Sioux" o la "Nació Xeyenne"
En la taula de filologia valenciana si es parlá de valenciá, la promovía la AVL, sense entrar en debats polítics : la llengua es una, no eu podem negar, amb diversitats, però per no ferir sensibilitats, donat que a València la regula un organ autónom del catalá que es diu Academia Valenciana de la llengua, i que al estatut es denomina llengua valenciana, digem-li així al igual que al portugués no li se diu gallego o galego-portugués i tots contents : No mirem d' on ve si no on va, o malament anem. No vos pareix?
exseccionista sembla que no vas estar ahir a la projecció.
Ahir no es va parlar de política i ho ha explicat La Cotorra en la noticia i en el comentari que ha fet.
Ahir, com diu es va parlar del valencià i de la seua situació, i de les experiències i vivencies de cinc persones que abans no però ara han trobat en el valencià un motiu d'arrelament al seu poble, a la seua cultura i a la seua societat.
No va hi haver cap debat política ahir sense que això no vulga dir que si que es va comentar que els poders polític hi posen poc interés, cosa que es tan certa com que la lluna gira al voltant de la terra.
Tens raó en lo dels poders públics, sols hi que eixir per ahí i anar a quasevol administració, no mes lluny Gandia, per a tindre que parlar en castellá.I en Alacant ni eu intentes.
Si havera sabut de dita projecció segur haguera anat, m'agrada sentir i que no meu conten, concloure per mi mateix, per açò he deixat de ser sececioniste, per escoltar i decidir per mi mateix.
Ens vorem altra vegada si m'assabente .
Publica un comentari a l'entrada