La unitat de l’espanyol o castellà (el que es parla a Espanya, Argentina,
Mèxic o en qualsevol altra nació) és acceptat per tothom, és una obvietat. Una altra obvietat,
avalada per totes les universitats i per desenes i desenes de sentències
judicials, fins i tot pel Suprem, és qüestionada , d’una manera irracional pel
PP, i és capaç d’afirmar que la llengua que parlem a Vila-real, Manresa,
Ordino, Binèfar, Maó o l’Alguer no és la mateixa.
El PP valencià amb la Sra. Bonig al capdavant ha emprès una
nova creuada (després de la ridícula proposició del PP que l’origen del valencià està en l’iber) per
defensar que el valencià i el català són llengües diferents.
La Sra. Bonig va assistir al XVIII congrés del PP del 10,11
i 12 de febrer com a màxima dirigent en el País Valencià. I ara torna a fer el
ridícul, una vegada més, ja que el congrés del PP consagra la unitat de la
nostra llengua, parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
La ponència: “Educación, innovación y cultura” afirma en un dels punts el següent: “El catalán, el gallego y el vasco son una muestra de la pluralidad que ha sido clave en el éxito reciente de España como modelo de convivencia abierto, diverso e integrador”.
La ponència: “Educación, innovación y cultura” afirma en un dels punts el següent: “El catalán, el gallego y el vasco son una muestra de la pluralidad que ha sido clave en el éxito reciente de España como modelo de convivencia abierto, diverso e integrador”.
I el valencià Sra. Bonig? Com és que la ponència del PP no
reconeix el valencià com a llengua diferent?. I damunt eixe text reconeixia implícita i explícitament que a
l’Estat espanyol, a banda del castellà, hi ha tres llengües més: basc, català i
gallec. Encara que a la Sra. Bonig no li agrade, no es reconeix
el valencià com a llengua diferenciada del català.
Ara la Sra. Bonig ja
té un enemic més a qui enfrontar-se. Fins ara ella li negava la raó a la
Universitat quan afirma la unitat de la nostra llengua. Tampoc li donava
la raó a l’AVL, ni a la Real Academia
Española quan reconeixen la unitat en
els seus diccionaris. I ara, té un
altre enemic en la ponència del seu partit. Realment ¿no serà que la Sra.
Bonig i els seus companys valencians del PP estan equivocats, que no tenen la
raó?
Per molt que la Sra. Bonig (a qui per cert li aniria bé un curs sobre llengua) i els seus companys valencians de partit s’obstinen en negar la unitat de la nostra llengua reconeguda per tot el món acadèmic i universitari, no podran destruir -la.
I si no, que viatgen, que passen uns dies a Berga o a Tortosa, a Sabadell o Esterri d’Àneu, a Maó o Valldemosa, i voran com entenen els ciutadans d’aquestes ciutats catalanes i de les Illes sense necessitat de diccionaris. I això d’entendre el català (ella que nega la unitat de la nostra llengua) no serà cap miracle de Sant Vicent Ferrer sinó la conseqüència lògica d'un fet evident: és la mateixa llengua.
Per molt que la Sra. Bonig (a qui per cert li aniria bé un curs sobre llengua) i els seus companys valencians de partit s’obstinen en negar la unitat de la nostra llengua reconeguda per tot el món acadèmic i universitari, no podran destruir -la.
I si no, que viatgen, que passen uns dies a Berga o a Tortosa, a Sabadell o Esterri d’Àneu, a Maó o Valldemosa, i voran com entenen els ciutadans d’aquestes ciutats catalanes i de les Illes sense necessitat de diccionaris. I això d’entendre el català (ella que nega la unitat de la nostra llengua) no serà cap miracle de Sant Vicent Ferrer sinó la conseqüència lògica d'un fet evident: és la mateixa llengua.
Basat en un text de Josep Miquel Bausset publicat en La Veu del PV
4 comentaris:
El PP de la província de València va presentar una esmena per rectificar-ho i va ser acceptada en la ponència d'educació i per tant al congrés. Podeu consultar les notícies que hi han del tema.
Per què escriviu en català si no són igual?
Són les conseqüències de mirar sols cap a Madrid i no preocupar-se de la realitat que els envolta. Sols fa falta passejar una mica pel nord de Castelló, Vinaròs posem pel cas, després de passar el matí escoltant i xarrant amb la gent agafes el cotxe condueixes 6 minuts cap al nord, arribes a Alcanar i, oh sorpresa, parlen exactament igual!!! Però per als senyors i senyores del PP són 2 llengües diferents i dos cultures diferents. Oh my god!! És con dir que Tavernes i Simat parlen dos llengües diferents i tenen dos cultures diferents... Bé, sí, ells són més d'estiuar a Pla dels Corrals i nosaltres a la platja.
I no solament això. Podem fer un repàs a la literatura legislativa sobre el tema i al tan “manit” Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana –que ha tingut diverses reformes des del 1984, l’última feta el 2006 pel PP amb majoria absoluta a les Corts.
Títol I – Article 6é
Són interessant el punt 1 i el 8 perquè els altres 6 el PP i les diferents forces de l’Estat que transiten per les nostres terres se’ls solen passar pel forro.
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
Dues consideracions sobre aquest punt:
a) No exclou que la llengua puga ser pròpia d’algun altre territori fora de la Comunitat Valenciana. (Catalunya, Illes Balears...)
b) Tampoc exclou que la llengua en altres territoris puga rebre una altra denominació. (Català)
En aquest sentit hi ha diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia i Tribunal Constitucional de l’Estat Espanyol.
STC 75/1997 del 21 d’abril: que fa referència a si "la denominación "lengua valenciana" empleada por el Estatuto de autonomía de la Comunidad tiene un carácter excluyente e impide el uso de cualesquiera otras"., en referència a la de "lengua catalana" arriben a la conclusió que no és excloent.
STS 873/2006 del 28 d’abril: "Solo el empecinamiento en la ignorancia y rechazo de los criterios científicos que avalan la unidad lingüística, se manifiesta como exclusiva razón del mantenimiento de la posición contraria por parte de la Generalitat, máxime cuando existen reiterados pronunciamientos jurisdiccionales que desautorizan tales argumentos, lo que fuerza a este Tribunal a recordar que una de las más elementales exigencias del Estado de Derecho que consagra nuestro texto constitucional, es la del imperativo cumplimiento de las decisiones jurisdiccionales, especialmente por parte de los poderes públicos, que deben servir con objetividad los intereses generales"
STS 1108/2011 del 4 de març: “la lengua en esta Comunidad, denominada ficialmente "valenciana" en su Estatuto de Autonomía, y en el ámbito académico "catalana”
I si voleu més informació:
http://www.laveupv.com/noticia/7503/un-advocat-presenta-en-el-cjc-46-sentencies-que-demostren-la-unitat-de-la-llengua
8. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià.
Sobre aquest punt cal recordar que va ser creada el 16 de setembre de 1998 i constituïda el 23 de juliol de 2001 pel govern d’Eduardo Zaplana (president des del 1995 al 2002) i, com diu el punt 8, redactat pel govern del PP el 2006 amb Francisco Camps de president, és la màxima institució normativa de la llengua. Si busquem al diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el terme “valencià” ens trobem amb açò:
1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de la ciutat de València o de la Comunitat Valenciana.
2. m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català.
Més clar aigua.
Per tant, i sense entrar a parlar d’institucions científiques com l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana o el Departament de Filologia Catalana de la UV o la definició que fa la RAE del terme “lengua Valenciana” –que poden ser considerats element “catalanistes”-i simplement amb l’Estatut d’autonomia plantejat i redactat pels diferents governs del PP –juntament amb les sentències fetes pels Tribunal Superior de Justicia i Tribunal Constituncional de l’Estat Espanyol, hi ha prou per considerar des d’un punt de vista legal la unitat de la llengua.
Publica un comentari a l'entrada