El 9 d’Octubre, Dia del País Valencià, ha de ser un dia d’alegria, però també de reivindicació, més ara quan vivim la primera celebració d’una nova etapa, amb un canvi de govern del País Valencià, i on a banda de vore com tornen mesures i posicions de govern que pensàvem oblidades, el més preocupant és la coalició formada pel PP amb l’extrema dreta i no només a la Generalitat sinó a molts pobles.
En aquests primers mesos hem tingut les primeres mostres de les seues polítiques: Vox i el PP destil·len odi contra la llengua, la cultura i la diversitat i exemples en tenim en eliminar el nom de Vicent Torrent de l’auditori; la censura a Borriana de Vox de publicacions en català de la biblioteca municipal; a Nàquera prohibir les banderes LGBT dels edificis públics, voler excloure Alacant de la zona de predomini lingüístic català i per últim, eliminar a les comarques castellanoparlants l’ensenyament del valencià, amb la qual cosa deixen analfabets un gran sector de la població en una de les llengües del País, els furten el dret que tenen els alumnes d’estudiar-la, de conèixer-la, d’estimar-la, en definitiva de ser competents també en una de les llengües oficials del País Valencià.
“El 9 d’Octubre” ens recorda els nostres orígens com a poble,
però també ha de ser una diada que reafirme la voluntat de continuar essent un poble
digne, lliure i igualitari, on tot el món tinga cabuda, on sure el respecte per
l’altre, sense valencianofòbia, on hi haja igualtat i drets lingüístics.
El 9 d’Octubre ha de ser una diada de reivindicació, i la primera reivindicació ha de ser la nostra llengua, el major símbol de la nostra identitat com a poble. Tenim una llengua pròpia en perill per la pressió constants de mitjans de comunicació i el poc ús que en fan els dirigents polítics, amb la qual cosa perd prestigi social i ara, damunt, ens trobem amb un govern que, diguen el que diguen i parlem de fets, va directament en la seua contra, en camí de l’aniquilació. La realitat és la que és i prou: Per a ells nomes val el castellà, i emboliquen amb titulacions no reconegudes i allunyades de la lingüística i la Universitat, donant per vàlides normes acientífiques d’entitats secessionistes com ara Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. L’objectiu el tenen clar: anihilar el valencià del carrer i de la vida pública.
El 9 d’Octubre hem de reivindicar també un finançament just, el que necessita el País Valencià per dur endavant polítiques socials, laborals i econòmiques, per millorar la nostra sanitat i el nostre ensenyament, per millorar les nostres comunicacions, entre tantes altre coses. Portem molts anys d’espoli dels nostres recursos, que van a Madrid i no ens tornen en la mesura que ens cal de manera que fa dècades que som a la cua del finançament.
Són molts anys d’excuses, de que Madrid mire a un altre costat a l’hora d’abordar els problemes del finançament valencià, mentre la manca de finançament fa créixer i créixer el deute. Hem de reivindicar els recursos suficients per viure dignament en la nostra terra, unes majors inversions, la condonació del deute derivat de dècades d’estar els últims de l’estat en el finançament, en definitiva volem ser els amos dels nostres recursos o com se sol dir volem les claus de la caixa.
El 9 d’Octubre ham de reivindicar el Dret Civil Valencià, hem de fer costat als 523 Ajuntaments (entre ells Tavernes) que han recolzat la moció per recuperar-lo, mentre els governs a Madrid donen llargues i excuses per no debatre-ho en el Congrés, on porta vora 3 anys paralitzat.
Hem de reivindicar que el Dret Civil Valencià tinga vigència legal com la tenen els drets civils propis en altres autonomies, i per això hem de lluitar per recuperar la competència legislativa civil per tal que les Corts Valencianes aproven normes civils de dret de família (custòdia compartida, unions de fet o règim econòmic matrimonial), o millores successòries (per a limitar les legítimes, o incorporar noves causes de desheretament, o el testament mancomunat i per a garantir la pervivència de les empreses familiars o explotacions agràries, entre altres
Fa 41 anys que es va aprovar l’Estatut valencià. Hem avançat però cal continuar aprofundint en el nostre autogovern, assumir noves responsabilitats i competències (sobre les costes valencianes, els tren de rodalies...) . Un 9 d’Octubre de festa i alegria? Clar que sí, però també un dia per a reivindicar, per a treballar per un País Valencià més just, més igualitari, més digne i més lliure.
Bon dia del País Valencià a totes i tots!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada