Ha estat de penal injust (mai més ben dit) i en l'últim minut com se sol dir i mana la tradició a ca Compromís: ahir es va aprovar el pacte entre Compromís i Podemos ( i teòricament altres forces polítiques) per a formar una gran plataforma valenciana en les les eleccions generals del 20D.
El Bloc havia rebutjat al setembre amb un 74% dels vots (1.133 enfront de 399) anar de la mà de Podem, però al final de la partida (la partida es guanya quan s'arregla) es va fer una proposta d'ampliar l'acord a aqueixa gran plataforma amb altres partits, principalment EU, perquè la part de militància esquiva i díscola poguera engolir a Podemos. Es cercava també evitar la crisi interna i el trencament de Compromís davant la resolució "podemista" presa sense fissures al si d'Iniciativa i amb Mònica Oltra al davant.
El Consell Nacional del Bloc del passat dissabte no va tenir una altra solució per a salvar els mobles que presentar a la militància una nova votació, realitzada ahir i on la denominada opció A va aconseguir el 75,6%, una xifra gens menyspreable però que només representa al 30% de la militància. En total, 963 foren sis dels 1.273 vots emesos (el 42% de la militància total), segons els resultats difosos anit.
¿Una garrotada a Morera, Ferri, Marza i Cia? Pensem que sí, encara que no el resultat obtingut no diga això, sinó perquè el factor important d'il·lusionar la militància i fer-la, sobretot, copartípep d'aquesta nova aventura electoral no ha reixit.
El camp de joc tenia ahir alternativa: es negociava amb EU, però aquesta formació es va alçar de la taula en considerar ridícules les ofertes i deixava en fora de joc ( i mai més ben dit) l'esperit de la consulta.
Publica avui la premsa, en concret el Levante-EMV que se li va oferir a EU el cinquè lloc per València, el quart per Alacant i el tercer per Castelló, oferta que va ser considerada com un menyspreu a la formació.
Queden dos dies, fins al 6 en què s'han d'inscriure les coalicions, i tot apunta a negociacions i negociacions contra rellotge. Fer compatibles tants interessos, tants personalismes i que tots se senten a gust amb el resultat final… difícil tasca.
Hi ha el perill de que la gran coalició valenciana (¿també valencianista?) es quede en la suma de Compromís i Podemos, possibilitat que com hem dit va ser rebutjada en referèndum pel Bloc al setembre. L'executiva del Bloc ha d'avalar l'acord i els sectors crítics ja avisaven ahir que sense EU la consulta s'haurà desvirtuat o siga, seria una estafa com sol dir Morera, a qui després de tots aquests avatars darrers, molts el donen com a amortitzat.
Açò sí, els partidaris d'anar amb Podem sempre podran dir que ha estat EU que "no s'ajunta" i per tant la culpa no seria mai de la plataforma en procés de formació.
Al final i com tantes veus han dit i repeteixen: Més Compromís. I per a açò només queda un camí: refondre-ho com a partit, i deixar ja de costat el ser una coalició o una simple marca electoral, com bé denunciava l'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, quan deixava clar que no anava a participar en la consulta.
2 comentaris:
Hui estic de dol pel meu partit.
Hui estic de dol pel meu partit. Estic dolguda, em sent estafada i traïda.
Vaig votar A en el segon referendum, que creia era vinculant, per a no presentar-nos amb Podemos. I aixó que ja em semblava una presa de pèl la formulació de l'opció B, condicionar juntar-se amb Podemos, a tindre un grup valencià pròpi; quan no es pot condicionar lo segón a lo primer, és obvi per a tot el món menys per el Consell, que lo primer és primer i lo segón segón. I que l'ordre dels factors en aquest cas, sí que altera el producte.
He tornat a votar B en el tercer referendum "expres" (perqué l'intercanvi de l'opció contraria al que volia el Consell?). I ho he fet encara que estava convençuda de que les cartes ja estaven marcades. Marcades les cartes, perquè respecte a l'amplia plataforma "valencianista" no es sabia res.
No em dol l'actitud de Mónica Oltra, eixa ja me l'esperava. Em dol la del Consell del meu partit, ser cómplices, per acció u omissió, del xantage de l' Oltra, i posar a la militancia entre l'espasa i la paret. No crec que aixó ens porte a un bon resultat en les eleccions, perquè no es pot vendre una idea en la que no es creu, i la majoria de la militancia no se la creu. Però com diu Jordi sebastià, encara que fora així, per a mí tampoc tot val, i hi han mitjans que desvirtuen la finalitat.
Em dol també la traïció als companys de Gent de Compromís; i que el Consell no aconseguira formar el partit per a mantindre la marca.
El Consell no ha tingut en compte que el votant del Bloc/Compromís no és el mateix que el de Podemos, i els vots que es puguen guanyar per un costat es perdran per l'altre. Tampoc han tingut en compte que en els pobles la gent es coneix, i que els militants de Podemos (partit xampinyó, sorgit sense base) a sovint s'hi han acostat no per ideologia sinó per oportunisme d'un arbre que semblava fer bona ombra. Aixó passará factura, segurament en les pròximes municipals i autonòmiques.
Jo ja no hi seré, perquè no pense seguir un camí en el que no crec, amb gent per la que ja no em sent representada, i en la que no confie.
Sols estic esperant a vore la presentació de la candidatura per presentar la meua dimissió com a militant, perquè si per qualsevol cas ens presentarem sols com a Compromís, o sols com a Bloc, em quedaria per a lluitar desde dins per a canviar la gent que ens portat a aquesta trampa.
Publica un comentari a l'entrada