“La Constitució prevaldrà, que ningú ho dubte” va afirmar fa uns dies el rei Felipe VI. I això està molt bé i confiem que a partir d’ara s’acomplesca perquè com ha recordat la vicepresidenta del Govern valencià, Mònica Oltra, fa uns anys que hi ha aspectes de la Constitució que s’incompleixen: “la Constitució garanteix el dret a l'habitatge, al treball, a les persones amb discapacitat a tenir una vida digna, garanteix la igualtat entre homes i dones. M'agrada que diga que la Constitució es complirà perquè fa uns quants anys que s’incompleix”.
La Constitució també contempla la solidaritat entre les autonomies i un finançament just per a totes i això - encara que la vicepresidenta no ens consta que ho haja dit avui, si en moltes altres ocasions - tampoc no s’acompleix en el cas valencià, amb un infrafinançament que ens ha dut a una situación molt greu i on la Generalitat no pot ni atendre les pròpies responsabilitats.
Hi ha una cosa evident: la Constitució tal com està s’ha de complir, però la Constitució es pot canviar, com passa amb totes les lleis que s’acompleixen però es van canviant en el temps. I la política està per canviar la llei. I això ha de passar amb la Constitució, que després de fer un paper fonamental en aquests anys, s’ha d’adaptar a la nova situació i la realitat d’Espanya.
I això mateix ho recordava també Mònica Oltra quan afirmava que “si les Constitucions no s'hagueren canviat mai, les dones seguirien sense poder votar; els xiquets seguirien treballant; i la societat no haguera evolucionat, seríem menys civilitzats”.
Cal seguir avançant. Cal canviar les lleis i la Constitució perquè la situació que hi havia a Espanya en el 1978 no és, ni de lluny, la mateixa que vivim ara en el 2015. Cal canviar-la, transformar-la en una Constitució del segle XXI, que cerque nous espais de convivència, enteniment i de solidaritat, nous punts d’encontre entre els pobles d’Espanya dins d’una Europa que hauria de ser dels pobles, perquè, com desitjava el gran poeta català Salvador Espriu, cal
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
1 comentari:
Per canviar-la hi ha un procediment a la pròpia constitució.
La nostra constitució no es una constitució com l'alemanya que hi ha aspectes que no es poden tocar.
En la nostra constitució es pot canviar tot. Fins i tot els aspectes més fonamentals.
Es pot eliminar la monarquia i constituir una república.
Es pot canviar el tipus d'estat a un estat federal, encara que això no vol dir més autonomia, donat que actualment tenim més autonomia que en molts estats federals.
Es pot inclús qüestionar la integritat territorial i plantejar la independència d'una part del territori.
Ara be. Dit això, en democràcia les formes son importants i per a fer tot això, la pròpia constitució marca un procediment.
Ser demòcrata suposa respectar la llei, per canviar la constitució s'ha de seguir el procediment que marca la pròpia constitució.
S'han de buscar les majories polítiques i ens consens socials que ho facen possible.
Altra cosa es tirar per la travessa i com les lleis no m'agraden no les pense complir.
Això no es de ser demòcrata.
I recordem, encara que pareix que moltes vegades no ens hi volem assabentar, la constitució de 1978 es va votar pels espanyols i es va aprovar per una gran majoria gràcies a les renuncies que tots van tenir que fer.
Crec que no val dir que com jo no estava no la vaig votar i a mi no m'afecta o no em vincula. La constitució dels Estats Units es va signar en el segle XVIII i l'anglesa ni tan sols s'ha redactat mai i no es qüestionen les normes fonamentals per les quals es regeixen les seues societats.
A mi hi ha moltes coses de la nostra constitució que no m'agraden.
Jo no la vaig votar (era massa jove).
Pero la respecte encara que voldria que es donaren majories i consens possible per a poder-la modificar.
Publica un comentari a l'entrada