La Casa de la Cultura de Tavernes va omplir-se per escoltar les cançons que desgranaren els alcoians Arthur Caravan i el xativí Feliu Ventura amb ocasió de la presentació dels seus darrers discs. L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Tavernes dins de la programació estable de la Casa de la Cultura, servia d’entrada als recitals del Festivern que començaven ahir mateix per la nit, només acabar els recitals.
Gent jove, gent major, gent que es va implicar amb els seus aplaudiments al llarg de les vora tres hores que durava l’espectacle. Entre els assistents l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, regidors del consistori, el diputat de Compromís, Enric Morera, i el representant de Compromis en el Consell d’Administració de RTVV, Rafa Xambó.
Comença l’actuació Arthur Caravan que arribava a Tavernes com a un grup desconegut del gran públic a pesar de l'èxit de crítica i públic aconseguit amb el seu primer àlbum. Ahir Arthtur Caravan ens va impressionar en presentar un espectacle únic per oferir-nos les cançons del seu “Si t'arriba el dematí”, un recorregut on els alcoians repassen la la història de la música en valencià i fan la seua versió particular de “clàssics” dels anys 70 i 80 com Remigi Palmero, Bustamante, Ovidi Montllor, Pep Laguarda i la Tapineria o Raimon fins arribar als actuals Hugo Mas, Sénior i el Cor Brutal, Obrint Pas o Orxata Sound System. Senzillament genials i sobre tot amb una cosa molt bona: no desmeréixer en res a les versions el producte original, que va quedar modernitzat i actualitzat.
El cantautor Feliu Ventura, de Xàtiva, com aquell que diu veí nostre, presentava el seu disc “Música i lletra”. Un àlbum com se sol dir “cuinat a foc lent i ple de cançons meravelloses” que ens arribava dos anys després del seu primer, que ja va ser un nou alé de qualitat dins del panorama musical valencià, i en especial de la cançó d’autor.
I això és el que ens va oferir Feliu Ventura: cançó intimista, amb tocs lírics i on el sentiment i la visió íntima davant problemes i fets quotidians suraven, sense oblidar en algunes la critica àcida i mordaç a situacions actuals.
Acompanyat del guitarrista Borja Penalba, Feliu Ventura va demostrar que no es cap promesa sino una realitat, i ho demostrava contínuament amb el saber estar en l’escenari i en marcar el “tempo” del concert, fent més agradables les per si mateix ja agradables cançons, de manera que a tots ens va semblar cosa de minuts l’actuació.
Aplaudiments finals del públic posat dempeus per reconéixer la tasca de l’autor i se’ns va quedar una pregunta sense poder-la respondre, almenys ahir: ¿Com hauria resultat el concert amb un acompanyament musical ample i arranjaments instrumentals per a l’ocasió? Potser reviuríem alguns dels concerts del mític Llach, amb el qual li trobarem molts punts comuns tant en la música com en les lletres de les cançons.
Un èxit i un encert de l’Ajuntament valler en programar els concerts.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada