Se’n recordeu de tots aquells moviments, vagues, concentracions… del professorat contra l'ordre? En resum, un bon enrenou promogut pel conseller d’Educació, Font de Mora, del PP, en implantar la EpC en anglés.Doncs bé, dos anys després els tribunals donen la raó al col•lectiu i sindicats de professors. Quant de temps perdut! Quants esforços llançats a perdre, que s’hagueren pogut dedicat a millorar el sistema educatiu valencià! Etc… etc.
La sentencia de l'Alt Tribunal desestima el recurs de cassació presentat per l'advocada de la Generalitat contra la sentència de la secció segona de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV ), que el 2009 va decidir deixar sense efecte alguns articles de l'ordre de la Conselleria d'Educació sobre la forma d'impartir EpC. Ara, més de dos anys després, el Suprem rebutja les al·legacions esgrimides pel Govern valencià a qui, a més, imposa el pagament de les costes judicials.
El conflicte es va iniciar arran de la iniciativa del llavors president de la Generalitat Francisco Camps (PP) i de l'exconseller d'Educació, Alejandro Font de Mora (PP) d'impartir l'assignatura d'EpC en llengua anglesa i permetre, a més, aprovar-la a través d'un treball. Això es va denominar “opció B” i diferents organitzacions van considerar una porta oberta a l'objecció.
El recurs interposat per entitats educatives davant del TSJCV els va donar la raó i considerava que l'ordre de la Generalitat contenia una “motivació confusa, contradictòria i incongruent".
La sentencia, entre altres raons, indica també que la famosa “Opció B”, on podien intervindre els pares, vulnerava el contingut del currículum que amb caràcter general per a l'Estat estableix el Reial decret 1631/2006, desenvolupant la Llei orgànica 2 / 2006, com el Decret 112/2007, de 29 de desembre de la Generalitat Valenciana .
-
1 comentari:
Experiments desbrafats i destrellatats que volien fer en contra de tota la comunitat educativa i que, finalment, s'han declarat improcedents. Ara vorem quina altra en mamprenen per assetjar l'ensenyament en la nostra llengua, perquè siga sempre subsidiària de l'altra, amb l'excusa que cal saber idiomes. Sí que cal saber-ne, però començant la casa pels fonaments i no per la teulada, com volia fer-se. I els fonaments per als valencians els tenim en la llengua pròpia: el valencià. De nosaltres depén la supervivència de la nostra identitat com a poble, de la nostra fidelitat lingüística i de la transmissió que fem de la llengua a les generacions futures.
Publica un comentari a l'entrada