Llegim en el “Periódico de aquí” un article en castellà d'Eva Palomares, la portaveu del PP de Tavernes amb el títol “Amnistia NO” que ho diu tot. Res de nou sota el sol després de la moció que el PP va presentar al passat ple, i rebutjada amb els vots PSOE-Compromís-EU.
La portaveu del PP recorda l'amnistia del 1977 que considera va ser necessària per a “la reconciliación nacional” i afirma que “fue uno de los instrumentos con los que se puso punto final a la represión que sufrió una parte de la sociedad española”. Això sí, no esmenta a qui va beneficiar ni qui foren els repressors-autors dels delictes i quin sector de la societat espanyola va ser la reprimida. L'amnistia va oblidar delictes de sang, tortures i presó, considerats polítics, realitzats durant la Dictadura franquista pels agents i forces del règim. Acaba el paràgraf amb “hoy afortunadamente no se da esa situación de excepcionalidad”.
Val a dir que un informe del Consell d'Europa demana a Espanya alliberar els presos polítics catalans i a retirar els càrrecs d'extradició contra els exiliats. La Comissió Jurídica i de Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa admet que les i els líders independentistes que foren empresonats eren presos i preses polítiques i convidava a España a reformar els delictes de rebel·lió i sedició del Codi Penal, a més de reconèixer que l'1 d'octubre no va haver-hi violència per part de la ciutadania.
No som qui nosaltres per a qualificar si la situació de l'1 Octubre a Catalunya va ser o no excepcional, però tots sabem que va ser una de les conseqüències d’un fet excepcional i que només ha patit Catalunya: la mutilació del seu Estatut de Autonomia pel TC, després del recurs del PP que va esperar alguns anys per a presentar-lo, fins a haver-hi majoria conservadora al TC, i primer havia mogut l'opinió pública en contra - com ara amb l'amnistia- amb una recollida de firmes a nivell estatal. De fet, Catalunya és l'única autonomia que no disposa d'un estatut tal com va ser votat pel poble.
Afirma la portaveu del PP que l'amnistia “rompe la igualdad para forzar la desigualdad interessada de unos pocos” i després “unos españoles quedan por encima de otros por motivos caprichosos que nada tienen que ver con la igualdad”.
Recordem a Eva Palomares que, no va ser la del 1977 l'única amnistia: Hem tingut tres amnisties fiscals, que “van perdonar” el compliment de les obligacions amb Hisenda a aquells que “van oblidar” fer-lo en el seu moment. Una en 1984, que va traure a la llum diners negres per comprar pagarés públics, una altra en 1991, que va facilitar comprar deute públic a un interès del 2% amb els diners evadits i, una tercera, en el 2012 com a “declaració tributària especial” que va aflorar diners negres als quals se’ls va imposar la taxa del 10%, molt inferior a la que corresponia pagar els defraudadors.
Les grans fortunes i grans capitals es van beneficiar, mentre qualsevol “españolito” si s'equivoca en la declaració a Hisenda és sancionat i, fins i tot, paga interessos. Però igual la diferència de tracte i consideració la portaveu del PP no la considerarà com a una ruptura de la igualtat , menys encara que uns espanyols estiguen per damunt d'uns altres, ni tampoc que siga un greuge comparatiu amb els vallers i valleres.
Què n’opina Eva Palomares de les amnisties fiscals que ella no ha esmentat? Què en pensa del premi a rics i estafadors a l’estat, que no van pagar impostos quan corresponia i amb l'amnistia fiscal van blanquejar diner negre?
I ja veu que deixem de costat casos com el del rei emèrit, o els assumptes judicials de Barcenas, la M.Rajoy, o com Cospedal o Santamaria queden fora de tots els temes judicials derivats de les clavegueres de l'Estat o la corrupció... I després que vosté diga que unos españoles quedan por encima de otros por motivos caprichosos que nada tienen que ver con la igualdad.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada